L'anàlisi d'Antoni Bassas: '4 de cada 10 eurodiputats'

El Parlament Europeu ha anunciat aquest matí el resultat de la votació sobre la retirada de la immunitat parlamentària als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. I aquí tenen les xifres: el conjunt dels membres del Parlament Europeu per 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions en el cas de Puigdemont, i per 404 vots a favor, 247 en contra i 42 abstencions en el cas de Comín i Ponsatí, han decidit concedir el suplicatori al Tribunal Suprem espanyol i retirar la immunitat als tres europarlamentaris de Junts perquè pugui continuar el procés judicial a Bèlgica i Escòcia per a les seves extradicions. 

Entre els que hi han votat a favor, el PSOE, el PP, Ciutadans i Vox. En contra, Podem, el PNB, ERC, Junts, Catalunya en Comú i els Verds europeus. I amb tota seguretat més d’un diputat dels grups conservador, socialista i liberal, ja que en total són 429 i en canvi a favor hi han votat 400.

És a dir, el 35% dels eurodiputats han votat en contra d’aixecar la immunitat, i si sumem els vots en contra i les abstencions, el 41% no han votat a favor d’aixecar la immunitat.

Per tant, tot i la pressió de populars i socialistes espanyols, 4 de 10 diputats no han votat a favor de retirar la immunitat als tres eurodiputats catalans. 

Es tracta, per tant, d’una victòria de l’estat espanyol, però parcial. Parcial per les xifres i perquè és una victòria política, no judicial. Han fet forat les paraules de Carles Puigdemont ahir: “El vot d’avui no és només sobre nosaltres tres com a individus, és sobre els valors que defensem, la idea de democràcia que tenim i quin futur volem construir a Europa”.

Què pot passar ara? En el cas de Puigdemont i Comín tot torna a la justícia belga, i en el cas de Ponsatí a l’escocesa. Sense immunitat, Puigdemont, Comín i Ponsatí han d'extremar les precaucions en els seus moviments per Europa. No perden l’acta de diputat, però es reactiva l’euroordre del jutge Pablo Llarena de l’octubre del 2019. Això sí, tip de ser derrotat a Bèlgica, Alemanya i Escòcia, Llarena ha demanat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que fixi més clarament els criteris pels quals es pot demanar una extradició, la qual cosa allargaria més el temps d’espera de la resolució definitiva de la justícia belga. 

Recordem que hi ha un precedent molt important a favor de Puigdemont i en contra de Llarena: al gener la justícia belga va denegar l'extradició del conseller Lluís Puig en considerar que el Tribunal Suprem no era competent per jutjar el seu cas i que Puig corria un “risc greu de vulneració dels drets fonamentals” si era extradit a l’estat espanyol.

Aquest matí la ministra espanyola d’Exteriors, Arancha González Laya, ha sortit a presumir del resultat de la votació.

Dir que “els problemes de Catalunya es resolen a Espanya, no es resolen a Europa” és una frase que separa Espanya d’Europa, i que vol dir una vegada més que per al govern espanyol (del PSOE) la UE és un club d’estats, on quan et convé ets el més europeista i quan et convé Europa és una ingerència i Espanya és la mesura de totes les coses.

Doncs no. Tot i la victòria, una part d’Europa ha tornat a afirmar que amb jutges no es resoldrà un problema polític i queen la cultura política de 293 diputats europeus sobre 705, a Puigdemont, Comín i Ponsatí no se’ls ha de perseguir judicialment per la seva participació en el referèndum i en la votació de la declaració d’independència. 

Això al PP, al PSOE, a Ciutadans i a Vox els és igual. I a la justícia espanyola també. No pararan fins a portar Puigdemont davant un tribunal espanyol. La llibertat a Europa del president de la Generalitat és una ferida insuportable per a l’orgull, més encara, per a l’honor. El PSOE i el PSC parlen de girar full i de retrobament, però no ho practiquen: continuen fent costat a l’"A por ellos!” judicial desfermat des del 9N del 2014 contra la voluntat de l’independentisme català de celebrar un referèndum.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.