El preu del Constitucional: 807 milions a l’any

BarcelonaEl ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va rebutjar la setmana passada canviar el límit de dèficit autonòmic, com li van reclamar una majoria de comunitats i l’autoritat fiscal independent, l’Airef. La xifra va seguir fixada en el 0,3%, una despesa addicional sobre els ingressos que per a Catalunya i per a quatre comunitats més és inassolible. Davant aquesta negativa, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va replicar que la Generalitat no pensa fer els 1.500 milions de retallades addicionals que li caldrien per complir aquest objectiu de dèficit.

Aquesta mateixa setmana el màxim responsable de la tresoreria de l’administració catalana ha posat paraules al laberint en què es troba. “Aproximadament un 14% de les despeses del 2015 no estaran cobertes amb ingressos”, ha manifestat. És precisament en aquest camp, el dels ingressos de la Generalitat, on el govern central ha sigut un obstacle. L’executiu que presideix Mariano Rajoy ha sigut inflexible a l’hora d’elevar el dèficit però simultàniament ha limitat la capacitat recaptatòria de l’administració catalana enviant al Tribunal Constitucional (TC) diferents impostos catalans.

Les decisions adoptades per l’alt tribunal suposen que anualment Catalunya deixa d’ingressar 807,2 milions d’euros, una quantitat que suposa el 37% del que va ingressar el 2013 i el 35% del que espera ingressar de l’any 2014. Així, la Generalitat augmentaria la recaptació en més d’un terç si el govern central no hagués recorregut impostos com l’euro per recepta o l’impost a la banca, els que haurien aportat una injecció econòmica més important. Aquests són els impostos que l’administració catalana té encallats al TC o que ja sap que no podrà cobrar per les seves resolucions.

Impost a la banca

Adéu a una previsió d’ingressos de 635 milions anuals

L’impost als dipòsits bancaris va ser un dels grans pilars de l’acord de governabilitat entre CiU i ERC de finals del 2012. El govern català va posar moltes esperances en la recaptació d’un tribut que va quantificar inicialment en 685 milions d’euros anuals. Però el govern central va fer tot el possible perquè l’impost als bancs no arribés a aplicar-se: no només el va enviar al Constitucional (que el va prohibir el maig d’aquest any) sinó que simultàniament va crear el mateix impost a nivell estatal amb un tipus mínim.

La decisió del Constitucional tanca la porta a poder cobrar l’impost més ambiciós creat per la Generalitat per fer front a la caiguda d’ingressos que va patir amb la crisi. La tresoreria pública va ingressar en el seu dia només 2,6 milions d’euros per aquest concepte -l’administració els ha de tornar-, i la gran majoria de bancs van optar per presentar avals -sense efecte en la tresoreria pública- que la Generalitat mai va arribar a cobrar.

Euro per recepta

108 milions anuals que ara s’han de tornar als consumidors

El maig del 2012 el primer govern d’Artur Mas va instaurar l’euro per recepta, una mesura amb què pretenia conscienciar els consumidors a l’hora d’adquirir medicaments i que va aixecar polseguera al Parlament. La recaptació prevista pel Govern es va situar inicialment per sobre dels 100 milions d’euros.

No obstant, l’alt tribunal va trobar inconstitucional el també anomenat tiquet moderador el maig del 2014. En aquest cas la Generalitat no només ha hagut de renunciar a aquesta recaptació anual, sinó que ha hagut de tornar l’import recaptat als consumidors. L’abril d’aquest any la Generalitat havia rebut 311.000 reclamacions en aquest sentit, amb quantitats d’entre 18 i 22 euros. En aquell moment, l’executiu calculava que hauria de desemborsar per aquest concepte més de sis milions d’euros, un 13% dels 45 milions que va recaptar en els mesos en què aquest impost va estar en vigor.

Impost a les nuclears

43 milions pendents de la decisió judicial

El Govern va aprovar l’octubre del 2014 un impost a les emissions contaminants. Els afectats eren aerolínies, indústries i productors d’energia elèctrica d’origen nuclear. La Generalitat esperava recaptar prop de 50 milions d’euros, però una vegada més el govern central va portar al Constitucional aquest tribut. Ho va fer només amb l’impost a les nuclears, que el TC el va suspendre tan bon punt el va admetre a tràmit. L’alt tribunal té ara cinc mesos per aixecar la suspensió i no hi ha sentència ferma sobre el cas. Els 43 milions anuals que s’esperava recaptar estan, doncs, pendents de la decisió. Fonts de la conselleria d’Economia encara no els donen per perduts.

‘Impost a internet’

20,5 milions per promoure el sector audiovisual

El desembre del 2014 el Govern va aprovar el tribut que fixava a les operadores el pagament de 0,25 euros mensuals per cada connexió a internet contractada des de Catalunya. La recaptació esperada era d’uns 20,5 milions d’euros, que haurien de servir per enfortir la producció audiovisual. El 24 de juliol el govern de Madrid va anunciar que hi presentarà recurs d’inconstitucionalitat, amb la qual cosa l’import està en suspens.

Els ‘supervivents’

Taxes judicials i grans superfícies superen l’examen del TC

El Govern ha vist com dos dels impostos que l’executiu de Rajoy portava al Constitucional superaven aquesta prova. Es tracta de les taxes judicials i de l’impost a les grans superfícies comercials. El TC els va declarar constitucionals el maig del 2014 i el juny del 2012, respectivament. Fins al març, les grans superfícies van pagar 4,3 milions i per les taxes judicials s’haurien de recaptar 8,5 milions anuals.

Disposició addicional

Un compromís de 759 milions que ja no arribarà

El govern Zapatero va reconèixer l’any 2011 un deute de 759 milions d’euros amb Catalunya com a compensació pel seu infrafinançament, tal com preveia la disposició addicional tercera de l’Estatut. Aquesta quantitat, inclosa reiteradament en els pressupostos anuals de la Generalitat i que exigia un sol pagament, finalment no es cobrarà: l’Audiència Nacional va negar la setmana passada l’existència d’aquest deute.