L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els àrbitres i el Barça, entre la hipocresia d'uns i el victimisme dels altres'
Darrere la notícia no hi ha més interès que el periodístic, amb independència de quin president hi hagi i com li vagin les coses a l’equip de futbol. Si la notícia perjudica el FC Barcelona, és el club el que ha de procurar no alimentar cap sospita
24 hores després de la notícia que una empresa israeliana va llançar un atac massiu per fer caure el sistema informàtic de la consulta del 9-N el 2014, el govern de la Generalitat estudia accions judicials.
Lògicament, totes les mirades es dirigeixen a l’estat espanyol per raons òbvies, però a Madrid guarden silenci. I més que en guardaran. Els estats no admeten mai la guerra bruta i a més a més, com que es tractava d’impedir una consulta per a la independència de Catalunya, el que compta és que l’Estat tenia dret a defensar-se com fos. Cap govern espanyol guanyarà vots reconeixent que van atacar una consulta. Per tant, cap interès a seguir aquest fil. No van tenir més remei que reaccionar a l’espionatge amb Pegasus perquè la investigació era irrefutable i la mateixa Unió Europea va preguntar a Espanya quina era la suposada amenaça a la seguretat nacional que invocava el govern espanyol per justificar l’espionatge. I van fer plegar la cap dels espies espanyols. Però més enllà d’això, la vida continua.
Però el dia d’ahir ens va portar una altra notícia sobre activitats d’amagat: SER Catalunya va destapar que el Barça va pagar 1,4 milions d’euros al vicepresident dels àrbitres durant dos anys del mandat de Josep Maria Bartomeu per tasques d’assessorament. Teòricament, tasques com ara recórrer targetes i advertir els futbolistes sobre comportaments que l'àrbitre que s'havien de trobar en el següent partit no tolerava. Això s’ha sabut perquè Hisenda està investigant l’empresa d’aquest exàrbitre. Mirant cap enrere fins al 2001 –és a dir, amb Gaspart, Laporta, Rosell i Bartomeu–, el Barça tenia contractat un servei amb aquesta empresa. Tots els clubs professionals tenen assessoraments arbitrals. Una altra cosa és la quantitat de diners que se li va pagar, que és desproporcionada, i encara una altra que l’èxàrbitre, Enríquez Negreira, va ser vicepresident del Col·legi Tècnic d’Àrbitres, que s’encarrega de les designacions arbitrals. Aquí hi ha un conflicte d’interessos. No és estètic i ni ètic.
Joan Laporta va sortir immediatament a donar la cara, va admetre la història però va dir que no és casualitat que surti això ara que el Barça va bé.
A veure, els periodistes que han aixecat la notícia són els mateixos que van descobrir el Bartogate, que el Barça de Bartomeu pagava a una empresa per parlar bé del president i empastifar a la carta opositors, periodistes i fins i tot jugadors del mateix club. Vull dir que crec que darrere la notícia no hi ha més interès que el periodístic, amb independència de quin president hi hagi i com li vagin les coses a l’equip de futbol. Si la notícia perjudica el FC Barcelona, és el club el que ha de procurar no alimentar cap sospita. La resposta de Laporta és pròpia del victimisme d’altres èpoques.
A Madrid suquen pa amb la notícia. La hipocresia és màxima, perquè els clubs, com més grans són, més força tenen en la creació d’estats d’opinió sobre els arbitratges, i aquí sí que, òbviament, hi ha mitjans amb un interès a desgastar el Barça.
Bon dia.