L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Anècdota i metàfora del rei que demà vindrà a Catalunya'

Demà el rei Felip de Borbó i el president espanyol, Pedro Sánchez, vindran a Catalunya, a la fàbrica de Seat a Martorell, concretament. Seat és des de fa dècades la joia de la corona industrial de Catalunya i, en la cruïlla històrica del pas del cotxe de benzina al cotxe elèctric, Seat representa l’últim gran bastió de la nostra economia internacionalitzada, que no hauríem de perdre. 

Això, però, no pot fer oblidar el que l’Ara va revelar el 2018:

Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya: com el rei Felip va pressionar perquè CaixaBank i el Sabadell traslladessin la seva seu fora de Catalunya i com en la recepció del 12 d’Octubre del 2017, durant l’acte del Dia de la Hispanitat a Madrid, un emissari de la Casa del Rei va transmetre a “un directiu de Seat” la preocupació de la Corona. “L’endemà ens assabentem que ja s’havien traslladat al president de Seat, De Meo, les preguntes que havia fet la Casa del Rei”, va dir el president del comitè d’empresa, Matías Carnero.

Serveixi aquest història recent per explicar que la notícia que les germanes de Felip VI, les infantes Elena i Cristina, s’han vacunat per la porta del darrere als Emirats, és alhora anècdota i metàfora. Anècdota, perquè les infantes són família del rei però ja no consten com a família reial, ni cobren cap sou públic, ni representen la Corona, i, per tant, criticar-les a elles és gratis. Quan el govern espanyol, fins i tot la part socialista, les critica, no ho fa per conviccions republicanes, sinó precisament per protegir el rei Felip de Borbó. Que les infantes hagin dit que “se’ns va oferir la possibilitat de vacunar-nos i hi vam accedir”, com si res, és perquè aquest ha estat el tipus de privilegi amb què han viscut tota la vida. Només els ha faltat afegir: “No sabem de què s’estranya la gent”.

Aquesta és la metàfora: a Espanya el rei no governa, però regna. La Corona, per dir-ho en termes blaugranes, més que una institució és la unitat d’Espanya personalitzada, és la tranquil·litat (uniformada i armada, això sí) que tenen els hereus dels guanyadors de la Guerra Civil que tot continua lligat i ben lligat. Per això al rei d’Espanya se li suposen poders sanadors, gairebé màgics, providencials, com als reis medievals, com a Franco: surten, fan un discurs i salven la pàtria. Per això Joan Carles pot anar pagant a Hisenda en còmodes terminis i les infantes es poden vacunar, que aquí no passa res.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.