Abans de la revolució industrial hi havia més núvols dels que es creia

Abans de la revolució industrial, el cel del nostre planeta estava més ennuvolat del que fins ara es creia. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi derivat a l’experiment Cloud, que s’ha dut a terme al CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, a Ginebra. L’estudi, publicat recentment en dos articles a Nature, mostra que els vapors orgànics produïts pels arbres generen a l’atmosfera una alta quantitat de partícules en suspensió, anomenades aerosols, encara que no hi hagi àcid sulfúric, un compost químic que fins ara es creia imprescindible per iniciar la formació d’aquests aerosols. Els resultats de l’estudi trenquen amb aquesta idea.

Actualment, l’àcid sulfúric és a l’atmosfera en grans quantitats principalment per la crema de combustibles fòssils, però antigament era escàs. Els científics han pogut demostrar que la concentració dels aerosols a partir dels quals es formen els núvols pot ser igualment elevada encara que la quantitat d’àcid sulfúric sigui molt baixa.

D’aquesta manera els científics han arribat a la conclusió que els boscos, per la gran quantitat d’arbres que concentren, juguen un paper important en la generació de les partícules que a l’atmosfera inicien la formació dels núvols. Així doncs, abans de l’era industrial, quan la concentració d’àcid sulfúric a l’atmosfera era molt més baixa, el cel estava igualment ennuvolat. O, si més no, més del que es pensava fins ara.

“Hem mesurat el ritme de producció d’aerosols a partir de vapors orgànics i hem vist que la concentració d’aquests aerosols a l’atmosfera és suficient per crear noves partícules que posteriorment generen núvols”, afirma Hamish Gordon, investigador del CERN i coautor de l’estudi. “Aquest ha sigut el descobriment més important de l’experiment Cloud fins ara”.

Origen biològic

Gràcies a aquest estudi, s’entén millor quin és el paper que juguen les partícules d’origen biològic en la formació de partícules a l’atmosfera. Aquests resultats contribueixen a refinar els models climàtics i permetran entendre encara millor quin és l’impacte de l’activitat humana en la formació dels núvols i, en conseqüència, en el clima. “Encara que sembli mentida, entenem molt millor com funciona el món a nivell subatòmic que la formació dels núvols”, afirma Gordon.

L’impacte d’aquests nous resultats en els models climàtics actuals encara està per determinar. Segons Gordon: “Hem pogut entendre molt millor quin impacte tenen les partícules emeses pels arbres en el clima terrestre”.

L’experiment Cloud és una col·laboració entre universitats i centres de recerca ambiental d’Europa i els Estats Units. L’experiment consta d’una cambra hermètica en la qual es poden simular de manera controlada les condicions atmosfèriques de temperatura, la pressió i les concentracions de diferents espècies de partícules i molècules. Per assegurar que les condicions són reals, es contrasten amb les dades atmosfèriques registrades arreu del planeta: des de l’aire àrtic fins a l’aire altament contaminat de la ciutat de Xangai.

D’altra banda, l’experiment fa servir el mateix feix de protons del gran gol·lisionador de partícules (LHC) de Ginebra, per recrear així els efectes que provoquen els rajos còsmics (partícules altament energètiques provinents de l’espai) en la producció de noves partícules orgàniques. El que s’ha observat és que aquests rajos estimulen la producció dels arbres i incrementen l’emissió de partícules d’origen biològic entre un factor 10 i un factor 100. D’aquesta manera, tot fa indicar que els rajos còsmics van jugar un paper més important a l’atmosfera preindustrial que en l’actual, que està altament contaminada.

Els pròxims estudis es focalitzaran a intentar entendre quines són les conseqüències d’aquests resultats en els models climàtics actuals, els quals disposen de molt poca informació sobre l’efecte que tenen en el clima les partícules produïdes pels arbres. A llarg termini, l’experiment podria recrear condicions atmosfèriques encara més extremes com les que van viure els nostres avantpassats. O com assegura Gordon: “En un futur, podríem recrear condicions tan exòtiques com l’atmosfera de Venus o de Mart”.

Hector Garcia és físic i investigador del CERN