Uns pressupostos que compleixen amb el pla de xoc i amb Montoro

BarcelonaOriol Junqueras va viure ahir el seu primer gran dia com a responsable d’Economia del Govern. La presentació dels pressupostos és el gran esdeveniment del conseller del ram i el vicepresident català, líder d’ERC i -com sol reconèixer- independentista de tota la vida, va preferir presentar-se a l’esperada cita amb el vestit d’economista i va deixar per a una altra ocasió l’estelada. De fet, les qualitats amb què va voler adornar els comptes per al 2016 van ser més el "rigor" i la "sostenibilitat financera" que una ruptura amb el marc legal que no es preveu, com a mínim, fins a les eleccions constituents previstes per l’any vinent. De fet, els pressupostos de Junqueras compleixen més que els del seu predecessor, Andreu Mas-Colell, que havia d’incloure partides imaginatives -en forma de privatitzacions inexistents o ingressos pendents de la negociació política- per quadrar uns números que posteriorment també patien nombroses desviacions. El dirigent republicà, per contra, s’ha trobat una situació econòmica millor que li ha permès elaborar uns pressupostos que, sense fer gaires maniobres, compleixen amb el límit de dèficit fixat per Cristóbal Montoro i, a la vegada, amb el pla de xoc social promès a la CUP. No és gens clar, però, que això sigui suficient perquè els anticapitalistes l’avalin.

Durant la presentació, Junqueras no s’estava de treure pit del fet que, per primer cop en els últims anys, la intenció del conseller d’Economia era que la liquidació de les despeses fos realment similar al pressupost. Fonts del departament, de fet, expliquen que això no només és per la inexistència de previsions d’ingressos extraordinaris, sinó que asseguren que les projeccions de despeses també s’han ajustat i no aspiren a inflar-se mes a mes ni a pagar les factures emeses amb mecanismes de liquiditat de l’Estat. Per tant, l’any de "la postautonomia i la preindependència" -com va batejar-lo Carles Puigdemont- és el que es gestionarà amb els comptes que, afirmen, compliran amb més rigor el marc legal vigent. Junqueras, a més, també destaca que la sostenibilitat perseguida es nota a l’hora de limitar endeutament i el finançament estructurat d’inversions.

Cauen les despeses?

Ara bé, aquesta voluntat de 'rigoritzar' els pressupostos també implica que, si realment es pretén tancar amb unes despeses pròximes a les pressupostades (i, per tant, les xifres són veritablement realistes), aquests comptes no seran tan expansius com dies anteriors havia anunciat el mateix Junqueras. De fet, en comparació amb l’execució de despeses del 2015 que publica el mateix departament, les conselleries del Govern tenen previst fins i tot gastar menys en l’actual curs que en l’anterior. És realment així?

Segons expliquen fonts del departament, la Generalitat va gastar l’any passat uns 3.000 milions més del previst perquè, arran d’uns fons inesperats del fons de liquiditat autonòmic del desembre, es van poder abonar pagaments pendents d’exercicis anteriors, sobretot en l’àmbit sanitari -que s’emporta quasi dos terços de la desviació-. Aquest fet, que també ajuda l’actual conseller d’Economia a fer uns comptes realistes perquè no té tantes factures pendents al calaix, provoca que, en realitat, l’evolució de les despeses sigui força moderada, en general, a tots els departaments.

"Són els pressupostos més socials de la història: mai la despesa social havia suposat el 73,6% del total", va ressaltar ahir el vicepresident català. Ara bé, que siguin els pressupostos més socials no vol dir que aquest any es gasti més que d’altres en despesa social. I és que aquesta creix en 874,3 milions respecte al pressupost del 2015, però l’increment és més limitat respecte a allò liquidat. De fet, la majoria de departaments disposen d’unes partides similars al que van gastar realment l’any passat (Ensenyament tindrà 30 milions més, Interior 13 milions més...), a part del de Salut, on cau en més de 1.500 milions arran de les despeses extraordinàries citades. Respecte al que es va gastar el 2014, però, la partida sanitària també cau, en uns 237 milions.

Sense novetats en els impostos

El continuisme dels pressupostos no només es manté en les despeses, sinó també en els ingressos. Junqueras fia el compliment del dèficit a la millora de l’economia i no toca els grans pressupostos, ni tan sols el de l’IRPF, que va suggerir reduir a les rendes baixes i augmentar a les més altes. Les modificacions aprovades anys anteriors i la sortida de la crisi li fan preveure més recaptació amb els impostos existents, però haurà de ser el Parlament qui debati si cal fer canvis fiscals com els que reclama la CUP. Els anticapitalistes fan bandera d’aquesta qüestió, però també de la desobediència del límit de dèficit de Montoro o de la inclusió dels tributs tombats pel Tribunal Constitucional. El conseller, per ara, no ha cedit en aquestes qüestions, i només ha inclòs dos impostos secundaris que tan sols estan suspesos, el de pisos buits i el de l’ADSL. El rigor de què presumeix, de fet, li pot jugar en contra durant la negociació.

Junqueras, però, no va fer-ne 'casus belli'. "Són molt millors pressupostos que mantenir-los en pròrroga: farem el que sigui per convèncer tothom", va dir, tot i que no aprovar-los, va assegurar, no implica fer caure el Govern. Això sí, va alertar que, si no es voten, "els diners destinats a polítiques socials no s’hi podran destinar".

No serien les úniques partides que perillarien. Algunes estructures d’estat clau depenen dels comptes, com la Hisenda pròpia -la seva partida creix dels 35,9 als 48,5 milions-, l’acció exterior -passa de 19,7 a 34,1 milions- o el finançament del debat ciutadà del procés constituent. ¿Seran arguments prou bons per decantar la CUP cap al sí?