Reclamen recuperar el tros de mar pres a Catalunya per afavorir el Castor
L'Estat va modificar la frontera marítima perquè el magatzem de gas quedés en territori valencià
TarragonaLa barca avançava a poc a poc a través del mar Mediterrani. Aquell dia estava molt tranquil. Eren les 5.30 de la matinada, negra nit, i els dos experimentats pescadors es guiaven pel GPS, que mai no falla. L’aparell, seguint les coordenades, els va portar fins a la boia que buscaven. "Vam estirar la corda, però estava tallada, no hi havia cap caduf", recorda ara, quinze anys més tard, Agustí Servulo, pescador de la Ràpita. Els cadufs són unes àmfores de fang que s’usen com a paranys per pescar pops roquers. Es llancen al mar lligats entre ells (acostuma a haver-n’hi uns 50 en una mateixa corda) i es deixen uns dies esperant que els pops els utilitzin com a amagatall. A cada extrem hi ha una boia per després trobar-los més fàcilment i poder-los recuperar. Però aquell dia algú se’ls havia avançat. "Vam pensar que ens els havien robat, però era estrany perquè mai ens havia passat", diu. Van anar a comprovar les altres boies i estaven exactament igual. Havien desaparegut uns 160 cadufs. "Vam preguntar a les Cases d’Alcanar, però ningú no en sabia res i a Vinaròs ens van dir que havien vist les barques dels inspectors valencians", explica.
Van anar a demanar explicacions, però la resposta encara els va confondre més: "Allò ja no és Catalunya i no hi podeu pescar marisc. Que no llegiu el BOE?", recorda que els van dir. No només no els van tornar els cadufs confiscats sinó que encara els van perdonar la vida per no sancionar-los. Els pescadors de l’Estat, tret de les èpoques on hi ha vedes, poden pescar peix a tota la costa però el marisc el gestiona cada comunitat autònoma. I aquelles coordenades, a partir del 5 de març del 2008, van passar a mans del País Valencià. Tot i el silenci polític, els pescadors no es resignen i reclamen que es reverteixi la modificació.
Aquell dia el BOE va publicar una "correcció d’errors" que s'haurien comès en el reial decret de capitanies marítimes i districtes marítims i es van fer "les oportunes rectificacions". La frontera marítima es va desplaçar 12 graus cap amunt, és a dir, que una part del mar català passava a ser valencià. Molt poques persones sabien per quin motiu s’havia modificat la frontera, però la resposta va arribar el 16 de març, només 11 dies més tard, quan el govern del president socialista José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar un reial decret per adjudicar el projecte Castor a Escal UGS, que depenia majoritàriament de l’empresa ACS de Florentino Pérez. Gràcies a les "oportunes rectificacions" prèvies, l’espai marítim on hi havia un antic camp petrolier que es volia convertir en un magatzem de gas ja no depenia de la Generalitat de Catalunya sinó de la valenciana.
"A ningú se li escapa que la modificació de la frontera es va fer per facilitar la tramitació del projecte, ja que a la part catalana, gràcies als governs locals i als moviments socials, ja s'intuïa que s'hi estaven organitzant en contra", recorda el delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó. L'objectiu de la jugada era aconseguir "una simplificació institucional" per aprovar un projecte que va comptar des d'un principi amb una "excessiva permissivitat" per part del govern de l'Estat, denuncia Salvadó.
El president català en aquella època era el socialista José Montilla i el valencià era el popular Francisco Camps. Però tota aquesta operació no va provocar gaire enrenou polític. Ni aquell moment ni durant tots aquests anys. Un dels pocs debats que hi ha hagut durant tot aquest temps va ser a la comissió d'investigació creada al Parlament el desembre del 2019. Entre les conclusions, que es van aprovar amb els vots a favor de JxCat, ERC, CatECP i la CUP, es denunciava que per tirar endavant el projecte "les limitacions a la participació de les administracions catalanes, dels ajuntaments i del mateix govern de Catalunya han estat sistemàtiques i s'ha arribat a manipular els límits marítims". També hi va haver, el març del 2020, una proposició no de llei presentada al Congrés per ERC, que demanava "deixar sense efecte" la modificació territorial publicada al BOE, però no va prosperar.
Els pescadors no es resignen
"Geogràficament es veu claríssima quina és la frontera. Veient la línia perpendicular dels graus que van modificar es veu molt clara quina va ser la seva intenció", denuncia Joan Balaguer, secretari de la Confraria Verge del Carme de la Ràpita. "Aquella era una bona plataforma de pesca", recorda Balaguer, que insisteix que, per als pescadors, aquest tema "encara no està tancat".
Abans que l’Estat canviés la frontera, la Generalitat de Catalunya va tirar al mar unes grans pedres per crear uns biòtops que afavorissin la presència de peixos. Amb la modificació, però, tots aquests biòtops i els peixos que s'hi han instal·lat són ara en territori valencià.
L'any 2013 el govern de l'Estat va obligar que es paralitzés el projecte, davant la possibilitat que els centenars de terratrèmols que es van produir a la zona fossin per culpa del gas. A finals del 2014 el govern espanyol va posar fi a la concessió, va indemnitzar l'empresa. Cinc anys més tard, es va ordenar el segellat definitiu de la plataforma, però encara en queda pendent el desmantellament. "Demanem que es faci al més aviat possible i garantint la seguretat ambiental i la de la població", diu Salvadó.
