L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El doctor Argimon i la crua realitat'

El doctor Argimon va dir ahir a TV3 que si el Govern tingués diners, la desescalada s’ajornaria. Més clar, l’aigua. Que ara no haurien reobert bars i restaurants i teatres si la Generalitat pogués dir als bars: us compenso el tancament amb un 75% del que vau facturar l’any passat. Això està passant a Alemanya, per exemple. Hores més tard del comentari d’Argimon, que, recordem-ho, és el cap de Salut Pública i que deu pensar que ha d’explicar que ha alleugerit les restriccions en contra del que aconsellaria la gestió més prudent de la pandèmia, els consellers Sàmper i Vergés van dir-ho amb la mateixa claredat.

Total, que una de les regions riques d’Europa, com és Catalunya, no pot ajudar la seva gent quan més ho necessita. El resultat és doble. D'una banda, la falta d’ajudes posa en risc la salut i, segons com, directament la vida, dels ciutadans. I, de l'altra, de la falta d’ajudes en resulta un empobriment dels catalans del qual costarà sortir. I amb un agreujant que cal posar a dalt de tot: l’estat on Catalunya paga impostos i on se’n van milers de milions d’euros cada any del seu esforç fiscal, tampoc no la pot ajudar. Doncs vostès mateixos.

Aquesta evidència ens esclata a la cara just quan el vot d’Esquerra Republicana als pressupostos de l’Estat ha fet saltar la Comunitat de Madrid.

Madrid, per exemple, la Comunitat de Madrid, manté la bonificació del 100% de l’impost de patrimoni des del 2008. Com ho fan? Si tu ets capital de l’Estat, concentres inversions de l’Estat, et beneficies de l’efecte capitalitat, perquè les empreses se t’hi instal·len. Et beneficies tant dels impostos i del pressupostos generals de l’Estat que els teus impostos no cal que pugin, el contrari: pots competir per abaixar-los. Esclar, el que diuen a Madrid és que no, que menys impostos generen més recaptació, però això, que podria ser veritat o no sobre el paper, no amaga el debat de fons: Madrid és una xucladora de riquesa. Només cal veure com ha buidat les dues Castelles. En aquestes condicions, per què hauries de fer una cosa tan impopular com apujar els impostos que tens cedits?

Per acabar, al marge d’això que estàvem parlant, ahir els dèiem que el Tribunal Suprem decidirà la setmana que ve si impedeix que els presos polítics surtin en tercer grau o via article 100.2. I, en efecte, ahir no ho va decidir, però atenció al que ja ha transcendit. Ho llegim al titular d’obertura d’El País:

“Els magistrats s’inclinen per estimar el recurs de la Fiscalia contra el tercer grau dels líders independentistes per la seva falta de penediment”.

“Ho tornarem a fer”, un lema allunyat del penediment. El Tribunal s'agafa a la freda valoració judicial: hi va haver un delicte greu, no hi ha penediment. Però tothom sap que posar les urnes no pot ser delicte, que manifestar-se davant d’Economia no pot ser delicte, i que “Ho tornarem a fer” es refereix exactament a això: a votar, insistir en votar perquè els catalans puguin decidir el seu futur. És greu que en un estat democràtic es parli de penediment en la intenció de votar com si es parlés d’un delicte de sang. Fins i tot un fiscal tan important com Zaragoza parla de tornar a convertir en delicte la convocatòria il·legal d’un referèndum. Amb aquesta visió jurídica del problema desapareix la política i, cosa que és pitjor, desapareix la democràcia. El pitjor és que no desapareix el problema. Al contrari, es fa més gros.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.