L'anàlisi d'Antoni Bassas: "2007: la manifestació pel caos de Renfe deriva en un clam independentista"

A les cinc del matí Renfe ha informat que, a causa d’una incidència al sistema general de comunicacions, quedava suspesa la circulació de tots els trens de Rodalies de Catalunya.

El comunicat acabava dient: “Recomanem l'ús de transport alternatiu mentre duri la incidència. Disculpeu les molèsties”.

Aviat és dit: una avaria al sistema de telecomunicacions d'Adif ha deixat Catalunya sense trens de Renfe i milers de ciutadans sense alternativa per arribar a la feina. No circulaven trens de Rodalies, ni regionals ni de llarga distància convencional. En canvi, la línia d'alta velocitat funcionava amb normalitat.

Segons Renfe, el problema és que havia quedat tallada la comunicació entre el centre de control d’Adif a Barcelona i tots els trens i, per seguretat, no podien sortir. Era, deien, com si la torre de control de l’aeroport no pogués parlar amb els avions. Els avions podrien volar, però ningú no en podria controlar la ruta.

Tres hores més tard la incidència s’ha solucionat i, a poc a poc, s’ha reprès el servei. La usuària de Twitter Neus Sabaté ha penjat aquesta fotografia dels marcadors a l’estació de Sants:

Els trens a l’Hospitalet, Sant Celoni, Vic, Tortosa, Sant Vicenç de Calders, Arenys de Mar, Martorell, Cerdanyola Universitat Autònoma o l’aeroport del Prat anaven amb retard.

Mirin, ara fa pocs dies, quan el govern de Pedro Sánchez va anunciar que el bitllet de tren seria de franc fins a final d’any, vam dir que molt bé, però que això no voldria dir ni més línies, ni més freqüències ni més eficàcia al servei. Benvinguda la gratuïtat, però de què serveix que un servei sigui gratuït si falla tan sovint, si és un servei que no fa servei o no fa el servei que hauria de fer? Doncs no hem hagut d’esperar gaire per veure que hi ha dies que la gratuïtat no serveix de res.

¿Què volen que els digui, del servei dels trens de l'Estat a Catalunya? ¿Què els puc dir que vostès no sàpiguen? Mirin aquest titular. És del diari El País del desembre del 2007, aviat farà quinze anys: "La manifestación por el caos de Renfe deriva en un clamor independentista. 125.000 personas, entre ellas Pujol, Duran y Maragall, marchan por Barcelona".

Fa quinze anys milers de persones van sortir al carrer i la conclusió era clara: si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. Si vols que els teus trens funcionin, fes que siguin teus de debò, independència. 

Ara hi ha una forta inversió en curs, però trigarà a notar-se. I sobretot arriba tard, tardíssim. Ja pot governar el PP, el PSOE o el PSOE amb Unides Podem, que a l’Estat se li'n refot la mobilitat de milions de persones que paguen els impostos a Catalunya puntualment, però que no es poden refiar que el seu tren arribi puntualment. I tampoc no hi cap govern a Catalunya, ni independentista ni dependentista, que hagi sabut posar fi a aquest estat de coses tan lamentable.

És com si a l’Estat, Catalunya li rellisqués.  No em diguin que l’Estat volia ampliar el Prat i la Generalitat no ho va voler: a l’Estat li importa entre poc i gens la nostra mobilitat del Prat, només li interessa el negoci que dona l’aeroport de Barcelona. I Aena arriba aquí amb presses i sense cap consens. Quants anys fa que hauria d’estar acabada l’estació de la Sagrera?

A Catalunya, en matèria de trens de l’Estat, vivim un trist dia de la marmota. La repetició de situacions com la d’aquest matí o el degoteig de retards és tan habitual que, a part d’avergonyir l’Estat, ens hauria de fer pensar a nosaltres sobre la nostra incapacitat d’imposar la urgència de solucionar-ho. 

I així, amb aquesta vella i coneguda olor de fons, bona Diada.