SOS del secà i del regadiu: “catàstrofe” si no plou aquesta setmana

LleidaEl sector del cereal (blat, ordi i civada) a les terres de secà (les que depenen exclusivament de la pluja) està a punt de perdre tota la collita. Si no plou al llarg d'aquesta setmana, els pocs conreus que encara tenen esperances els hauran de deixar també per impossibles. “La situació serà catastròfica”, vaticina el responsable del sector al sindicat Unió de Pagesos, Santi Caudevilla, que calcula en prop del 80% la pèrdua actual dels sembrats. Els de comarques lleidatanes com el Segrià, les Garrigues, la baixa Noguera i gran part de l’Urgell ja no tenen cap esperança de recuperació. Tan sols queden les finques de la Catalunya central, el Prepirineu i alguna altra zona, on els conreus encara tindrien alguna possibilitat si plogués en els pròxims dies (tot i que les previsions meteorològiques no apunten en aquest sentit).

La demarcació de Lleida produeix més de la meitat de tots els cereals de Catalunya, amb 190.000 hectàrees, de les quals més del 85% són de secà. Es tracta d’un cultiu que necessita molt poca aigua, però, així i tot, està agonitzant. En una campanya normal, aquest tipus de terres necessiten una precipitació mínima acumulada d’uns 80 litres per metre quadrat, repartida des de novembre (quan se sol sembrar) fins a l’estiu (temps de collita). Les terres de Ponent han presentat enguany registres mitjans d’uns 75 litres, però a les comarques de la plana de Lleida s’han quedat a menys de la meitat. I a la manca de precipitacions s'hi han d’afegir les temperatures excepcionalment altes que han provocat una deshidratació més accelerada.

Un any més, l’estat espanyol haurà de confiar en les importacions per poder subministrar-se cereals per a l’alimentació (tant humana com animal). Segons dades del sector, dels 32 milions de tones de cereals que Espanya necessita cada any, només se’n produeixen poc més de la meitat dins de les fronteres estatals. Aquest any, la necessitat d’importar serà superior, amb l’obligació de dependre de grans productors com Ucraïna, entre altres països.

Magí Ribera, un pagès de Sant Ramon (la Segarra), assegura que una bona part de les seves finques “ja estan completament rostides”, sense possibilitats de créixer, i confirma que si no plou aquesta setmana “ja no hi haurà res a fer a tota la resta”. Propietari d’una finca familiar on conrea blat, ordi, colza i una petita part de pèsol, explica que el sector està arrossegant una crisi que ja ve de l’any passat.

Els productors de cereal es van mobilitzar per primer cop fa deu dies a la comarca de la Segarra per reclamar ajudes per les pèrdues que van sofrir l’any passat. Els sindicats agraris calculen que els productors necessiten rebre entre 100 i 200 euros per hectàrea (segons la zona i el tipus de cultiu) per recuperar les pèrdues de la sequera que van patir el 2022. “La caiguda de la producció va ser tan forta que l’augment de preus no ens va compensar”, indica Caudevilla. Mig centenar de tractors van sortir a la carretera des de Cervera fins a Tarroja: "Calia posar cara als que estem afrontant el canvi climàtic sense cap suport", afegeix.

El departament d’Acció Climàtica informa que els pagesos no rebran cap ajuda per les pèrdues que reclamen de l’any passat “perquè no es va convocar cap línia”. Per a la campanya actual, la conselleria assegura que està fent encara una avaluació dels danys, no només de cereals i farratges, sinó també de fruita dolça i pastures. “Quan tinguem la radiografia completa, podrem fer les declaracions oportunes”, indiquen portaveus de la conselleria.

Cloenda històrica de regadius

Els pagesos del regadiu també tenen les alarmes en vermell. Les principals infraestructures de Lleida estan actualment regant les finques de cereal per salvar, com a molt, la meitat de les collites. Els regants assumeixen que no hi haurà segons cultius, ni tampoc reg d’estiu. El canal Segarra-Garrigues, que cobreix 7.000 hectàrees de cereal i unes 5.000 més d’arbres fruiters, ha anunciat que, si no plou, només podrà regar fins al juny. “Hem prohibit el cultiu de blat de moro”, recorda el president de la comunitat, Josep Maria Jové, com una de les mesures restrictives que s’han imposat per estalviar aigua.

Per la seva banda, la junta de la comunitat de regants del canal d’Urgell, que rega 70.000 hectàrees al pla de Lleida, es reunirà en ple aquest dijous per aprovar una mesura sense precedents en els seus 160 anys d’història: tancament de comportes a finals de maig, pràcticament tres mesos abans del que és normal. “Si no hi ha un miracle en els pròxims dies, ens quedarem sense reserves”, informa el director general del canal, Xavier Díaz.

A partir del juny, l’aigua només correrà pel canal esporàdicament (cada tres setmanes) per abastir les poblacions i garantir la supervivència dels arbres fruiters (no del fruit). Les previsions més pessimistes s’han complert i, si no plou aquesta setmana, demanaran a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre la declaració d’estat excepcional per sequera extraordinària, una definició que permetrà més endavant declarar les finques afectades zona catastròfica i reclamar ajudes públiques. I és que la sequera ha superat els pitjors pronòstics. “Tenim les aportacions més baixes des que fem registres en els darrers setanta anys”, conclou Díaz.

Reacció en cadena

Amb la crisi dels regadius, la producció de blat de moro i dels principals farratges (com l’alfals i la veça) caurà estrepitosament (un 24% a tot Catalunya, segons l’associació de productors) i la collita de la fruita dolça serà pràcticament inexistent. I això serà una cadena. Els ramaders catalans vaticinen que tindran serioses dificultats d’alimentació, sobretot de la proteïna que aporta l’alfals a les cabanyes bovina, ovina i caprina. El país segurament no només deixarà d’exportar als seus grans compradors com l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i la Xina, sinó que tindrà greus mancances a l'hora d'atendre la demanda interior. “Molts ramaders no tindran altra sortida que reduir les explotacions per sobreviure”, diu el cap sectorial del cereal a JARC, Vicenç Pasqual.

Però els damnificats per la manca d’aigua als canals de reg aniran més enllà dels pagesos i ramaders. Almenys així ho indiquen els sindicats, que recorden que els productors i distribuïdors d’adobs, fitosanitaris, aplicadors i llavors, així com escorxadors, assecadors i, fins i tot, tallers mecànics en sofriran també les conseqüències. Les collites d’estiu solen moure un volum de negoci global de 45 milions d’euros, assegura Unió de Pagesos. “Tots aquests diners es quedaran a zero”, assegura Caudevilla.