El Govern exhibeix balanç social i econòmic

Barcelona“Podem fer del 27-S una data assenyalada en la nostra història”. Artur Mas argumentava ahir amb aquesta frase la transcendència dels comicis que acabava de convocar. Però tres hores abans de signar el decret i llegir el discurs institucional, l’executiu de Mas havia detallat en tres documents publicats a la web del Govern l’obra del mandat, un balanç que posa l’accent en la recuperació econòmica i les polítiques socials.

Gestió econòmica

Aposta per la creació d’ocupació i el control dels comptes públics

Els documents subratllen la lluita contra la desocupació i els “esforços” -és el terme utilitzat per definir la contenció pressupostària- per equilibrar les finances públiques. L’executiu d’Artur Mas situa les mesures preses en un context de “cronificació de les situacions d’atur” i de “pèrdua” d’un 60% dels fons provinents de l’Estat per a les polítiques d’ocupació. Malgrat les dificultats detallades, la Generalitat presumeix d’haver millorat els indicadors i d’haver validat eines per combatre l’atur -amb la nova llei del sistema d’ocupació i del SOC-, i destaca la priorització dels programes per atendre la població més vulnerable. En aquest últim apartat es detalla un increment d’un 42,3% del pressupost de la renda mínima d’inserció (RMI) respecte al 2012, tot i que la reforma d’aquesta eina continua congelada, tal com han denunciat les entitats socials.

El Govern exhibeix passos endavant, com la posada en marxa de la FP dual i la inauguració del centre de formació de l’automoció a Martorell, i l’impuls de la nova estratègia industrial de Catalunya, així com la implementació de mesures per facilitar l’activitat de pimes, cooperatives i autònoms. La Generalitat entén que les actuacions de simplificació administrativa, com són les lleis òmnibus, la llei de simplificació administrativa o el pla de finestreta única, han suposat la reducció de tràmits que beneficien 53.700 nous negocis. Els documents recalquen l’aposta per reforçar el sistema universitari i de recerca. S’enumera el desplegament del programa Serra Húnter per a la captació de talent docent; el model català de beques, rebut amb crítiques per la comunitat universitària, i les aliances científiques amb Califòrnia, Massachusetts i Israel, on el president ha viatjat. En el capítol econòmic, el Govern defensa la reducció del dèficit públic (del 4,48% del PIB del 2010 al 2,58% del 2014) i el control del deute, amb mesures com l’aprimament del sector públic (60 entitats menys). L’executiu recorda l’escenari d’“ofec econòmic” per un model de finançament “injust”, un dèficit fiscal enquistat i uns objectius de dèficit imposats.

Polítiques socials

El Govern valora la despesa social després d’anys d’austeritat

Censurat per les retallades en serveis públics, el Govern exhibeix el pes de la despesa social en els pressupostos: des del 2014 la despesa destinada a polítiques socials representa un 71,2%, quatre punts més que el 2010. En la legislatura han pesat les retallades en sanitat i educació. En la salut -àmbit en què les polítiques d’austeritat han generat més contestació-, l’executiu de Mas fa gala d’un sistema “sostenible” i de “qualitat” després dels ajustaments. Posa d’exemple la reducció de les llistes d’espera -un diagnòstic que l’oposició no comparteix-, l’assumpció del rècord de trasplantaments (918 el 2014) o la satisfacció que mostren els usuaris del sistema sanitari. En educació, el Govern presenta avenços en la lluita contra el fracàs escolar, un objectiu fixat a l’inici de legislatura i que Mas considera assolit, amb una reducció de deu punts des del 2010. El Govern també exposa una “millor” gestió de les beques menjador per haver establert “criteris homogenis”.

En el capítol de lluita contra la pobresa -que afecta el 20,9% de la població-, es recorda l’aprovació d’un pla d’acció contra l’exclusió social fins al 2016 de 1.066 milions d’euros, que agrupa les partides pressupostàries dels diferents departaments. En l’apartat de mesures frustrades destaca el decret de pobresa energètica, impugnat pel govern espanyol al Constitucional.

Transició nacional

Arquitectura institucional i jurídica per al dret a decidir

El procés de transició nacional ha tingut un paper destacat aquesta legislatura. Així, el Govern subratlla des dels intents fallits des del 2012 per intentar un referèndum acordat amb l’Estat fins a l’aprovació de l’arquitectura legislativa que va permetre la convocatòria, també fallida pels recursos de l’Estat, de la consulta del 9-N, que va desembocar en el procés participatiu en el qual es van mobilitzar 2,3 milions de persones. Posa l’accent també en l’activitat del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que ha agrupat en el Llibre blanc de la Transició Nacional els 18 informes que analitzen els escenaris en el camí cap a la constitució d’un estat independent. Capítol destacat per a la Hisenda pròpia, amb la posada en marxa de la xarxa Tributs de Catalunya i dels informes que han de servir de fonament per al model d’administració tributària catalana, inspirada en models nòrdics i anglosaxons. Posa en valor també el que defineix com una “intensa activitat exterior” del Govern i del president, l’aprovació de la llei i el pla de l’acció exterior i de relacions amb la UE, el reforçament de la representació davant la UE i l’obertura de delegacions a Roma, Viena, Lisboa, la Santa Seu i Rabat, així com el trasllat de la de Nova York a Washington.

Transparència i bon govern

Mesures per ser referència d’administració transparent

El juliol del 2014, el Govern assolia, amb el Portal de Transparència, la màxima qualificació (100 punts sobre 100, 21,2 punts més que el 2012) pel que fa a l’índex de transparència de les comunitats autònomes. Se situava, així, al capdavant de les autonomies en complir els 80 requisits que fixa l’ONG Transparència Internacional pel que fa a l’accés a la informació. L’esclat de casos de corrupció i la caiguda de la confiança de la societat en les institucions portava Mas a reunir-se el febrer del 2013 amb els màxims representants del Parlament i del Tribunal Superior, amb el fiscal superior de Catalunya i el Síndic de Greuges, que va servir per traçar fins a 51 propostes per afermar el compromís amb la transparència i la regeneració democràtica de les institucions del país. El 2013 es va crear el comissionat per a la Transparència i l’Accés a la Informació Pública per aplicar la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que ha entrat en vigor aquest juliol. El 2011 es posava en marxa l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública i els últims dos anys s’han fet públics sous i dietes d’alts càrrecs de la Generalitat i les variacions patrimonials abans i després d’assumir responsabilitats.