L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan l'acusació era una mentida'

Adrià Carrasco ja és a Catalunya, després que la justícia hagi arxivat la causa contra ell.

Carrasco va ser acusat primer de terrorisme per l'Audiència Nacional, però després el tribunal es va inhibir i va traslladar el cas a un jutjat de Granollers, que ha decidit tancar la instrucció.

Membre dels CDR, fa dos anys i vuit mesos es va exiliar a Bèlgica arran de l’operatiu policial que va acabar amb la detenció de Tamara Carrasco. Ara, el jutjat de Granollers ha dictaminat que no hi ha proves que acreditin cap delicte.

Carrasco només estava acusat de desordres públics per haver participat en els talls de carretera i en l’obertura de peatges durant la Setmana Santa del 2018 arran de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a Alemanya.

L’arxivament de la causa contra Adrià Carrasco arriba tres mesos després que Tamara Carrasco també fos absolta dels delictes de terrorisme i desordres públics que requeien contra ella. Tamara Carrasco va estar acusada durant més d’un any per aquest delicte a l’Audiència Nacional, que la va confinar al seu municipi. Finalment, el jutge va acabar desestimant els arguments de la Fiscalia i la va considerarinnocent. I recordem que la jutge va criticar la investigació de la Guàrdia Civil i la postura de la Fiscalia. Va dir que la Guàrdia Civil havia basat tota la seva causa per un delicte tan “greu” com el de terrorisme en un missatge de WhatsApp.

La justícia belga va denegar dijous passat l’extradició del conseller Lluís Puig. El jutge creu que “hi ha un risc greu de violació de la presumpció d’innocència”. Ho han sentit bé: un jutge belga creu que a Espanya hi ha risc que no es respecti la presumpció d’innocència.

A més, diu el Tribunal Suprem espanyol que no era competent per demanar l’euroordre i, per això, Bèlgica va rebutjar-ne l’extradició. La Fiscalia de Bèlgica no va recórrer la sentència, de manera que el cas queda definitivament tancat, cosa que suposa un altre revés per a la justícia espanyola i, en concret, per al jutge Pablo Llarena.

Com diu avui David Fernández en aquest article: “El més salvatge, el més bèstia, és que abans, durant i després, ja se sabia que tot era mentida. Avui són els seus propis tribunals ordinaris els que ho han acreditat en veritat judicial: han absolt categòricament la Tamara i han arxivat la causa de l’Adri".

Fixin-s'hi: Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí són eurodiputats i s’han pogut moure per Europa, fins a venir a la Catalunya del Nord, excepte a Espanya.

El major Trapero va ser absolt i torna a ser el cap dels Mossos, i amb energies renovades.

Ja veuen que ni als jutges que han acusat de terrorisme ni als caps de la Guàrdia Civil que van escriure el guió de les mirades d’odi i van voler acabar amb la cúpula dels Mossos no els ha passat res. Bé, no els ha passat res dolent: a alguns els han ascendit i promogut.

Però no per això cal deixar de dir que anar revestit amb la toga i cridant “a por ellos!” acaba malament, perquè es veu de tres hores lluny que allò no és justícia.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.