La bufetada és “inacceptable” i demostra la frustració dels pares

Barcelona“Mai”. Així de taxatives es mostren les dues expertes consultades per l’ARA sobre si, en alguna condició específica, es podria justificar que un pare acabi clavant un clatellot al seu fill. “Qualsevol manifestació de violència física contra un adult és sempre una pèrdua de papers. Si s’exerceix contra un infant també és una mostra d’incompetència i és totalment inacceptable”, diu Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i professora emèrita en ciències de l’educació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

“Quan peguem l’únic que aconseguim és inhibir una conducta, però en cap cas estàs ajudant l’infant, perquè li generes por i desconfiança”, afegeix Sílvia Blanch, també doctora en psicologia, professora i coordinadora del grau d’educació infantil a la UAB.

Pensar abans d’actuar

Totes dues consideren que l’adult és l’únic que té el coneixement per actuar adequadament, i per això recomanen que abans de recórrer al càstig físic s’asserenin i reflexionin. “Ficar-se les mans a la butxaca i beure un got d’aigua”, diu Comellas, o bé “posar una mica de distància” són els seus consells per no arribar a aquest extrem.

Com a expertes en educació, fan notar que la responsabilitat no es pot imposar a cops i creuen que darrere d’aquest comportament només hi ha l’error dels pares. Si actuen així, tot i que sigui inconscientment, és perquè abusen d’una situació d’asimetria i perquè saben que l’infant no podrà tornar-s’hi. Per això, perquè estan frustrats o perquè atribueixen les qualitats d’una persona adulta a un infant que, en realitat, no actua per fer la punyeta o per posar en ridícul els seus pares.

“La societat punitiva no és educativa, és controladora”, argumenta Maria Jesús Comellas, autora del llibre Educar no és tan difícil. Ella aposta per deixar un espai de llibertat perquè sigui el menor qui, amb l’ajuda dels grans, aprengui per ell mateix quines són les conseqüències dels seus actes. Encara més, davant la frase que una bufetada a temps pot solucionar problemes futurs, les expertes recorden que aquest tipus de violència física està prohibida a l’escola, on hi ha els professionals més formats. Així doncs, ¿per què s’hauria d’acceptar en l’àmbit familiar?

La Sílvia assegura que s’han fet molts estudis sobre la matèria en els últims 20 anys, però cap d’ells ha demostrat que hi hagi efectes beneficiosos en aquest càstig, mentre que sí que n’hi ha que parlen d’efectes negatius a curt i a llarg termini. L’infant, a la pràctica, pot ser que inhibeixi una conducta determinada després de rebre un clatellot, però en cap cas aprendrà una estratègia efectiva per resoldre problemes. La por, la desconfiança o la ràbia cap a l’adult mai seran estímuls per aprendre millor, conclouen.