Guia de les incògnites sobre la llista del 27-S que han de quedar resoltes avui

BarcelonaCada cop que els partits i les entitats es reuneixen per traçar el camí cap a les eleccions del 27-S, els negociadors transmeten el mateix mantra: “Tothom es pensava que no hi hauria data i pregunta per a la consulta del 9-N, i vam ser capaços de posar-nos d’acord”. Aquest cop, però, la tensió era més alta -el debat sobre el format amb què el sobiranisme concorrerà als comicis és viu des de la tardor- i el calendari gira els fulls a velocitat de vertigen. La cimera d’ahir al Palau de la Generalitat es va tancar amb un esbós d’acord, i avui a partir de les 16.30 h les parts implicades es dedicaran a polir els serrells i aïllar les incògnites que encara planen sobre la convocatòria. Aquest és un resum dels aspectes que partits i entitats han de clarificar abans de rubricar l’entesa.

Candidatura

Qui forma part de les llistes i qui les ha de liderar a les urnes?

És un punt fonamental: quins noms presentarà l’independentisme a les eleccions del 27-S? Quin lloc ocuparan Artur Mas, president de la Generalitat i de CDC, i Oriol Junqueras, líder d’ERC, als comicis? Són qüestions que s’han de resoldre durant les pròximes hores. També hi ha sobre la taula com s’han de triar els membres de la candidatura. Sectors de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) proposaven fer una espècie de primàries nacionals per al càsting dels millors aspirants a diputat. De la negociació sobre una candidatura amb entitats, CDC i ERC n’ha de sortir quina quota té cadascun d’ells i quins són els noms de consens per defensar els interessos del sobiranisme a les urnes.

Programa

En quins terminis s’ha de fer efectiva la independència?

En quin moment s’ha de declarar la creació del nou estat en cas de victòria de les forces del sí? Quin calendari s’ha de seguir per aprovar la nova Constitució catalana? En altres paraules: en quin moment Catalunya ha d’actuar de manera independent a pesar del veto -més que probable- de l’Estat davant les iniciatives catalanes? Són aspectes que CDC i ERC negocien en base al full de ruta pactat el 30 de març i que els republicans volen concretar al màxim abans dels comicis.

Legislatura

¿Se separaran les plebiscitàries i les constituents?

Una de les propostes que va llançar la CUP la setmana passada -i que no era mal vista per ERC- es basava a separar les eleccions plebiscitàries de les constituents per un estret marge de temps. Això volia dir que el nou Parlament sortit del 27-S no escolliria president, camí d’una nova convocatòria electoral immediata. Aquest punt segueix en debat.

Govern

Qui formarà part de l’executiu després de les eleccions?

Un dels aspectes que no s’han determinat és quin format tindrà el Govern constituït després de les eleccions. ERC ha defensat en el passat construir un executiu de concentració que permeti aglutinar totes les sensibilitats del sobiranisme de camí a la independència. Sectors independentistes han recomanat fins i tot nomenar un president honorífic en un Govern en què Mas i Junqueras durien el pes executiu.

CUP

Quina relació existirà entre les candidatures sobiranistes?

En l’esquema que hi ha sobre la taula, la CUP queda fora de la llista, que formarien bàsicament CDC, ERC i les entitats del sobiranisme civil. L’esquerra independentista, segons diverses fonts consultades, no seria “bel·ligerant” amb la candidatura i es dedicaria a combatre l’auge de Podem, que enfilarà la recta final cap a les eleccions espanyoles. D’aquesta manera la CUP es convertiria en un dic de contenció davant la irrupció -especialment a l’àrea metropolitana- d’una nova esquerra que defensa un procés constituent a l’Estat.