Felip VI branda la Constitució i exigeix que Mas “respecti la llei”

BarcelonaDe moment només són avisos i advertències, però no deixen de ser senyals clars que l’Estat farà l’impossible per evitar la independència de Catalunya. Un escenari que, després de l’acord entre CDC, ERC i les entitats per concórrer plegats a les eleccions del 27-S, és molt més amenaçador que abans. Si dimecres el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va reivindicar que l’article 155 de la Constitució -el que preveu la suspensió de l’autonomia- està plenament en vigor, ahir les advertències van arribar del rei Felip VI i de les més altes instàncies del poder judicial de l’Estat. I ho van fer públicament i just al costat del president de la Generalitat, Artur Mas.

Una setmana després de la tensa trobada a la Zarzuela, Artur Mas i el rei Felip VI van retrobar-se a Barcelona en l’entrega de despatxos dels 35 nous jutges que s’incorporen a la carrera judicial. Va ser en aquest ambient de juristes i magistrats que el monarca va brandar la Constitució com a muralla per frenar l’ofensiva independentista. Segons va dir, la carta magna ha donat “una de les etapes més llargues d’estabilitat i progrés” a l’estat espanyol i és la principal garantia d’un estat “social i democràtic de dret” que va establir-se al país com a resposta a una “aspiració llarga i desitjada” per tothom. Amb aquests arguments, el monarca va afirmar que el respecte a la llei no pot ser “mai” un “simple tràmit, una mera formalitat, una alternativa”. Al contrari: respectar la llei és “la font de legitimitat i l’exigència ineludible per a una convivència democràtica en pau i llibertat”, va sentenciar.

Salutació freda, un altre cop

En un discurs amb indirectes contínues a la situació política de Catalunya, Felip VI va animar els nous jutges a “vetllar” per l’imperi de la llei amb “gran responsabilitat”. Una responsabilitat que va estendre també “a les altres institucions”, en una al·lusió implícita a la Generalitat i al govern de Mas. Les paraules de Felip VI arribaven dos dies després que el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, revelés que el rei considera “irreconduïble” la posició de Mas sobre el procés. Unes afirmacions que la Zarzuela ni ha confirmat ni ha desmentit. Per això, ahir tots els ulls -i totes les càmeres de televisió- estaven posats en els gestos entre Mas i el rei. Com ja va passar fa una setmana a la Zarzuela, la salutació va ser freda i molt protocol·lària i, tot i haver estat gairebé una hora asseguts un al costat de l’altre, gairebé no van intercanviar cap paraula.

Al principi de l’acte el monarca només va aturar-se amb Ada Colau. Era la primera vegada que el rei coincidia amb la nova alcaldessa de Barcelona, a qui va felicitar pel seu nomenament. En canvi, en trobar-se amb Mas a la taula presidencial, el rei Felip va mostrar un posat tens. El president, molt més expressiu, va gesticular assenyalant l’auditori. A la sortida, Mas va confessar, en una conversa informal amb els periodistes, haver escoltat “atentament” el discurs del cap de l’Estat, però va negar que s’hagués sentit “al·ludit” pel rei. “Nosaltres no ens hem saltat la Constitució”, va afirmar. Segons va dir, durant la trobada van evitar el procés sobiranista i només van parlar de per què “és tan petita la promoció de jutges d’aquest any” (als anys anteriors eren més de dos centenars mentre que ahir només se’n van graduar 35).

La trobada entre Mas i Felip VI arriba pocs dies després de la presentació oficial de la candidatura Junts pel Sí, en què es va anunciar la voluntat de CDC, ERC i les entitats d’“anar a totes” i preparar el terreny per, si guanyen el 27-S, “desconnectar” de l’Estat en 18 mesos al marge del que diguin els tribunals espanyols. Davant l’embranzida que ha agafat el procés, tant el rei com les altes instàncies del poder judicial van fer una crida a “respectar la legalitat”. I és que una estona abans i a la mateixa sala havia pres la paraula el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes. En un discurs molt centrat en consells i recomanacions per als nous magistrats, a qui va animar a “fer front a qualsevol pressió o manipulació”, Lesmes no va desaprofitar l’oportunitat per deixar anar alguns missatges entre línies dirigits directament a Mas.

“No hi ha democràcia sense respecte a la llei”, va avisar, tot demanant als jutges que “custodiïn sense ambigüitats la Constitució i la llei” perquè és l’única manera, va dir, de donar solucions “adequades” als problemes. De fet, va assegurar que el poder judicial ha de garantir “la pau i la convivència” perquè “cap societat pot avançar amb enfrontaments i conflictes interminables”. Una altra referència velada.

Però les advertències al full de ruta sobiranista no van acabar aquí. S’hi va sumar també el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, fent una defensa aferrissada dels valors constitucionals. Segons va dir, la carta magna és l’instrument que ha fet possible “la convivència entre els espanyols”, que ha permès crear un estat “descentralitzat” equiparable als estats federals i que garanteix a “les nacionalitats i regions” un autogovern del qual “mai havien gaudit”.

Margallo, procés i franquisme

Des de l’executiu espanyol tampoc no afluixen. José Manuel García-Margallo, ministre d’Exteriors i principal ariet del procés independentista, va relacionar l’estratègia del Govern amb la que impulsava el règim franquista. “Sóc profundament espanyol i catòlic i si alguna cosa em va molestar de la dictadura és l’ús que va fer del nom d’Espanya i de la religió per als seus fins”, va començar. “És per això que quan sento un polític dient que no votar-lo és no votar la nació [en referència a Mas] em poso a tremolar, perquè això és el germen del totalitarisme”, va reblar, ras i curt.

Davant les amenaces i els “atacs frontals”, la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, va fer una crida a “no tenir por” i va convidar el govern central i les institucions espanyoles a “no témer” la democràcia i escoltar “el mandat de les urnes”. L’escenari electoral obert -amb el 27-S primer i les generals després- redoblarà les envestides de l’Estat contra les plebiscitàries i, sobretot, contra la independència.

Canvis ‘automàtics’ de seu per a les empreses

El govern espanyol ha forçat una modificació de la llei de societats de capital que facilitarà que les empreses puguin canviar de seu social d’un dia a l’altre i sense necessitat que la decisió passi per la junta d’accionistes, com es feia fins ara.

Segons va avançar ahir El Periódico de Catalunya, l’executiu de Rajoy ha fet aquest canvi legal introduint una esmena a la llei de mesures urgents que va aparèixer publicada el passat 26 de maig.

Abans d’aquesta modificació legal, les empreses només podien canviar la seva seu social sense passar per la junta si el canvi d’adreça es feia dins del mateix municipi. En cas contrari, havien de sotmetre la decisió al màxim òrgan d’una companyia, que és la junta d’accionistes.

Segons fonts empresarials citades pel mateix mitjà, aquest canvi legal respon a la petició de grans empreses i bancs davant d’un eventual escenari d’independència. Així, la mesura facilita que aquestes companyies puguin traslladar la seva seu de manera gairebé automàtica en cas d’una declaració unilateral d’independència.