Rigau dribla la llei Wert potenciant les matemàtiques

BarcelonaEnsenyament ha trobat la fórmula per evitar que els alumnes siguin segregats a 3r d’ESO, tal com preveu la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce). La que es coneix com a llei Wert obliga els alumnes d’aquest curs a triar entre fer matemàtiques aplicades (més fàcils) o acadèmiques (més complicades). Els que escollissin la primera opció es decantarien cap al batxillerat i els de la segona cap a la FP. El que ha fet la conselleria d’Irene Rigau per aigualir-ho és incloure en el nou currículum de secundària un reforç de 35 hores de matemàtiques a 3r que garanteix, d’una banda, que tots els alumnes facin el mateix temari i, de l’altra, que assoleixin el nivell necessari d’aquesta matèria per cursar a 4t d’ESO el que anomena “doble opció”.

Aquesta doble titulació, que també és una novetat, permetrà als estudiants mantenir l’opció d’accedir tant a FP com a batxillerat un cop acabada la secundària. “No volem que els alumnes perdin oportunitats”, va puntualitzar ahir Rigau després de presentar els futurs currículums de primària i ESO al Govern. “Hem ajustat administrativament els aspectes que preveu la Lomce per garantir el títol als alumnes, però pedagògicament salvem el nostre model”, va afegir. Tots dos s’aprovaran via decret i s’aplicaran a partir del curs 2015-2016. A continuació desgranem les novetats dels nous plans d’estudi.

Detalls de la doble titulació

No s’aplicarà fins al 2017-2018, quan s’hagi desplegat la Lomce

La doble titulació que permet als alumnes de 4t accedir tant a la FP com a batxillerat l’hauran d’oferir tots els instituts. Ensenyament farà campanya perquè sigui l’opció que escullin els estudiants. Implicarà que els alumnes facin dues assignatures més que impartirà el mateix professor però que s’avaluaran per separat. La titulació barrejarà matèries més acadèmiques amb altres de més pràctiques, com economia i emprenedoria o física i química i ciències aplicades.

Matemàtiques a primària

Es faran quatre hores setmanals en lloc de les tres actuals

A part de fer-ho a 3r d’ESO, també es reforçaran les matemàtiques a primària. A partir del curs vinent les escoles d’aquesta etapa educativa hauran d’impartir 840 hores de matemàtiques, 175 més que actualment. Aquestes hores es restaran de les matèries de lliure disposició. A efectes pràctics això vol dir que es passaran a fer quatre hores setmanals de matemàtiques en lloc de les tres actuals. Aquest curs ja s’ha fet aquest increment a 1r, 3r i 5è de primària, a causa de l’aplicació de la llei Wert. Segons Ensenyament, la mesura es pren després de detectar algunes carències, per exemple, en geometria, a les proves d’avaluació que es feien a 6è de primària i 4t d’ESO. El Govern deixa clar que amb les hores que actualment es fan de matemàtiques ja es compleixen les directrius de la llei Wert. La Lomce inclou aquesta assignatura en el bloc de les troncals, les que han d’ocupar un mínim d’un 50% de l’horari lectiu.

Més anglès i més nivell

Es cursaran 35 hores més durant l’etapa de secundària

Ensenyament també preveu un augment de les classes d’anglès a partir del curs 2015-2016 però només a l’ESO. Concretament, es cursaran 35 hores més que es podran impartir en activitats o en altres matèries que no siguin llengua estrangera. Segons la consellera Rigau, aquest curs més de la meitat de les escoles públiques i concertades (52%) ja fan alguna classe o treball en anglès, a part de l’assignatura. El percentatge ha crescut un 10% respecte al curs anterior i un 22% respecte al 2012-2013. Tot i que el currículum de primària no preveu més anglès, Ensenyament sí que ha determinat que el 2018 els alumnes que acabin aquest cicle ho hauran de fer amb el nivell A2 que recull el marc europeu de les llengües, i els de secundària, amb el B1.

Treball per competències

Els nous currículums prioritzen saber aplicar els coneixements

Tant el currículum de primària com el d’ESO basaran l’aprenentatge en competències, és a dir, que no tan sols se centraran en el coneixement de continguts sinó també a saber-los aplicar en contextos diferents. “A part d’aprendre coneixements, els alumnes també els han de saber utilitzar”, va detallar la consellera. Aquest mètode d’aprenentatge és el que s’utilitza als països capdavanters en l’àmbit educatiu d’Europa, com Finlàndia, el referent en què sempre s’emmiralla Catalunya. Els currículums tindran vuit competències: la lingüística, la matemàtica, la de coneixement i interacció amb el món físic, l’artística i cultural, la digital, la social i ciutadana, la d’aprendre a aprendre, i la d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Valors socials i cívics

Es reforçaran els coneixements filosòfics i de la cultura religiosa

L’assignatura que ha creat Ensenyament com a alternativa a la religió que preveu la llei Wert i que s’ha començat a impartir aquest curs a 1r, 3r i 5è de primària inclourà el curs que ve continguts de cultura religiosa a primària. A secundària, en canvi, s’introduiran coneixements filosòfics i humanistes. “Els alumnes han de conèixer els mites de la cultura grega”, va posar com a exemple la consellera.

Competència digital

S’haurà d’incorporar tant a primària com a secundària

La competència s’haurà de desenvolupar de manera transversal i en totes les matèries. Els mestres seran els responsables de fer-ho. A més a més, l’alumnat que acabi l’ESO podrà obtenir, fent una prova, l’acreditació en competències de tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). Dins d’aquesta competència, tal com va avançar l’ARA, el departament donarà llum verda a les escoles i, sobretot, als instituts perquè utilitzin el telèfon mòbil com a eina educativa. Cada centre haurà de regular-ne l’ús el curs que ve. Durant els últims dos cursos el departament ja ha impulsat matèries d’aquesta competència, com la de creació d’aplis.

Matèries que es mantenen

Estudis artístics, tecnologia i treballs de síntesi

El currículum manté com a obligatoris els ensenyaments artístics a l’ESO -música i educació visual i plàstica-, cosa que no fa la Lomce, que els situa com a optativa. També preserva la matèria de tecnologia i el treball de síntesi de primer i tercer. Alhora, els alumnes de 4t hauran de seguir fent el projecte de recerca. Aquests tres últims treballs només es duen a terme a Catalunya.

Terminis

S’aprovarà al setembre i s’aplicarà el curs que ve

Els nous currículums ja s’han presentat al Consell Escolar de Catalunya i ara han de passar el vistiplau tècnic. Segons la consellera Rigau, està previst que s’aprovin com a màxim al mes de setembre. Durant els pròxims mesos es donarà a conèixer la proposta a la comunitat educativa a través de presentacions. Ahir es va fer la primera a tècnics i representants de centres de les Terres de l’Ebre a la delegació d’Ensenyament.

“Neixen amb voluntat de quedar-se”

La consellera d’Ensenyament va deixar clar ahir que els nous currículums de primària i secundària “neixen amb voluntat de quedar-se” sigui quin sigui el futur de la Lomce. Quan el PP va aprovar la reforma educativa, l’oposició es va comprometre a derogar-la tan bon punt els populars perdessin la majoria absoluta, un fet que es podria produir -tal com apunten totes les enquestes- en les pròximes eleccions generals. Les altres dues vies que podrien acabar amb la Lomce són el procés sobiranista o els recursos presentats pel Govern contra la normativa al Tribunal Constitucional (TC). Mentre no es doni cap d’aquestes tres vies, però, la llei Wert es continua desplegant. De moment, des d’aquest curs ja s’està aplicant a 1r, 3r i 5è de primària, i el curs que ve està previst que també entri a la resta d’aules del cicle de primària, a més de 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat.

El 2017-2018 és quan es desplegarà al 100%. Aquest curs serà quan els alumnes de 4t d’ESO i els de 2n de batxillerat hauran de fer una revàlida per poder passar al següent cicle educatiu. Aquestes proves les elaborarà el ministeri d’Educació. Aquest examen en l’últim curs de batxillerat suposarà l’eliminació de les actuals proves de selectivitat. A part de les revàlides, també es faran proves d’avaluació a 3r i 6è de primària, que, segons el ministre Wert, no tindran efectes acadèmics.