El no a la independència fa el tomb

BarcelonaLes primeres rèpliques del terratrèmol polític a tot l’Estat comencen a sentir-se amb intensitat a Catalunya, amb impacte directe en el debat sobre la sobirania nacional. Per primer cop des del 2012, quan hi va haver l’esclat independentista, els partidaris que Catalunya segueixi formant part d’Espanya (45,3%) se situen lleugerament per damunt dels defensors de la independència (44,5%). Un empat tècnic. És el que es desprèn de l’enquesta sobre el context polític a Catalunya que va presentar ahir el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el primer sondeig de la Generalitat des del procés participatiu del 9-N, que coincideix amb les negociacions sobre les plebiscitàries. El sondeig apunta que l’èxit inapel·lable del 9-N -amb una participació de 2.344.828 catalans-, més que eixamplar majories per la independència, pot haver actuat de mobilitzador de l’unionisme.

De l’estudi d’opinió se’n pot extreure que la irrupció amb força de Podem en el debat polític espanyol -també en el mapa català- fa decantar els partidaris de l’estat federal, els del sí-no el 9-N, obertament cap al no. De fet, la pregunta sobre la independència es formula seguint el model directe escocès. Pren cos la percepció que no és exactament el mateix un no amb el PP en majoria absoluta i en plena ofensiva involucionista que un no amb una majoria progressista i una Espanya liderada o condicionada per Podem. És el vot de l’esperança que potser una altra Espanya és possible. Perquè si una cosa indiquen aquests resultats, segons el director del CEO, Jordi Argelaguet, és que com més fort és el PP a Madrid més creix el suport a la independència. El mateix sondeig indica que Podem guanyaria les eleccions espanyoles a Catalunya. No pas en uns eventuals comicis catalans, en què CiU, ERC i la CUP obtindrien una majoria d’entre 74 i 79 escons al Parlament sobre 135.

Compartiments estancs

Empat tècnic de CiU i ERC, majoria folgada amb la CUP

Si avui hi hagués eleccions a Catalunya, CiU obtindria un 21,9% dels vots estimats, amb un lleuger avantatge respecte d’ERC, que obtindria un 21%. CiU i ERC empatarien, doncs, a l’hora de fer la projecció d’escons. CiU es mouria en una forquilla d’entre 34 i 36 escons -ara en té 50-, i ERC en una d’entre 34 i 35 davant dels 21 actuals. La CUP més que doblaria representació i arribaria als 7-8 diputats, de manera que el bloc independentista tindria una majoria folgada al Parlament -75 escons en la línia baixa de la forquilla i 79 en l’alta, i un 48,4% del total de vots, pràcticament calcat al 47,9% que van obtenir el 2012-, malgrat la irrupció de Podem, que amb un 8,2% del vot obtindria fins a 11 diputats. ICV-EUiA perdria fins a sis diputats i es quedaria amb entre 7 i 8 escons. No és una dada menor que els indecisos representarien un 22% de l’electorat a hores d’ara. Ciutadans (C’s) es col·locaria en tercera posició, amb 14-16 diputats, per davant del PSC (13-14) i el PP (11-12).

Moviments de vot

Podem es nodreix d’ICV i PSC, mentre que el PP cedeix cap a C’s

L’alça d’ERC que pronostica l’estudi -en comparació amb els resultats de les eleccions del 2012- es produeix en detriment de CiU. De fet, CiU i ERC actuen com a vasos comunicants. L’11,8% dels votants de CiU el 2012 diuen que ara votarien ERC. L’efecte Podem fa estralls a ICV-EUiA i el PSC. El 13,5% dels votants ecosocialistes el 2012 i l’11,5% dels del PSC optarien ara per Podem, que arreplegaria també un 5% dels electors de Ciutadans. Els d’Albert Rivera, però, es quedarien amb un de cada quatre votants del PP el 2012. Són significatius també el 17,9% de votants del PP del 2012 que ara diuen que no saben què votarien, una proporció encara més gran en el cas del PSC (24,4%) o de CiU (20,4%). Els votants d’ERC del 2012 ara indecisos significarien un 16,4%, i els d’ICV un 16,2%. Ciutadans i la CUP són els que mostren un electorat més fidel: un 78,3% dels que el 2012 van votar la CUP diuen que repetiran el seu vot; en el cas de C’s, el percentatge és d’un 70,7%. L’enquesta mostra altres moviments de vot significatius. ERC actua de mur de contenció de Podem a les eleccions catalanes, però no a les espanyoles: un 17,5% dels que diuen que votarien els d’Oriol Junqueras a les catalanes, es decantarien per Pablo Iglesias a les espanyoles. En el cas d’ICV-EUiA, un 18,6% dels seus electors a les catalanes optarien per Podem a les generals.

L’efecte Podem al Congrés

Els de Pablo Iglesias superarien en vots CiU, i ERC seria tercera força

La irrupció de Podem encara es visualitza més bé quan es fa la projecció dels resultats de les pròximes eleccions generals. Segons el sondeig, la formació de Pablo Iglesias -que demà serà a Barcelona per consolidar la sacsejada que s’intueix en l’electorat català- seria la força més votada, amb una estimació de vot del 20,4%. El suport de l’electorat, procedent majoritàriament del centreesquerra, li proporcionaria entre 10 i 11 escons. CiU, tot i ser la segona formació amb més vots -un suport del 18,8% dels enquestats en el sondeig-, aconseguiria entre 11 i 12 escons, lluny dels 16 del 2011. ERC, que en el baròmetre d’octubre apareixia com la força amb millors resultats -amb un pes d’entre 12 i 13 escons-, obtindria ara entre 8 i 9 diputats al Congrés, amb un 17,5% d’estimació de vot.

Els republicans ara serien la tercera força perquè, malgrat el retrocés que indica aquest últim sondeig, continuarien millorant notablement els 3 escons del 2011. El PSC aconseguiria la meitat de la representació obtinguda fa quatre anys: entre 6 i 7 diputats, amb un 13,3% d’estimació de vot. Les oscil·lacions es completarien amb els 4-5 escons que obtindria el PP, mentre que ICV-EUiA sumaria entre 1 i 2 diputats i Ciutadans n’esgarraparia 2. La CUP, amb una estimació de vot del 2,7%, no tindria representació al Congrés.

La via federal

Podem empeny els que creuen en un canvi profund a Espanya

La pregunta sobre l’estat independent obté un suport a favor del 36,2% dels enquestats -el suport a la independència baixa 9 punts si es compara amb el baròmetre del mes d’octubre- mentre que les fórmules del paraigua unionista -una comunitat autònoma d’Espanya (21,8%) i un estat dins una Espanya federal (28,9%)- sumen una majoria justa. Quan l’enquestat respon sobre la qüestió de la identitat, les dades indiquen que un 38,2% se sent tan espanyol com català davant d’un 26% que se sent més català que espanyol i un 24,6% que només se sent català. Amb un horitzó sense majoria absoluta del PP, part de la bossa d’electors que havia virat cap a l’independentisme faria un vot de confiança a les propostes que defensen un altre model per a Espanya. De fet, la victòria ajustada del no a la independència coincideix amb un creixement de les expectatives electorals de Podem a Catalunya.

L’enquesta també visualitza dos fenòmens relacionats. D’una banda, la insatisfacció amb la política tradicional ja és la segona preocupació dels catalans. De l’altra, es fa notar l’efecte d’una millora econòmica. Mentre que el febrer del 2013 un 89% dels catalans deien que el context era dolent, ara ho diuen un 72,9%. La crisi ha coincidit amb l’augment de l’independentisme, i no és descartable que una millora de l’economia faci que alguns independentistes de nou encuny s’ho repensin.

La Moncloa creu que les dades avalen la seva tesi

Sense conèixer la lletra petita de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió, el govern espanyol es mostrava ahir satisfet. Fonts de la Moncloa van assegurar a l’ARA que l’avantatge del no a la independència respecte als partidaris de l’estat propi avala la seva tesi sobre el procés sobiranista i el 9-N: que hi ha una majoria de catalans que volen seguir a Espanya i que no van participar a la consulta. A Catalunya, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va argumentar ahir que la millor manera de comprovar si els resultats són aproximats és convocant els ciutadans a les urnes.