La oveja Shaun

Adaptar al cinema una sèrie de televisió tan pensada per als més menuts de la casa com El xai Shaun implica molts reptes: ¿com muscular hora i mitja de pel·lícula amb uns personatges que normalment protagonitzen històries ultrasenzilles de 7 minuts sense diàlegs? ¿Com sofisticar la narrativa sense que el públic natural s’atabali? I, ja posats, ¿com aconseguir entretenir també els pares que acompanyaran als seus fills a veure-la? Per sort, quan nosaltres hi anem, els estudis Aardman ja en tornen. A partir d’un clàssic relat d’aventures a la gran ciutat, aquesta carismàtica ovella nascuda en un curt del 1995 dels cèlebres Wallace & Gromit protagonitza un slapstick en stop motion que és tan fàcil d’entendre per a un nen (animals en situacions de comèdia molt visuals) com divertit per a un adult (el joc de referents és molt subtil i còmplice: les seqüències a la presó són modèliques). Fins i tot des d’un angle intel·lectual, de rateta de filmoteca, té suc: ¿no és aquest film una feliç demostració que el llenguatge del cinema mut continua sent vigent? |