Sense accions concretes ni calendari definit
Les entitats troben a faltar els bancs i les subministradores
BarcelonaAjuntaments i entitats socials van marxar ahir del Palau de la Generalitat amb una sensació agredolça. D’una banda, “satisfets”, deien tots, pel fet que el Govern tiri endavant una nova llei que ompli els buits dels articles suspesos pel Tribunal Constitucional (TC). De l’altra, carregats d’incerteses, i amb el dubte de quines eines tenen ara mateix a l’abast per afrontar el període de temps més immediat, l’impàs entre la suspensió del TC i l’aprovació de la nova llei promesa per l’executiu de Puigdemont. Sense mesures concretes a curt termini, asseguren que no els queda més remei que confiar que els grans absents de la reunió d’ahir, els bancs i les companyies subministradores, a qui el Govern no va convocar ahir, compleixin amb les mesures suspeses i amb la nova llei que s’aprovarà.
Govern
Decidit a bloquejar la suspensió del Constitucional
L’executiu de Puigdemont ho fia tot a l’elaboració d’una nova legislació que reculli els articles no suspesos de la llei 24/2015 i en creï de nous per substituir els que tombarà el tribunal de garanties. Avui la conselleria de Governació, Administracions Públiques i Habitatge es reunirà amb els promotors de la iniciativa legislativa popular (ILP) que va tirar endavant la llei antidesnonaments i amb el Consell de l’Advocacia Catalana, perquè el nou text esquivi una hipotètica nova suspensió del Constitucional.
Ajuntaments
Amb la incertesa de què faran els bancs i les subministradores
Les entitats municipalistes i els grans ajuntaments van sortir ahir de la cimera lamentant l’absència de bancs i subministradores, a qui el Govern no havia convocat. “No tenim por que s’aixequin de la taula, però som conscients que el panorama ha canviat”, deia el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Xavier Amor. La FMC, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i els consistoris reclamen “avançar amb urgència” amb la nova llei d’emergència habitacional i pobresa energètica, no suspesa. Els ajuntaments demanen “recursos” urgents al Govern per afrontar la situació més immediata. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va exigir el “desplegament urgent” de la llei no vetada pel TC, per firmar convenis en què les companyies de llum i gas es comprometin a assumir les factures de les famílies de llars vulnerables, que acaben pagant els consistoris.
Entitats socials
Sense eines ni terminis per fer front a les necessitats urgents
Les entitats impulsores de la ILP, amb la PAH al capdavant, van sortir gairebé sense haver tatxat cap dels punts de la llista d’objectius. Havien demanat mobilitzar els habitatges buits i aplicar les sancions a les entitats bancàries previstes en la llei de l’habitatge del 2007. “L’actitud és constructiva, però no tenim calendari”, lamentava el portaveu de la plataforma, Carlos Macías. Amb la mateixa sensació marxava el portaveu de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, que va demanar, sense obtenir resposta, renovar el Pla Nacional de l’Habitatge, que venç aquest any. La portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, va arrencar el compromís de fer un reglament perquè les companyies de llum i gas firmin els convenis en què es comprometin a assumir les factures de les famílies en situació vulnerable, però reconeixia que trigarà a arribar i que necessiten “sancions d’ofici”.