CDC es resisteix a renunciar a la presència de Mas a la llista civil

BarcelonaEls dirigents de Convergència es van llevar ahir amb una notícia que no esperaven. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), després de sis hores de debat, va decidir posicionar-se a favor d’una llista civil sense polítics en actiu, com també reclamen Òmnium Cultural, ERC i la CUP. Des de primera hora Artur Mas es va reunir amb els seus col·laboradors més estrets per analitzar la situació. Durant tota la jornada parlamentària la plana major de Convergència va desfilar per la cambra catalana fins que Josep Rull, coordinador general, va comparèixer davant dels mitjans a les 17.15 de la tarda. Rull va aprofitar la compareixença per deixar clar que el partit no renuncia a la possibilitat que el president de la Generalitat formi part de la candidatura civil que les entitats -entomant la invitació que Mas els va fer el 20 de juny des de Molins de Rei- estan teixint per al 27-S.

“Els que han expressat la seva voluntat de no tornar-se a presentar, ¿els hem de considerar polítics en actiu o no? No volem establir cap premissa, però aquests elements s’han de posar sobre la taula”, va reflexionar Rull. “El president ja ha dit que plegaria després d’aquestes eleccions, no és cap novetat”, puntualitzaven després fonts nacionalistes, que afegien que la presència de polítics seria necessària per “garantir” el funcionament del grup parlamentari sobiranista sorgit de les eleccions. “També en cas de derrota”, assenyalen amb la boca petita els dirigents consultats.

Aquesta és una de les qüestions que es posaran damunt la taula a la cimera que CDC, ERC, la CUP i les tres entitats del sobiranisme civil mantindran molt aviat a petició expressa de Mas, que vol conèixer més detalls en directe de quina idea es té al cap des del vessant civil del sobiranisme. “El que celebrem és que s’hagi recuperat la unitat”, es felicitava Rull, mentre que fonts republicanes admetien que “era evident que Convergència no volia concórrer amb llistes separades” a les eleccions plebiscitàries. “Això fa que ens ho hàgim de jugar tot a la carta de la llista civil, sense pensar en el risc de derrota”, assenyalen les mateixes fonts. La idea que tenen tots els actors de la negociació és tancar els detalls aquesta mateixa setmana per aprofundir en el full de ruta que caldrà seguir a partir del 27-S.

Jurídicament “inatacable”

Convergència arribarà a aquesta reunió amb una proposta sota el braç que incidirà en el fet que els passos del procés han de ser “jurídicament inatacables”. Els dirigents nacionalistes consultats no es tanquen a celebrar dos comicis en un període curt de temps -uns de plebiscitaris per resoldre el referèndum que el 9-N es va substituir per una jornada de participació-, però tenen intenció de demanar a la resta de negociadors que el mecanisme sigui “comprensible” per la ciutadania. Els dirigents consultats sostenen que una de les prioritats que ha de tenir la candidatura i el programa és deixar clara la “viabilitat” del procés, en referència a qüestions pràctiques més aviat quotidianes.

De fet, durant la sessió de control -en què només Miquel Iceta, del PSC, va interpel·lar Mas sobre les converses per la llista unitària, sense aconseguir que clarifiqués si es presentaria als comicis o no-, Albert Rivera, líder de Ciutadans, va preguntar per un hipotètic corralito a la grega en cas d’independència. “Aquestes són les qüestions que hem de resoldre per garantir la fiabilitat del camí de l’autonomia a l’estat”, sostenen a Convergència, on branden la feina del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) com a camí a seguir. Mas, en resposta a Rivera, va indicar que és “impossible” que a Catalunya passi com a Grècia i va indicar que un estat català seria el menys endeutat de la Unió Europea (UE) en cas d’independència unilateral.

El president va aprofitar la jornada parlamentària per reunir-se amb David Fernàndez, diputat de la CUP amb qui té bona sintonia personal, per explorar la proposta de llista civil unitària. “El president vol saber de primera mà com ho veuen els diferents actors”, explica un dels seus col·laboradors. La trobada, celebrada al despatx del líder de Convergència al Parlament, es va allargar durant tres quarts d’hora i els dos participants la van qualificar de “correcta”.

Precisament, la fórmula de la CUP -llista sense polítics i unes noves eleccions constituents- va tenir hir un nou avalador: Teresa Forcades, candidata de Procés Constituent a la Generalitat, va mostrar-se disposada a donar-hi suport en una entrevista a Catalunya Ràdio. Forcades -que també està en converses amb ICV, EUiA i Podem per presentar-se conjuntament al 27-S- va afirmar que hi està a favor a títol personal. “Hi ha dos passos, i en el primer es tracta de dir independència sí o no ”, va dir. La monja benedictina va obrir-se a formar part de la llista civil, de la mateixa manera que també s’havia postulat per liderar la llista de l’esquerra alternativa. Una candidatura que és observada de prop pels sobiranistes en la mesura que pot tenir un efecte arrossegador dels ciutadans que, sense ser independentistes però militants del dret a decidir, tenen ganes d’un canvi profund de l’ statu quo.

El futur de les eleccions

Mas manté una actitud de prudència respecte la proposta de la societat civil. Espera escoltar-la en directe i mesura molt les seves paraules abans de prendre una decisió. En una entrevista al programa 8 al dia de 8TV, el president va assenyalar que la idea és “original”, “refà la unitat” i, per tant, cal ser “considerada”. “S’ha de perfeccionar”, va indicar el líder de CDC, que va dir que no vol ser un “obstacle” per a la candidatura civil unitària.

Malgrat això, Mas va plantejar dubtes sobre com es triarien els membres de la llista i el paper que hi tindrien els partits. El president també va deixar una frase sobre el futur de les eleccions: “Són l’únic que puc convocar-les. Qualsevol cosa no la faré”. Quan queden 80 dies per a les plebiscitàries, el sobiranisme segueix debatent la fórmula idònia que el durà al 27-S.

El TC deixa en suspens el càrrec de Pi-Sunyer

El Tribunal Constitucional continua admetent a tràmit els recursos que el consell de ministres ha anat aprovant contra algunes de les mesures clau de les institucions catalanes en el marc del procés sobiranista i deixant-les en suspens. Ahir l’alt tribunal va admetre a tràmit el conflicte de competència contra el decret que recull la creació del Comissionat per a la Transició Nacional, que recau en Carles Viver i Pi-Sunyer i que té l’encàrrec de preparar el trànsit al nou estat. El recurs també engloba el pla executiu per a la preparació de les estructures d’estat i les infraestructures estratègiques.

Segons va informar l’alt tribunal a través d’un comunicat, el govern de la Generalitat ara té ara 20 dies per presentar al·legacions. Que el TC hagi admès a tràmit el recurs del PP no suposa cap pronunciament ni decisió en ferm. El TC haurà de debatre el recurs i redactar una sentència en les pròximes setmanes.

El govern de Mariano Rajoy va interposar aquest recurs en considerar que el Comissionat pretén “avançar en un procés de construcció d’estructures d’estat” i que és una “vulneració flagrant de la sobirania de l’Estat i de la indissoluble unitat d’Espanya”.