L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Aquest és l'acord del Govern amb els comuns'

Començo pel final: Catalunya tindrà pressupostos. El govern de la Generalitat els començarà a tramitar avui amb els vots d’Esquerra, de Junts i dels comuns.

¿Com hem arribat fins aquí si ahir al vespre tot semblava tan trencat? Mirin aquestes portades: “El Govern arriba dividit i sense suports al debat”, “La divisió interna del Govern deixa en l’aire els pressupostos”, “Esquerra i Junts porten els pressupostos al precipici”.

Què havia passat? Que la CUP havia dit que no retirava l’esmena; que el president Aragonès havia obert la negociació amb la CUP sense avisar Junts; que els comuns, per boca de Jéssica Albiach, deien que aconseguirien un gir de 180 graus dels pressupostos, i que, per això, Junts no es va presentar ahir a la tarda al Palau a negociar res amb els comuns. I, a sobre, es van haver de sentir això de part d’Ada Colau: "Barcelona és una ciutat progressista, Catalunya és un país progressista i crec que no es pot tenir un govern progressista amb els hereus de la Convergència corrupta i neoliberal i espero que aviat hi pugui haver un canvi en aquest sentit".

Al vespre Jordi Sànchez va sortir al contraatac: "Allò que no vam acordar amb la CUP no ho acordarem ara amb els comuns; per tant, no hi haurà canvi de 180 graus. Junts no acceptarà que per la porta del darrere es canviïn els pressupostos presentats pel conseller Giró i, simplement perquè no perdem el nord, el que estem discutint ara és la tramitació parlamentària, no l’aprovació d’uns pressupostos".

¿Com es passa d’aquest enfrontament a un acord? Doncs perquè avui el dia ha començat molt d’hora per a tothom, amb una reunió del Govern, al Palau, convocada pel president Aragonès, com a continuació d’unes últimes hores carregades de missatges, trucades i reunions discretes com la d’ahir a la nit al Palau entre Aragonès i Giró.

Perquè a Esquerra la creença majoritària és que Junts no podia fer fracassar uns pressupostos quadrats per un conseller independent però de Junts; perquè Junts va fer saber als comuns que no sentien que depenguessin d’ells, perquè si no era amb els comuns que s’aprovaven els comptes seria amb el PSC, que encara avui diu que està disposat a facilitar la tramitació dels comptes sense negociar res. Junts sap que Esquerra no vol pactar els comptes amb els socialistes i que els comuns, amb el principal negociador Joan Carles Gallego al capdavant, es delien per ocupar la centralitat, que volien acordar, i per això ahir Sànchez es va permetre donar per segur que hi hauria acord amb els comuns.

En el moment en què els parlo, Junts continua assegurant que no hi haurà un gir de 180 graus. I estem en condicions d’informar que l’acord Govern-comuns inclou:

Un impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells i l’impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte hivernacle, de manera que el Parlament pugui aprovar les lleis corresponents perquè l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells pugui entrar en vigor el 2022 i el d’activitats econòmiques el 2023. Un estudi sobre un impost sobre aliments ultraprocessats durant el 2022. Partides per a tramvies al Camp de Tarragona, la Costa Brava i Blanes i pacificació de la N-II al Maresme, que el Hard Rock de Tarragona es farà sense cap cost de diner públic, que el Govern efectuarà les modificacions pressupostàries necessàries en l'execució del pressupost i en funció dels ingressos, per arribar als 1.000 M€ en polítiques d'habitatge, i diverses previsions de diners polítiques industrials i de salut.

És aquest resultat final el que permet dir ahir a Jordi Sànchez que no hi ha cap gir radical. O sigui, que avui es començaran a tramitar els pressupostos i si no hi ha cap més sorpresa s’aprovaran, que ens convé i molt.

Una altra cosa és que avui ja som en una altra pàgina de la política catalana. La majoria del 52%, si és que alguna vegada ha existit (va existir per investir Aragonès, in extremis), ha desaparegut per donar pas a allò que els politòlegs en diuen aliances de geometria variable, o sigui que el Govern aprovarà segons què amb la CUP, amb els comuns i/o amb els socialistes.

Perduda la CUP per als pressupostos, Junts no se n’ha sortit de portar Esquerra en braços dels socialistes, però ara la pregunta és si l’acord d’Aragonès amb els comuns obligarà Esquerra a donar suport a Colau a l’Ajuntament de Barcelona després d’haver dit fa pocs dies que de cap manera. Esquerra es treu de sobre un maldecap: sotmetre Aragonès a una qüestió de confiança pactada amb la CUP per al 2023.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.