L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'assalt al Capitoli i les comparacions'
Compte, Pablo Casado, amb les comparacions. Te’n recordes quan deies que Pedro Sánchez era un “president il·legítim”?
This browser does not support the video element.
No sé si Donald Trump s’ha espantat, però ho sembla. Deuen recordar que el dia de Reis va animar els manifestants a anar al Capitoli a donar als congressistes republicans la força que els faltava. I els manifestants li van fer tant de cas que, ajudats per la inacció de la policia del Capitoli, van protagonitzar un assalt al Congrés que es va saldar amb quatre morts.
La tarda del dia de Reis, Trump, espantat pel que estaven fent els manifestants que ell havia enviat a l’edifici del Congrés, va dir allò de “Sou molt especials, us estimo, sé com us sentiu, us han tractat molt malament”.
Ahir li van dimitir ministres, i les veus reclamant que l’incapacitin com a president o el jutgin per sedició són tan poderoses que aquesta matinada ha sortit a Twitter (on ja ha recuperat el compte que li van prendre per haver-ne fet mal us, ben bé com l’escolar a qui el mestre pren el mòbil) i ha tingut la barra de dir que als que van participar en aquests actes violents: “No representeu aquest país”.
Donald Trump: "Els manifestants que es van colar al Capitoli han profanat la seu de la democràcia. A tots aquells que es van implicar en els actes de violència i destrucció: no representeu el nostre país. I a aquells que van saltar-se la llei: pagareu per haver-ho fet".
A continuació ha assegurat que hi hauria una transició perfecta i ordenada el dia 20 de gener, d’aquí dotze dies, el dia de la presa de possessió de Joe Biden. És a dir, aquesta matinada, després de dos mesos i quatre morts, Trump ha reconegut la seva derrota sense dir-ho.
Jutgin vostès mateixos: Trump és un home acorralat, que sap que quan deixi la presidència perdrà protecció judicial i que fins aquesta matinada estava intentant, a qualsevol preu, forçar els esdeveniments per poder invocar una causa de força major i allargar la seva estada al poder tant com fos possible. Ara, en canvi, s’enfronta a moviments per incapacitar-lo o processar-lo, que segurament és el que correspondria. Ell va incitar l’assalt. De fet, tota la seva presidència ha estat una incitació.
Com sempre que passa alguna cosa al món, a cada país ens ho mirem i ho comparem amb nosaltres.
En relació amb el Procés, les diferències són moltes. Per començar, aquí no hi ha hagut morts, i l'octubre del 2017 l'única violència la van posar els cossos i forces de seguretat de l’Estat, no la gent. I si parlem del 20-S davant d’Economia, la manifestació va ser pacífica. I estem parlant de manifestacions de signe molt diferent: a Catalunya, ni Carles Puigdemont, ni Jordi Sànchez, ni Jordi Turull van ser investits presidents tot i haver guanyat les eleccions. Al Capitoli, els manifestants volien impedir que fos proclamat guanyador qui havia guanyat legalment les eleccions. I ho van fer violentament. Per això el que va passar a Washington podria considerar-se sedició i el que vam viure a Catalunya no ho va ser. Aquí, és l’Estat qui no ha acceptat el resultat plenament legal de les eleccions.
Igual que no es pot dir que els manifestants americans estiguessin fent un cop d’estat (quantes institucions de l’estat estaven amb els manifestants) ni es pot dir que fossin terroristes domèstics, com se’ls ha dit, perquè el terrorisme és tota una altra cosa.
Si de cas, els manifestants eren persones que viuen en les seves pròpies xarxes socials, empassant-se totes les teories de la conspiració possibles, sobretot les que propaga el mateix president dels Estats Units abusant de la prima de versemblança que ve amb el càrrec.
Compte, Pablo Casado, amb les comparacions, perquè en pots sortir esquitxat. Te’n recordes quan deies que Pedro Sánchez era un “president il·legítim”? No és això benzina que pot encendre un foc?
El que està passant als Estats Units és que el populisme ha tocat un dels seus límits. Aprenem la lliçó.
El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.