Intent fallit de Trias per frenar l’accés de Colau

BarcelonaLa confusió va durar només tres hores. El possible pla alternatiu per evitar que Ada Colau s’erigís com a alcaldessa de Barcelona va començar a morir abans i tot de néixer. L’alcalde en funcions, Xavier Trias, va admetre just després de conèixer la derrota electoral que el seu partit passava a l’oposició, però ahir, com si alguna cosa s’hagués activat amb retard, va llançar una autèntica bomba de rellotgeria: la possibilitat d’un pacte de govern entre CiU, ERC i el PSC, que comptaria, a més, amb el vistiplau del PP. Trias va revelar a TV3 que els populars li havien comunicat que votarien a favor de la seva investidura encara que inclogués al govern partits ideològicament molt allunyats.

La idea la va verbalitzar sense entusiasme i deixant clar que era una proposta “improbable però no impossible” i, per tant, va afirmar que, si Alfred Bosch (ERC) i Jaume Collboni (PSC) decidien fer-lo alcalde, ell no s’hi oposaria. Però va insistir, això sí, en la necessitat d’un “govern fort”, que sumés socialistes i republicans, i va deixar clar que qui tenia la responsabilitat inicial d’intentar fer govern era la força més votada.

Tanmateix, el pla anti-Colau va començar a morir ja en el moment en què el nou cap de files d’ERC a l’Ajuntament el va titllar, poc després, d’acord “sense sentit” i de pacte “contra natura” i “forassenyat” -sobretot per la participació del PP-. I la idea es va acabar d’esvair quan Colau, que ahir va mantenir la primera reunió amb Trias al consistori, va explicar que l’alcalde en funcions li havia revelat que es tractava d’un pla ordit pel PP i els poders econòmics de la ciutat. Colau, a més, va assegurar que Trias havia donat per fet durant tota la trobada que ella seria la pròxima alcaldessa. I va titllar la resta de “confabulacions”. Fonts del govern en funcions, però, van matisar hores més tard que Trias continuava obert a articular una alternativa, mentre que des de CDC apunten que el vigent alcalde el que pretenia era fer veure a Colau que no gaudeix de majoria, sinó “només d’11 de 41 regidors” i que, per tant, no podia aspirar al programa de màxims. També hauria buscat forçar ERC i el PSC a justificar més el seu suport.

Ja al vespre Collboni també va rebutjar participar “en cap pacte que passi pel PP” i va subratllar que “a qui correspon formar govern és a la guanyadora de les eleccions”. Igualment, el líder local del PP, Alberto Fernández Díaz, es va ratificar en la voluntat d’explorar governs alternatius “ara o més endavant”, però va fixar línies vermelles, alguna complicada per a CiU: “Barcelona no pot ser la capital dels antisistema, però tampoc la de les estelades”. Fins i tot el líder de C’s, Albert Rivera, va refusar formar part de cap “cordó sanitari” anti-Colau.

Inici del traspàs en marxa

Sigui com sigui, la reunió entre l’alcalde sortint i la previsible nova alcaldessa, que va durar una mica més d’una hora, va marcar, en paraules de Colau, “un punt i a part” en relació a la campanya i va servir per deixar enrere la confrontació. La reunió es feia, de fet, en paral·lel a la posada en marxa de la taula de traspàs que ja van pactar dimarts. Els regidors de les dues formacions ja s’estan posant en contacte per agilitzar el canvi de govern.

Així, segons Colau, la trobada va servir per abordar temes de ciutat com el futur de la Sagrera o de Collserola. Pel que fa a un dels temes polèmics dels últims dies, el de la firma de contractes per gestionar el futur de la ciutat, Colau va assegurar que van parlar de “l’únic gran contracte” que queda per segellar: el del Mobile World Congress. Trias firmarà amb el vistiplau de la futura alcaldessa l’acord perquè la ciutat continuï sent la capital del mòbil fins al 2023. Colau va remarcar, això sí, que una de les primeres coses que vol fer després de prendre possessió del càrrec és reunir-se amb els organitzadors del congrés per trobar la manera d’aconseguir un benefici més general per a la ciutat. La pròrroga de contracte amb Telefónica, en canvi, quedarà de moment sense firmar. Trias, a petició de Colau -que no ho veu una qüestió urgent i vol que ja ho abordi el nou govern-, renuncia a firmar-lo.

En segon pla continuen les trobades entre Barcelona en Comú i les formacions que ja van deixar clar que veien com a sòcies potencials: ERC, el PSC i la CUP. Colau ja ha mantingut una primera trobada amb republicans i socialistes i està pendent de fixar una data per a la CUP. I de moment les converses continuen. El wait and see s’ha instal·lat al consistori mentre el nou engranatge no acaba de prendre forma. El 13 de juny, el dia del ple d’investidura, ja hauran d’estar definits els tinents d’alcalde i els membres de la comissió de govern. El que sí que ja té data és la trobada amb la Federació d’Associacions de Barcelona, que es farà dimarts. Colau també té previst reunir-se, la setmana que ve, amb el president de l’ANC, Jordi Sánchez.

Govern en solitari o de coalició?

Malgrat tot, Bosch i Collboni han rebut amb interès l’oferta per negociar. Ahir, però, van deixar la porta oberta a qualsevol tipus d’acord, ja sigui per donar suport extern o per entrar al govern, i van coincidir a fer una crida a evitar actuacions que posin en risc inversions a la ciutat. La federació de Barcelona d’ERC va acordar dimecres limitar les negociacions a Colau i condicionar un pacte al suport d’ella i del seu grup a la independència, amb l’objectiu de relligar l’esquerra alternativa al procés. A priori, però, Bosch no es veu dins del govern.

A l’alcaldia Collboni busca l’aval intern després del daltabaix

El president de la federació del PSC de Barcelona i candidat a l’alcaldia, Jaume Collboni, va reconèixer la contundent derrota electoral de diumenge en una reunió extraordinària del consell de la federació ahir a la nit. “No tan sols no hem guanyat les eleccions sinó que les hem perdut per molt”, va dir en la seva intervenció inicial davant els seus companys de partit. Collboni va demanar, però, “un exercici de memòria del que ha canviat en aquest país, en aquesta societat, en aquests quatre anys”. Va ser durant la campanya de les municipals del 2011 quan va néixer el 15-M. I, segons Collboni, que el PSC hagi passat de segona força -amb 11 regidors- a cinquena -amb 4- forma part d’una crisi generalitzada del sistema. “Els partits tradicionals n’hem patit les conseqüències, tots, especialment a les grans ciutats”, va indicar. Tot i assenyalar la necessitat d’autocrítica, va demanar fer-ho “des de l’autoestima” i posant en relleu els canvis que ja s’han començat a fer, com la celebració de primàries. Collboni, que va rebre una ovació dels presents en començar la reunió, va buscar ahir l’afecte dels seus, sotmetent a votació una proposta de resolució perquè el consell de federació li ratifiqués la seva confiança.