Per què a Catalunya hi ha més detinguts per jihadisme

BarcelonaA Catalunya aquest any s’han arrestat 18 persones per delictes relacionats amb el jihadisme -incloent-hi els implicats amb els atemptats de Barcelona i Cambrils-, un terç dels detinguts a Espanya, segons el ministeri de l’Interior. És la comunitat amb més arrestats. L’informe Estado Islámico en España, publicat pels investigadors Fernando Reinares i Carola García-Calvo, del Real Instituto Elcano, diu que la demarcació de Barcelona és on s’havien fet més detencions per jihadisme entre el juny del 2013 i el maig del 2016: un 27,3%, per davant de Ceuta (20,3%) i Madrid (16,7%). Les xifres de detinguts s’han d’agafar amb pinces perquè no tots acaben condemnats. Però un altre estudi dels mateixos investigadors diu que el 33,3% dels sentenciats per terrorisme jihadista entre el 1996 i el 2013 els havien arrestat aquí.

Els investigadors de l’Instituto Elcano -amb un patronat presidit pel rei d’Espanya i amb els ministres de Defensa, Exteriors, Economia i Cultura, els expresidents José María Aznar i Felipe González i presidents d’empreses com Indra, BBVA, LaCaixa i Telefónica- insisteixen en diferents informes a assenyalar Catalunya, i sobretot l’àrea de Barcelona, com una zona vermella. Hi ha diversos factors que ajuden a entendre per què hi ha més arrestats a Catalunya per delictes relacionats amb el jihadisme. D’entrada, aquí hi viuen uns 470.000 musulmans, segons càlculs dels Mossos. A la següent comunitat de la península amb més musulmans, Andalusia, n’hi ha uns 300.000. A més, també hi operen tres cossos policials que tenen competències antiterroristes, en lloc de dos com a la resta d’Espanya, de manera que és fàcil que hi hagi més investigacions i operacions antijihadistes. L’antropòleg de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Moreras, que coneix a fons la comunitat islàmica a Catalunya, posa en dubte que a Catalunya hi hagi més radicalització que en altres zones. Fins i tot tenint en compte que hi ha més població musulmana, “perquè està ben implementada i cap comunitat ha pogut ser qüestionada ni relacionada amb el discurs jihadista”.

A Catalunya hi ha 265 oratoris islàmics -de mesquites només n’hi ha tres, a Torroella de Montgrí, Cornellà i Salt-. Segons dades de la unitat d’informació dels Mossos a les quals ha tingut accés aquest diari, 120 són islamistes -del moviment politicoreligiós que vol islamitzar el dret i les institucions- i uns 80, gairebé un de cada tres, salafistes. El salafisme és una lectura molt rigorista de l’islam i, tot i que se sol vincular amb processos de radicalització, molts succeeixen sense tenir-hi contacte directe.

Els principals feus del salafisme són a la plana de Lleida, al Camp de Tarragona i a l’àrea de Girona. Segons fonts policials, a l’àrea metropolitana no hi estan tan implantats, perquè quan es va començar a escampar ràpidament ja hi havia altres comunitats islàmiques establertes. Tot i això, a la zona també hi ha alguns oratoris salafistes. Moreras també treu ferro al pes del salafisme, perquè assegura que no ha fet canviar l’estructura de les altres mesquites i ara per ara no és el corrent majoritari. Moreras apunta la “ràbia” per no arribar a “formar part de la societat” com una causa de radicalització, sobretot entre els joves.