Alfred Bosch: “Si tinc alguna elegància, és d’esperit”

“Aquesta és la meva segona campanya. Però he fet dues primàries també, que són més dures perquè estàs competint amb els teus germans, pots caure en diferències personals i distorsionar el to. Jo m’aprimo sempre a les campanyes, i encara més amb primàries. Les primeres primàries, les espanyoles, van ser molt dures. Van coincidir amb circumstàncies personals molt difícils, la meva separació, era la irrupció al món de la política, tot era nou...”

Quantes campanyes et queden? Espero que poques. Si sóc alcalde, una més perquè ja he dit que no faré més de dos mandats. Si no, potser alguna més, però no gaires. Per edat i vocació, no m’eternitzaré a la política. Vull tornar a escriure, m’enyoro molt.

Corbata? Si no vols destacar pel vestit, a vegades has de portar-ne. Per vestir-me arreplego el que tinc per allà, a l’equip m’esbronquen perquè hi ha coses que no combinen. Si tinc alguna elegància, és més aviat d’esperit.

El millor alcalde? Destacaria Carles Pi i Sunyer i els alcaldes republicans. Eren persones amb projecte de ciutat, tenien grans idees i ho van passar fatal. No sé si els millors, però els més estimats, segur. Després, per a mi, Pasqual Maragall, un referent dels temps contemporanis. És el que em va casar i va ser el meu cap durant nou anys, tant a la candidatura com al 92.

Quants regidors trauràs? Deu. Cada dia em sento millor, més segur i més polític. En el bon sentit (riu). Vull ser alcalde de Barcelona, tinc projecte, m’estimo la ciutat i ho he portat sempre al cos.

D’aquí deu anys, què? Barcelona tindrà els mateixos turistes però més ben repartits i amb un tarannà molt més cívic, cultural, integrat a la ciutat. I hi haurà una República Catalana. Haurà costat molt, però la tindrem.

¿Alguna proposta concreta del programa? El salari mínim de ciutat. És una ciutat un 26% més cara que la mitjana de l’Estat, té tanta lògica que a la meva proposta s’hi han afegit Xavier Trias i després Collboni. És una línia que ens toca jugar aquí, la de liderar consensos. ¿Enderrocaries l’Imax o el Zoo? Per al Zoo estem estudiant propostes: portar-lo a Montjuïc o al Vallès... L’Imax, o s’enderroca o hi posem una cosa que tingui sentit.

Qui va decidir fer el vídeo de les imitacions? Tot l’equip. Vaig tenir dubtes, però no hem de renunciar al sentit de l’humor, som persones normals i humanitzar la política passa per aquí. Dóna força a una acció atrevida, agosarada, notes que de seguida cala i la gent li dóna una lectura predeterminada sense cap orientació.

Als pobles petits és diferent

Et vota tota la família? La família pròxima, tots. Els fills tenen 13 i 16 anys, encara no poden, però són molt pròxims. Dins del que és la desorientació d’aquestes edats, segueixen el que faig... També es queixen que tinc poc temps per a ells. La meva mare preferiria que no fos alcalde. M’ho ha dit així de clar. M’ha dit que em votarà, i que està contenta que torni de Madrid a Barcelona, però preferiria que no em toqués ser alcalde, perquè pateix, i la missió d’una mare és protegir el nen.... [riu].

Què enyores més de la vida civil? Escriure i fer classes. M’estic escrivint a sobre i m’estic fent classes a sobre. Són dues coses que em donen molta vida. L’altre dia vam muntar una classe per explicar la campanya en una aula de la UPF i em va agafar una enyorança tremenda. Com a professor encara estic en forma, com a escriptor no ho sé.

Faràs les memòries? Tinc una llibreteta, amb detalls suculents que ara no explicaré. Algun dia sí. I explicaré tota la veritat... [riu].

Roda 12 ciutats i torna a Ciutat Vella

Vaig escriure una novel·la sobre el cafè i les seves aromes, em sedueix molt la fragància, la textura, però el gust em decep, no en prenc mai. Faig tres o quatre coca-coles. Dormiria vuit hores, però no puc. Em desperto abans de les set i a vegades el despertador sona quan ja sóc a la dutxa. El mòbil el tinc silenciat les 24 hores. El meu cap de premsa, Oriol Duran, és qui veig més, em fa d’espàrring. No calla res, opina sense embuts, és de poble. Em renya per excés de creativitat. Fent novel·les o classes, prima la creativitat, aquí has de demostrar seny. Primo Levi diu que l’humor ens permet sobreviure a les situacions més complicades. Però no sempre és universalment compartit. Em moc en metro i Bicing per distàncies curtes. He viscut a l’Eixample, Sant Antoni i Ciutat Vella, on sóc ara. És on hi ha més problemes i més vida: la humanitat es desborda per tot arreu. He viscut a Barcelona, Madrid, París, Londres, Bordeus, Chicago, Johannesburg, Pretòria, Rio de Janeiro, Curitiba... Una dotzena de ciutats. Preferències? Barcelona en primer lloc, sens dubte. Després Chicago, París i Madrid.