Incendi al cor de la misèria

BarcelonaPobres entre els pobres. Les persones que dormien a l’estació fantasma de Bifurcació-Vilanova, on ahir es va iniciar el foc que va sembrar el caos en el sistema ferroviari, són els més vulnerables d’un àmbit, el dels assentaments i les barraques del Poblenou, ja de per si vulnerable. “Són els que veies que passen més angúnies”, resumia ahir una veïna de la zona. Per arribar fins al que era el seu dormitori subterrani s’havien d’esmunyir per un petit forat en un mur i accedir a un espai ple d’escombraries -una autèntica muntanya de porqueria-, per creuar després les vies i entrar per una porta fins a l’estació. “Ho feien sobretot de nit, que és quan baixa el ritme de la circulació de trens”, explica Raúl Gallego, un jove espanyol de 33 anys que viu des de fa uns mesos en una nau ocupada al carrer Pamplona, també a tocar de les vies, i plena d’una mena “d’apartaments” autoconstruïts amb fustes. Tot i que no hi ha cap constància oficial que ningú s’hagués instal·lat a l’estació, la imatge de, com a mínim, un somier i roba acumulada evidencia que l’espai ha acollit sensesostre.

“Són un grup autònom”, explica Gallego, que assegura que aquestes persones mantenen relació amb els residents de la seva nau, on s’apleguen prop d’una cinquantena de persones que viuen, sobretot, de la ferralla. Segons Gallego, en aquest àmbit hi ha, com a mínim, dues famílies amb nens. L’Ajuntament, que ahir remarcava que no tenia cap constància que en aquesta estació -propietat d’Adif- hi visqués ningú, sí que fa el seguiment de l’assentament del carrer Pamplona, on nega que hi hagi menors.

Als peus del flamant mercat dels Encants i del Teatre Nacional de Catalunya, ahir la Barcelona de l’infrahabitatge i la lluita diària per sobreviure va tornar a fer-se visible. Els incendis en assentaments, així com els grans desallotjaments -sobretot el del juliol del 2013 al carrer Puigcerdà-, han fet que aquest fenomen enquistat al 22@ recordi al consistori la necessitat de solucions. Segons les últimes xifres oficials, a Barcelona hi ha actualment unes 420 persones que malviuen en assentaments.

El caos a la zona va començar ahir poc després de la una de la matinada quan el sorollam de les sirenes va despertar els veïns. A la zona gairebé tothom, com Marc León, ja sabia que hi havia assentaments, perquè n’hi ha que són evidents, però no tothom tenia coneixement del grup que arriba a creuar les vies per dormir a cobert, dins de l’antiga estació.

Aigua de la font i llum punxada

“Aquí hi ha una font”, indica León a la confluència dels carrers Pamplona i Tànger, i això fa que moltes de les persones dels assentaments facin vida en aquest punt. En el cas de la nau del carrer Pamplona, els inquilins tenen la llum punxada, però s’acosten a la font per abastir-se d’aigua. Els veïns asseguren que els últims anys ja hi ha hagut incendis en aquest assentament, un antic pàrquing d’autocars, pendent d’un procés de reparcel·lació.

Ahir el gruix dels seus inquilins -la majoria d’origen marroquí- s’agafaven a la llei del silenci. Se senten amenaçats per la possibilitat d’un desallotjament immediat i, tot i que estan pendents en tot moment del dispositiu, negaven que visquessin a la nau. Hi dormen una trentena de persones, segons les xifres oficials. Lluny de les càmeres sí que admetien que han vist persones creuant les vies per instal·lar-se a l’estació.

Una noia que treballa en un restaurant de la zona relatava que les baralles són habituals, sobretot les nits de dissabte, i que el grup funciona amb líders clars que tenen la resta d’inquilins “sotmesos”. I que els que dormien a l’estació eren el graó més dèbil. Quim Estivill, de la Xarxa de Suport als Assentaments, assegura que sí que atenen les persones que viuen a la nau del carrer Pamplona -els porten pa-, però no tenien cap informació del grup que feia nit a l’estació. Tot i així, l’ocupació de l’espai ha sigut una constant durant els últims anys, segons relaten els veïns més veterans.

Bifurcació-Vilanova és una estació de tren que mai ha arribat a utilitzar-se. Està a prop del pont de Marina, entre l’estació d’Arc de Triomf i la del Clot-Aragó. Formava part de Pla Modificat d’Enllaços Ferroviaris de Barcelona i havia de substituir l’antiga Estació del Nord. Les obres d’aquesta estació van durar quatre anys i es van donar per acabades el 1974.