El gran Hotel Budapest

Amb Stefan Zweig i Ernst Lubitsch com a referents ètics i estètics, Wes Anderson ens redescobreix l’Europa d’entreguerres obrint-nos les portes d’El Gran Hotel Budapest, la seva nova bogeria cinematogràfica. En aquest luxós establiment situat a les cúspides de la fictícia República de Zubrowka, Mr. Gustave (Ralph Fiennes), conserge i també dandi a la caça de vídues riques, i Zero (Tony Revolori), el seu cambrer i protégé, seran protagonistes d’un esdeveniment que marcarà els últims dies d’esplendor de l’hotel: un assassinat i la desaparició d’un valuós quadre ho posaran tot damunt davall.

Frenètica, divertida, probablement la pel·lícula més agosarada d’Anderson (s’atreveix fins i tot a matar un animal!) i amb un Fiennes sublim com a Mr. Gustave, El Gran Hotel Budapest és una estupenda screwball comedy atapeïda de grans idees de guió (per exemple, la Society of the Crossed Keys, una mena d’associació maçònica formada pels conserges dels hotels més refinats del món) i també d’excèntriques i arriscades decisions formals. A part que, alerta, el film posseeix fins a tres ràtios d’imatge diferents, ens trobem sens dubte davant del treball més manierista del nord-americà i, al mateix temps, davant d’un dels més emotius: “Un raig de civilització en l’escorxador de barbàrie que és la humanitat”, murmura un nostàlgic Gustave al començament i al final del film, i en les seves paraules s’endevina un lament en pressentir que el seu món, tot i estar molt allunyat de la realitat, es perdrà per sempre sota el pes de la història. Per a fans del cineasta i per a nouvinguts, essencial.