Isabel de Requesens, un palau i un retrat al servei de la diplomàcia

Prou amagat pel seu únic accés pel carrer Bisbe Caçador, al Barri Gòtic de Barcelona trobem una de les joies de la Barcelona medieval, el Palau Requesens, conegut també com el Palau de la Comtessa de Palamós. Actualment és la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. El palau s'estructura al voltant d'un pati interior amb escala descoberta que porta a la planta noble i que compta amb una característica llotja gòtica. Es va construir al segle XIII sobre la muralla romana i va ser el palau senyorial més important de la Barcelona medieval. Com explica el secretari de l’Acadèmia, Albert Corbeto, "el cert és que no tenim tota la informació que voldríem sobre la història de l’edifici, però sí que sabem que es va construir sobre la muralla romana, aprofitant una de les torres, i que és probable que en aquest enclavament hi hagués hagut ja des d’època romana un habitatge de nivell, com van demostrar unes excavacions que es van fer durant les obres de reforma de l’Arxiu Administratiu, edifici situat al costat del palau, i on es van trobar uns mosaics i uns banys molt interessants". Va patir una primera reforma important a finals del segle XV, quan es va convertir en la casa de Galceran de Requesens i de Santacoloma (1400-1468), que era comte de Palamós i governador general de Catalunya. De fet, la major part del que veiem avui correspon a aquesta primera reforma, tot i que en segles posteriors se’n van fer altres. D’aquell palau primigeni, en canvi, només es conserven les finestres coronelles obertes al mur edificat sobre la muralla. Corbeto reconeix que es fa difícil saber com era el palau en temps dels Requesens, "sobretot pel que fa als interiors. Des del pati i a la mateixa torre es veuen finestres tapiades que parlen d’una reestructuració respecte a l’edifici original".

El palau pròpiament dit se situa entre la muralla i el Palau Moxó, i entre els espais més destacats hi ha el Tinellet –nom que rep per la seva similitud amb el Saló del Tinell–, així com la planta noble, on hi ha la llotja gòtica i diferents espais com el saló de sessions de l’Acadèmia, la sala d'actes o el despatx del president, situat a l'interior de la torre romana. Una planta que es completa amb un pati interior d’estil neoclàssic. Les plantes superiors estan destinades a biblioteques, en una distribució que ben aviat canviarà, ja que aviat començaran les obres per reconvertir el palau i seu de la reial Acadèmia de les Bones Lletres en la futura Casa de les Lletres. Un nou espai que hauria d’entrar en funcionament durant el primer trimestre del 2027 i que acollirà diverses entitats culturals vinculades a la creació i a la promoció literària, com la Institució de les Lletres Catalanes o el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. El pla de reforma i adequació del palau també preveu que el nou equipament disposi d’espais comuns, com ara una sala polivalent, cafeteria i terrasses, així com el pati gòtic del Palau Requesens, als quals podrà tenir accés la ciutadania.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres ha ocupat el Palau des del 1917. És successora de la coneguda com a Acadèmia Desconfiada, o dels Desconfiats, nascuda el 1700 de la mà d’un grup d’aficionats a la literatura i la història, en la seva majoria nobles i eclesiàstics i que va finalitzar les seves activitats el 1703, amb la Guerra de Successió. El 1729 es va fundar una nova entitat com a continuació de l’anterior, que va funcionar sense nom fins que el 27 de gener de 1752 el rei Ferran VI va signar un despatx pel qual convertia aquella agrupació en Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fixava la seva missió principal en l'estudi de la història de Catalunya i la formació de la joventut en la història, la filosofia i la literatura. Des d’aleshores, l’Acadèmia va viure alts i baixos en la seva activitat, fins que el juliol de 1917 el rei Alfons XIII va cedir a la institució l'antic Palau Requesens perquè en fos la seu. Actualment, com explica el secretari de l’Acadèmia, Albert Corbeto, la seva funció ja no és la de salvaguarda del patrimoni, com passava al segle XIX, sinó que avui "és una institució cultural que organitza presentacions de llibres, simposis i conferències, i que fa una tasca editorial important per difondre treballs de referència en l’àmbit de la recerca". 

La casa d’Isabel de Requesens

En aquest palau hi va viure Isabel de Requesens i Enríquez, que va ser comtessa de Palamós, de Trivento i d'Avellino, senyora de la Baronia de Calonge per dret propi i virreina consort de Sicília i de Nàpols pel seu matrimoni amb Ramon Folc de Cardona. Isabel era filla de Galceran de Requesens i Joan de Soleri de Beatriz Enríquez de Velasco. Va quedar òrfena sent una nena, i va heretar una gran fortuna i bona part dels títols paterns. A la mort del seu pare, el comtat de Palamós el va heretar el seu oncle Lluís de Requesens, i quan aquest va morir, Isabel es va disputar el comtat amb la seva cosina Estefania de Requesens. Tot i que aquesta va guanyar el litigi, finalment li va cedir el comtat a Isabel. Abans de morir, el seu pare va dissenyar una política d’aliances per engrandir el poder de la família i un dels moviments que va preveure va ser el matrimoni de la seva filla Isabel amb el seu cosí germà, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, duc de Somma i baró de Bellpuig, que va arribar a ser virrei de Sicília i Nàpols.

Ramon, a qui les cròniques del moment defineixen com a bon diplomàtic, polític astut i gran amant de les arts, pertanyia a una branca secundària dels comtes de Cardona i tot apunta que va ser criat a la cort. Va ser general de galeres i va participar en la conquesta de Nàpols, a banda de ser un dels comandants de la flota que va traslladar Ferran el Catòlic de Barcelona a Nàpols. Coincidint amb aquesta visita reial es va produir el casament entre Ramon i Isabel, i poc després el rei el va nomenar virrei de Sicília. Tres anys més tard el va nomenar virrei de Nàpols, on va arribar per mar emulant l’entrada que el rei havia fet anys enrere. Amant dels grans cerimonials, va recórrer els carrers de la ciutat acompanyat d’un ampli seguici fins a traslladar-se a Castel Nuovo, on el matrimoni va fixar la seva residència.

El seu virregnat va ser una època daurada per a la ciutat, amb un gran desenvolupament urbanístic i una clara aposta per les arts. Tot i això, també va haver d’afrontar episodis complicats, principalment pels intents de França de prendre el control de Nàpols. Ramon Folc va ser nomenat capità general per defensar els interessos del rei Ferran, tot i que la seva estratègia militar no va ser l’encertada, com es va demostrar amb la derrota que van patir les seves tropes a Ravenna i que el va obligar a retirar-se fins a Ancona. Es va obrir un període de conflictes diplomàtics, amb França intentant controlar el nord d’Itàlia, i amb acords pels quals Espanya mantenia el control de Nàpols. Tot un tauler d’escacs diplomàtic on fins i tot va acabar entrant en joc un retrat d’Isabel de Requesens pintat al taller de Rafael (vegeu complement).

Isabel va mantenir a Castel Nuovo una cort molt activa, per on passaven intel·lectuals i artistes de renom. De fet, la virreina va ser una gran mecenes, protectora de les arts i les lletres, en un moment en què Nàpols era una capital cultural de referència. Després d’uns anys en què la figura del virrei va estar cada vegada més qüestionada, acusat de malgastar diners públics en aquella cort tan sumptuosa que mantenien, el 1522 Isabel va quedar vídua. Seguint les indicacions del seu marit, que havia mostrat la seva voluntat de ser enterrat en el monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig, va encarregar la construcció del seu fastuós mausoleu a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola. L’obra, que actualment es pot veure a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig, és una de les millors obres renaixentistes que hi ha a Catalunya. Reprodueix l’estructura d’un arc de triomf i recull la biografia glorificada de Ramon de Cardona, en la qual es destaquen els seus principals aspectes com a home de mar, com a capità vencedor i com a cristià. A més, el monument compta amb dues inscripcions en llatí, com una conversa entre Isabel i Ramon, en què ella li diu: "En vida vaig cuidar l’honra del teu llit, dolç espòs, ara cuido la del teu sepulcre".

Isabel de Requesens, que va dedicar els darrers anys de la seva vida a assegurar el futur de l’únic dels seus quatre fills que havia sobreviscut, Ferran, va morir a Nàpols el 1532, quan encara no tenia 40 anys. Va ser enterrada en una tomba a l'església de Santa Anunziatta, tomba que va desaparèixer en un incendi l'any 1757. Pel que fa al Palau de Requesens, va passar a mans de Pere Caçador el 1552 i va continuar en mans d’aquesta família fins al segle XVIII, quan el van vendre al comerciant Ramon de Nadal. Després de morir sense descendència, la propietat del palau va passar a l’Església fins que, amb la desamortització de Mendizábal de 1836, va recaure a mans de l’Estat, un període durant el qual, explica Albert Corbeto, va passar a ser un magatzem de sal i de tabac. Quan el 1917 el rei Alfons XIII va cedir l’edifici a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, l’immoble estava molt malmès. Van ser necessaris gairebé deu anys d’obres abans que l’Acadèmia s’hi pogués instal·lar. Als anys 60 es va fer una gran inversió per actualitzar l’espai per a les necessitats de l’Acadèmia i avui, com dèiem, encara una nova etapa per consolidar-se com a Casa de les Lletres.