Roger Albinyana: “L’acord per al 27-S ha fet baixar notablement l’escepticisme europeu”
BarcelonaEl repte de convertir el 27-S en un plebiscit es juga també a l’exterior. Roger Albinyana (Barcelona, 1980) gestiona les relacions internacionals de la Generalitat i s’encarrega de donar a conèixer el procés.
Quina és la salut de la reivindicació catalana al món?
En dos anys el procés ha passat de ser conegut per unes elits a ser-ho per tothom. La confrontació entre els partits independentistes ens afeblia de cara a l’exterior. El pas transcendental dels últims dies ens torna a situar en el punt de mira.
¿El 27-S pot acabar tenint una ressonància internacional similar a la del 9-N?
Feia temps que no rebia tantes peticions dels ministeris d’Exteriors per saber el que està passant. Hi ha hagut una obsessió per com ens presentàvem al 27-S, però el que més interessa fora és el que passarà després. Hi ha la percepció que com que les forces independentistes han acabat sumant, és a les seves mans poder obtenir una victòria.
Quina imatge va deixar Romeva en el seu pas per l’Eurocambra?
Va ser el diputat més actiu del grup dels Verds, que no és un grup radical. El recordo col·laborant amb diputats de l’esquerra i la dreta.
Europa es prendrà aquesta candidatura com una mostra d’unitat o com una mostra d’excentricitat?
D’unitat. Malgrat que la convocatòria formal serà com les d’unes eleccions qualsevol, és evident que no són unes eleccions normals. Són en clau plebiscitària.
Com pot vendre el Govern a Europa que el 27-S serà un plebiscit?
Qui pot vendre millor el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions és la gent: amb una mobilització massiva i concentrant el vot en un sentit sobiranista.
I per a Europa, perquè aquesta determinació sigui clara, quin percentatge de sí hi hauria d’haver?
Amb una majoria de vots independentistes Europa entendrà que a Catalunya hi ha una majoria independentista. Això no vol dir que si no ho aconseguim el projecte mor, ja que són unes eleccions i es guanyen amb escons.
Què hauria de passar perquè la comunitat internacional fes moure Madrid?
L’única situació possible és la de continuar sent un procés pacífic i fer un pronunciament clar i nítid.
En aquest 27-S?
S’activaran mecanismes que intentaran buscar el diàleg amb l’Estat per fer la independència. És llavors quan alguns països de la UE poden entendre que una situació no dialogada pot portar inestabilitat a mitjà termini i poden sentir-se empesos a intervenir d’alguna manera. De moment, però, a Europa encara no saben si volem ser independents: necessitem un mandat en aquest sentit.
Quin incentiu té Europa per reconèixer la independència?
L’incentiu és que no hi hagi inestabilitat. Quan tens una majoria exercida pacíficament a favor d’una idea, la UE no s’hi pot oposar frontalment. Això no vol dir que les portes s’obrin automàticament, però sí que hi ha d’haver almenys negociació.
Nota la pressió del govern del PP?
Fan un marcatge del que fem. Aquesta setmana m’he reunit amb ministeris d’Afers Estrangers de la UE i de fora, com el Marroc, i en moltes ocasions tinc la sorpresa de trobar-m’hi l’ambaixador espanyol.
Què pronostiquen a l’exterior quan explica el procés?
Hi ha països que eren escèptics amb el procés per l’actitud del govern espanyol i perquè estàvem massa dividits i fragmentats. El que ha passat en els últims dies ha servit per rebaixar notablement l’escepticisme.
Hi ha països que hi estan en contra?
No m’he trobat mai ningú que estigui en contra que siguem independents. Hi ha escepticisme. Aquesta setmana dos think tanks, el Cidob i el CEPS, feien públic un informe que deia que el pitjor que li pot passar a Catalunya és quedar-se com està ara. Hem de continuar treballant per intentar acordar aquest procés amb Madrid: això generarà menys escepticisme i més pressió sobre Espanya perquè negociï.
La carpeta catalana és incòmoda?
Les carpetes de processos democràtics d’independència sempre són incòmodes. Ho era més l’escocesa, la de Txecoslovàquia, la dels Bàltics o la d’Eslovènia, però això no vol dir que aquesta no ho sigui.
