PRESSUPOSTOS DEL 2017

Junqueras intenta seduir la CUP amb el referèndum i la despesa social

Els cupaires celebren la partida explícita per a la consulta però reclamen més gestos en l’àmbit social

El vicepresident, Oriol Junqueras,  en el moment  de lliurar  a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell,  els comptes  del 2017.
Aleix Moldes / Gerard Pruna
30/11/2016
3 min

BarcelonaEls pressupostos del 2017 ja són al Parlament, a punt per posar a prova la cadena de confiances entre el Govern i la CUP sis mesos després que els anticapitalistes rebutgessin l’anterior projecte. Aquesta vegada el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, s’havia garantit el sí a la tramitació dels comptes abans de presentar-los, però ahir ja va sentir com la CUP en renegava públicament: “No són els millors pressupostos possibles i això Economia ho sap”, va subratllar la diputada Eulàlia Reguant. La via per convèncer-los és garantir que són uns pressupostos socials i que serviran per culminar el procés.

Per què permeten ara els anticapitalistes el debat parlamentari? Bàsicament per tres qüestions. La primera, pel desgast intern que els va generar el no al projecte del 2016. La segona, perquè assumeixen que sense pressupostos la legislatura s’haurà acabat. I la tercera, perquè aquest cop el Govern hi ha inclòs una referència explícita al referèndum. Tal com va avançar l’ARA a primera hora del matí, Economia destina 5,8 milions al referèndum a través de dues partides: una de 5 milions per a processos electorals i una altra de 0,8 milions per a processos participatius. Les dues xifres són fons no departamentals, és a dir, que no depenen d’una conselleria concreta i estan a càrrec directament d’Economia.

Partida oculta

Junqueras s’assegura així el control d’una partida que, probablement, acabarà impugnada al Tribunal Constitucional (TC). Ahir, però, va deixar clar que digui el que digui el TC, ell no s’aturarà: “¿Algú creu que no faré tot el necessari per complir amb el mandat que m’han encomanat els ciutadans de Catalunya?”, va preguntar.

El pla B per fer-ho possible és una altra partida que fonts pròximes a les negociacions situen en els fons de contingència. Junqueras no va voler admetre ahir que existeix la partida oculta i es va limitar a respondre que “si existís no ho diria”. De fet, formalment els capítols de processos electorals i participatius no tenen vincle directe amb el referèndum. El projecte de pressupostos del 2016 preveia una partida per a aquests processos de 250.000 euros, i en els del 2015 -amb el 27-S ja agendat- de 5,3 milions. Com va recordar Junqueras, un cop oberta, la partida és ampliable en funció del que necessiti el Govern.

L’única referència explícita al referèndum s’ubica, com va avançar l’ARA, en la disposició addicional número 31. “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya en el marc de la legislació vigent en el moment de la seva convocatòria”.

La CUP va insistir ahir que la inclusió del referèndum ha sigut el desllorigador per permetre la tramitació dels pressupostos. Reguant va celebrar que s’incloguin 5,8 milions de manera més o menys explícita, però va avisar que per “guanyar” el referèndum caldrà “fer polítiques per al 96% i no per al 4%” de la població. “Els pressupostos necessiten millorar, i molt”, va subratllar. La fiscalitat, l’educació i la despesa social són, en aquest sentit, claus per a l’aval definitiu. Els 1.170 milions d’increment de la despesa social respecte del 2015 que incorporen els costos i els 110 milions en nous impostos no acaben de convèncer els anticapitalistes.

Com va fer al mes de juny, Junqueras va tornar a sentenciar que els del 2017 “són els pressupostos més socials de la història”, perquè la despesa social representa en termes relatius un 75% del total. El conseller va reconèixer, però, que en termes absoluts els recursos destinats a Ensenyament, Salut i Afers Socials estan més de 1.000 milions per sota dels previstos en els pressupostos del 2010, els últims del tripartit.

Ensenyament i fiscalitat

La carpeta d’Ensenyament serà una de les més complicades de consensuar amb els anticapitalistes. La distància inicial era tanta que els cupaires van arribar a posar sobre la taula la possibilitat de presentar una esmena de rebuig contra el capítol d’Ensenyament, i, tot i que ara n’accepten la tramitació, Reguant ja va avisar ahir que aspiren a poder millorar-lo abans de l’aprovació definitiva. L’acostament ha passat en bona part pels 385,1 milions d’euros més destinats al departament i les 3.599 noves places de mestre -dedicades bàsicament a resituar interins- que inclouen els comptes. En la línia del que reclama la USTEC, la CUP en demana encara 6.000 més. A més, el Govern consigna 12 milions d’euros més a beques menjador, es compromet a no tancar línies públiques ni a obrir-ne de concertades i accelera les substitucions.

Pel que fa a la fiscalitat, els nous impostos són, per ara, insuficients per als cupaires, perquè no incideixen específicament en les classes altes. Tot i no estar dins dels pressupostos, l’impost sobre els béns de luxe improductius s’ha convertit en la gran cessió a la CUP. Per a l’aprovació definitiva el Govern n’haurà de fer alguna més o convèncer els anticapitalistes que aquests comptes són els millors possibles.

stats