Com es gestiona el turisme a... Madrid, Amsterdam i Berlín?

Explorem en una sèrie de quatre articles com es gestiona el turisme a les principals ciutats d’arreu del món

En un moment en què el turisme ha passat a ser una de les activitats més rellevants a les grans ciutats els governs estan prenent mesures de gestió perquè aquesta sigui una activitat positiva i de llarg recorregut en un món on s’ha substituït la industria clàssica per un tipus d’indústria més neta que permeti el desenvolupament i asseguri llocs de treball. Entre les accions globals, hi ha la limitació hotelera en la construcció de nous hotels, l'enduriment de la legislació dels pisos turístics i l'augment de la fiscalitat entorn l’impost turístic. 

El 2003, passejar pels voltants del Museu del Prado, del Centre d'Art Reina Sofia o del Palau Reial era molt diferent a fer-ho avui en dia. El turisme de masses encara no s'havia desbocat. Aquell any, a Madrid hi van arribar 4,5 milions de visitants vinguts d'arreu del món. D'aquests, 2,3 van decidir entrar al Prado a admirar de prop les pintures de Velázquez, Goya o El Greco. Dues dècades després, aquestes xifres semblaven irrisòries. El 2023, la capital espanyola va rebre 10,6 milions de turistes, un 135,5% més que vint anys enrere, i el museu més famós de la ciutat va acollir gairebé 3,3 milions de visitants, un 43,5% més, segons dades oficials. La situació es reprodueix a gairebé tots els destins turístics de primera línia. 

Ser atractius i sostenibles

Si bé la pandèmia va estroncar el creixement del turisme, ciutats com Barcelona, Amsterdam o Berlín s’han recuperat de diferent manera però amb indicadors de signe positiu. En d'altres, com Madrid, el 2023 ja hi van arribar un 1% més de turistes que abans de la pandèmia. Tot plegat ha obert, de nou, el debat sobre com gestionar l'arribada massiva de visitants. "Si volem continuar sent atractius i sostenibles, els canvis que apliquem han de ser beneficiosos per a la gent que viu a la ciutat", assenyala el consistori d'Amsterdam, el principal destí turístic dels Països Baixos. Ho diu en un informe en què reflexiona sobre com hauria de canviar el turisme d'aquí a 2035. "Els visitants venen, s'estan uns quants dies a la ciutat i en marxen, però deixen un rastre permanent que va modificant la vida urbana", continua.

Trobar la fórmula de gestió turística que permeti maximitzar els beneficis que rep la ciutadania gràcies a la visita dels turistes és, també, la pedra filosofal que busca Barcelona. De fet, Amsterdam s'ha emmirallat amb la capital catalana a l'hora de dissenyar les seves polítiques públiques. Fa tan sols quatre mesos, el regidor de turisme holandès, Sofyan Mbarki es va reunir amb el seu homòleg barceloní, Jordi Valls, per conèixer de primera mà mesures que poden contribuir a reconduir la situació. A sobre la taula hi havia dues carpetes: la decisió de Barcelona de no renovar cap llicència de pis turístic a partir de 2028 i les mesures de suport al comerç local i als establiments emblemàtics de la ciutat, en forma de promoció, protecció i ajudes econòmiques. Dues ciutats capdavanteres a Europa en la recerca de solucions als reptes globals.

Destins més habitables

L'objectiu d'Amsterdam és mantenir una ciutat habitable per a les 935.000 persones que hi viuen i, seguint les passes de Barcelona, ja hi ha posat fil a l'agulla. L'administració local ha encetat un paquet amb mesures com la reducció dels creuers fluvials que atraquen a la ciutat. Si el 2023 n'hi van ancorar 2.125, el 2028 se n'hi aturaran 1.150. Els autobusos que venen de fora de la ciutat tampoc poden circular pel centre i han enfilat la taxa turística fins al 12,5% del preu de l'habitació d'hotel. Des del 2016, obrir un hotel a la ciutat ja era complicat, però ara ja no és possible: la ciutat ha decidit posar sostre a la capacitat per allotjar turistes: prefereix cuidar la qualitat del turisme, que no pas la quantitat. Segons les darreres dades de l'organisme públic d'estadística CBS, a la ciutat hi havia 41.991 habitacions, només mil més que a Barcelona, tot i tenir gairebé 700.000 habitants menys. 

Una mica més al sud, a Berlín, la ciutat alemanya també intenta aprofitar el turisme de masses per millorar la vida a la capital. Concretament, centra els esforços en la sostenibilitat. Amb la fita de reduir les emissions que generen els vols que aterren a l'aeroport de la ciutat -i que anualment arrosseguen més de 23 milions de passatgers-, fa tot just un parell de mesos ha posat en marxa un tren d'alta velocitat que uneix París i Berlín, passant per Estrasburg i Frankfurt. La mesura s'afegeix a la campanya de promoció que fa la ciutat per atraure el turisme cap a pràctiques verdes. Ha editat guies amb restaurants ecològics i ha expedit certificats de sostenibilitat a 137 hotels. Tot plegat li ha valgut escalar fins a la cinquena posició al rànquing Global Destination Sustainability Index, que puntua les ciutats més sostenibles del món.

A Barcelona, més del 1.000 empreses del sector turístic (la majoria hotels) s’han tret la certificació del Compromís per la Sostenibilitat Biosphere per adequar-se a les bones pràctiques sostenibles. També la Guia de restaurants Sostenibles, en una acció conjunta amb un operador privat com VISA, compta amb 150 associats.

En paral·lel, a Madrid, una de les accions que ha engegat la ciutat per regular el turisme és la prohibició de donar un ús turístic a habitatges que estiguin ubicats dins de comunitats de veïns. La mesura està contemplada dins el Plan Reside i es posarà en marxa a l'estiu. L'administració també permetrà obrir pisos turístics en edificis residencials que estiguin completament deshabitats, però amb una llicència condicionada a rehabilitar l'immoble.

Avui, encara hi ha més de 17.000 pisos turístics a la ciutat, segons dades de Segittur. A Amsterdam i Berlín, en canvi, el panorama ha canviat: fa temps que tenen en marxa regulacions estrictes i ja han aconseguit disminuir la xifra de pisos turístics fins als 4.661 i 6.846 respectivament, segons Airbtics. Quan Amsterdam va posar en marxa la nova llei el 2021, la xifra de pisos va caure dels 18.000 als poc més de 4.000 actuals. 

La voluntat de Madrid per avançar cap a una millor gestió del turisme també queda reflectida al Pla Estratègic de Turisme 2024-2027, que el consistori ha presentat aquest mateix mes de gener. "La nostra meta ha de ser impulsar la gestió sostenible del destí, descentralitzar el turisme, atraure visitants d'alt impacte i revaloritzar la indústria turística", assegura l'Ajuntament de Madrid en un comunicat. "S'ha de redefinir la política turística per convertir Madrid en una millor ciutat on viure, impulsant-ne l'essència, l'estil de vida, la cultura, la gastronomia, el talent i la diversitat", acaba. 

Consulta els altres articles de la sèrie:

Com es gestiona el turisme a París, Londres i Nova York?