La via catalana a la reconciliació basca

BarcelonaEl 19 de juny del 1987 ETA perpetrava a Catalunya un dels atemptats més cruels de la seva història. El balanç d’Hipercor va ser terrible: 21morts i 45 ferits greus. Un d’ells, Robert Manrique, amb cremades al 70% del cos i metralla als ronyons i al pulmó. Manrique ha dedicat la seva vida a l’atenció a les víctimes, primer com a president de l’AVT a Catalunya i després com a comissionat a la Generalitat. El 24 de febrer del 2006 va tenir una trobada molt llarga amb Iulen de Madariaga, un dels fundadors d’ETA que havia defensat i posat en pràctica l’ús de la violència. De Madariaga també havia criticat obertament l’atemptat d’Hipercor en un article a La Vanguardia el desembre del 1989. Hi havia un mínim punt d’intersecció. Era el primer cop que parlaven directament un dirigent d’ETA i una de les víctimes de la seva activitat. La trobada va durar vuit hores i va resultar una veritable catarsi per a tots dos. Des de llavors ha quedat un respecte mutu i s’han vist en més ocasions.

Manrique és un home de tremp i coratge. El 15 de juny del 2012 va anar a la presó de Zaballa atenent la petició de veure Rafael Caride, un dels autors de l’atemptat d’Hipercor, que quasi el mata. No li va donar la mà i va mantenir la distància, però el va escoltar. El relat posterior segueix un guió a l’alçada moral de qui no busca alimentar l’odi sinó promoure la convivència.

Rosa Lluch va viure el dolor de la mort del pare, Ernest Lluch. La tarda del 21 de novembre del 2000 l’havia passada amb ell al seu despatx de la facultat d’econòmiques de la Universitat de Barcelona (UB). A la nit ETA l’assassinava. Des del primer moment Rosa Lluch ha sigut una víctima diferent de les corporatives, que s’emboliquen en banderes i difonen missatges agressius que no comparteix, com tampoc els compartia el seu pare. Defensa que la víctima és el pare (no ella) i també el compliment de la legislació penitenciària garantista, que preveu l’acostament de presos i mesures de gràcia per treball, estudi o malaltia.

El reconeixement del dolor

Rosa Lluch i Robert Manrique van ser les ànimes d’una trobada entre víctimes d’ETA i del GAL, que va tenir lloc el novembre del 2012 a la UB, ja amb tradició d’establir vincles a través dels cicles Mirades sobre Euskadi, propiciats pel catedràtic Antoni Segura. La UB ha editat les ponències sota el títol Parlem de reconciliació. Va ser un acte per a la història, perquè Pernando Barrena, portaveu de Sortu, reconeixia el dolor causat per ETA davant de víctimes. Lluch i Barrena també havien treballat aquella trobada i amb el pas del temps els ha unit l’afecte. Catalunya ha tingut un paper en la postviolència i la reconciliació, com el va tenir a través de persones i ONGs de pau i mediació en la treva olímpica -mai declarada però efectiva- i en les converses de pau del govern de José Luis Rodríguez Zapatero.