L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La batalla final per empresonar Puigdemont'

La peça a caçar és el president Puigdemont. Ho ha estat sempre, i ara més. De Llarena perquè ja fa cinc anys que ensopega amb les euroordres i de Sánchez perquè ho necessita políticament, i perquè s’hi va comprometre el 2019

Ens podem mirar la resolució d’ahir del jutge Llarena de moltes maneres, però la principal és una: s’acosta l’hora de la batalla final per l’empresonament del president Puigdemont. Empresonar-lo és l’obsessió del jutge Llarena, i fixint-se què va fer ahir.

Havia d’adaptar la recent reforma del Codi Penal a les seves ordres de detenció. I diu que com que la sedició ja no existeix, retira la sedició. És una medicina molt amarga per a Llarena, i per al Tribunal Suprem en general, perquè ja és la segona vegada que es veuen corregits. Van acusar els presos polítics de rebel·lió. Van haver de deixar-ho córrer perquè no hi havia aixecament armat. Els van condemnar per sedició (sabent que no ho era i que a Europa aquest delicte no existeix), i ara es troben que el Congrés reforma el Codi Penal i aquest delicte deixa d’existir. Per tant, Llarena ha de retirar aquesta acusació. Queden dos delictes més per acusar: desobediència (que no comporta presó) i malversació. I aquí és on Llarena fa la gran pirueta: com que la malversació ha estat suavitzada en la reforma, perquè es distingeix entre els que es posen els diners a la butxaca i els que no, decideix que Puigdemont és com si s’hagués lucrat de l’1 d’Octubre i li aplica malversació agreujada, que es pot castigar amb 12 anys de presó i 20 d'inhabilitació. Com és possible? Perquè argumenta que destinar els diners públics a un objectiu que no era el previst també és lucrar-se. O sigui, que si ara Bèlgica concedís l’extradició de Puigdemont, amb tota seguretat el president entraria en presó preventiva. 

I mirin que curiós: fa 4 anys, quan al president el van detenir a Alemanya el 2018, el jutge alemany va dir: "Per sedició no te l’entregaré, perquè els fets no són sedició i aquí no la tenim. Si vols, per malversació, sí". I què fa Llarena? Diu que no, que només per malversació, no, a veure si a Puigdemont el jutjarien per un delicte menys greu que els aleshores presos polítics. Llarena no en tenia prou amb malversació. Però ara sí. I malversació és un d’aquells delictes automàtics d'extradició. La resposta del president a l’exili va arribar ahir al vespre:

“Que ningú no tingui dubtes. No tornaré ni emmanillat ni rendit davant d’un jutge espanyol per tal que sigui indulgent. Lluitaré per tornar lliure.” 

¿Vol dir això que ara Puigdemont ja pot ser extradit? No tan ràpidament, perquè el president a l’exili està pendent del que digui la justícia europea sobre la seva immunitat. I això començarà a passar a final de mes, el dimarts 31 de gener.

“Som al final del recorregut de la batalla judicial europea i la lliuraré fins al final. Perquè soc conscient del valor polític que té mantenir-la i també soc conscient del dany que faria que la deixés córrer pel fet que personalment em convingués més.”

L’entorn de Puigdemont no creu que Llarena aconsegueixi ara, amb aquest moviment, l’extradició. La seva defensa té diverses capes de protecció, per dir-ho així, i la primera és saber si el tribunal europeu considera que Puigdemont ha de tenir immunitat perquè a Espanya no se li respectarien els drets.

Aquesta és la part més jurídica. Ara ve la part més política. I la part més política també la posa Llarena en el seu escrit en què critica la reforma del Codi Penal que ha impulsat Pedro Sánchez, i diu concretament que “deixa un context proper a la despenalització”. Que és el que diu el PP.

En canvi, la Moncloa deia ahir a tots els periodistes que trucaven que la resolució de Llarena és la prova que el procés té un càstig penal i no s’ha despenalitzat.

I certament no s’ha despenalitzat. Si els tribunals on hi ha causes pendents, com ara les de Jové o Salvador, interpreten el mateix que Llarena, es podien continuar enfrontant a penes màximes de 12 anys de presó per malversació.

En canvi, Marta Rovira i Clara Ponsatí podrien tornar per ser processades però sense risc d’entrar a la presó, perquè només tenen desobediència, no malversació. A Rovira ahir se li entenia que vol tornar però amb garanties (com Meritxell Serret o Anna Gabriel), i Ponsatí ha dit aquest matí que tornarà tan aviat com pugui però que no descarta que la detinguin perquè ella no pensa presentar-se al Suprem, sinó anar a casa seva. 

Ara, aquí la peça a caçar és el president Puigdemont. Ho ha estat sempre, i ara més. De Llarena i de tothom. De Llarena perquè ja fa cinc anys que ensopega amb les euroordres i Bèlgica, Alemanya i Itàlia li han dit que no. I de Sánchez perquè ho necessita políticament, i perquè s’hi va comprometre el 2019. Se'n recorden?

“I aquesta influència la seguirem reclamant, que la justícia espanyola se segueixi complint tant dintre com fora de les nostres fronteres. A vostè, senyor Casado, se li va fugar Puigdemont, i jo em comprometo avui, aquí, a portar-lo a Espanya i que passi comptes davant la justícia espanyola.”

Puigdemont i la seva possible tornada, en llibertat o detingut, seria la prova principal que, en contra del que diu Sánchez, el Procés no s’ha acabat.

Bon dia. 

stats