La nacra: ¿de la vulnerabilitat a l’extinció?

"Malauradament, distingir les nacres mortes de les vives és molt fàcil perquè totes s’han quedat obertes, buides i netes per dintre. A més, el corrent les ha arrancades del substrat en els llocs més exposats i ara te’n pots trobar una flotant cada deu metres. És una sensació molt colpidora; recordo zones amb moltes nacres i ara sembla que ni tan sols hagin estat mai allà, com si no haguessin existit. Quan surts de l’aigua i has vist tot aquest desastre, la veritat és que fa ganes de posar-se a plorar”. Ho expliquen Elvira Álvarez i Maite Vázquez, dues investigadores del Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) acostumades a fer immersions en aigües de l’arxipèlag de Cabrera per censar les poblacions de nacres (Pinna nobilis ). Conjuntament amb Salud Deudero, la directora del COB-IEO, han estudiat durant molts anys aquesta espècie, emblemàtica i endèmica del Mediterrani. Totes tres coincideixen a expressar els seus temors, que dia a dia s’estan confirmant, com el pitjor dels malsons: “Els pocs exemplars que semblava que sobreviurien fa dos mesos, ara, quan tornem al mateix lloc, ja els trobem morts. El que més ens preocupa és que la mortalitat arribi a ser com la d’altres zones del Mediterrani occidental, o sigui, del 100%”.

El 15 de març es va reunir a Palma, per primera vegada, un grup d’experts per avaluar l’episodi de mortalitat massiva de Pinna nobilis que des de fa sis mesos afecta el Mediterrani occidental, i també s’ha creat una comissió de seguiment. Al taller, que va tenir lloc a les dependències del COB-IEO, hi van assistir representants del ministeri d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient dels governs de les comunitats autònomes implicades, així com de diverses universitats, centres de recerca i reserves marines, i biòlegs experts en l’estudi de la nacra. En aquesta reunió es van aportar les últimes dades, totes molt negatives, segons les quals la mortalitat de les poblacions de nacres ja supera el 80% i arriba en molts casos al 100%.

Situació avui dia

La situació és la següent. A les costes andalusa i murciana a l’octubre ja havien mort entre el 80% i el 100% de les poblacions de nacres, però ara per ara gairebé ja no hi queden exemplars supervivents. A les Balears, on la mortalitat va arribar uns mesos més tard, els efectes han sigut, però, igualment devastadors, segons els sondatges que s’han efectuat en diversos punts concrets. Així, a la Dragonera els submarinistes no hi han trobat nacres vives, ni tampoc a la zona d’Illetes i Magaluf (Mallorca) ni a cala Salada (Eivissa). A Cabrera hi ha un 86% de mortalitat a 10 metres de profunditat i un 98% a 20 metres.

Sembla que a la costa catalana la mortalitat encara no és tan majoritària, almenys fins ara. En tot cas, s’han cursat avisos a la comunitat científica d’altres països -França, Itàlia, Grècia i Tunísia- on de moment no s’ha detectat cap episodi de mortalitat per informar-los del que està passant a la costa espanyola. Cal tenir en compte que la nacra és un mol·lusc bivalve endèmic del Mediterrani i tot fa pensar que l’actual episodi de mortalitat, que va començar a la costa andalusa poc després de l’estiu, s’acabarà estenent per tota la conca mediterrània.

Generalment, les nacres van associades a les praderies de posidònia i col·laboren activament fent augmentar la biodiversitat marina i la complexitat d’hàbitats amb l’assentament d’organismes com briozous, algues i esponges. “Ens fa molta por que, si el patogen causant de la seva mort ja ha infectat tot el Mediterrani occidental, d’aquí a l’estiu infecti la resta del Mediterrani. No oblidem que parlam d’una espècie endèmica i que la possibilitat d’extinció és real”, alerten les oceanògrafes del COB-IEO. Davant la situació de precarietat en la qual està la nacra, el govern espanyol treballa aquests dies, amb l’assessorament del COB-IEO, per catalogar de nou l’espècie. Així, de l’estatus actual de “vulnerable”, la nacra passarà, com a mínim, a ser considerada “en perill d’extinció” o fins i tot “en perill crític”, segons el que determini finalment el ministeri.

Treballs per identificar el patogen

A part de la recopilació de dades, a la reunió del dia 15 es van aportar els últims avanços per tractar d’esbrinar les causes de la mortalitat massiva de la nacra, atribuïdes a un patogen que encara no ha sigut totalment identificat. Des del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura del Govern Balear (Limia), l’Institut Tecnològic per al Control del Medi Marí de Galícia (Intecmar) i el departament de Microbiologia i Parasitologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la es treballa intensament en l’elaboració d’anàlisis histopatològiques i genètiques amb mostres d’exemplars malalts. Amalia Grau, del Limia, va explicar a la reunió que el patogen és un paràsit del grup dels haplosporidis, però encara no se n’ha determinat l’espècie.

Els científics no descarten cap hipòtesi sobre l’origen del patogen: des de la possibilitat del cultiu recent d’un altre bivalve o mol·lusc al mar fins a l’alliberament d’aigua de llast amb elements desconeguts per part d’un vaixell, o fins i tot efectes indirectes derivats del canvi climàtic, com l’augment de la temperatura de l’aigua o la proliferació d’espècies exòtiques introduïdes amb l’ajut de l’home. Si el patogen formés part del grup dels haplosporidis, llavors les seves espores resistents facilitarien una dispersió relativament senzilla a través de la columna d’aigua, cosa que, segons els científics, explicaria la seva propagació tan ràpida, a través dels corrents, des d’Almeria fins a les Balears en molt poques setmanes.

UN BON INDICADOR ECOLÒGIC

La nacra és el mol·lusc bivalve més gros del Mediterrani, pot arribar a fer un metre d’alçària. Molt sensible als impactes que té al seu voltant -per exemple, els fondejos d’embarcacions-, actua com un bon indicador de l’estat ambiental de les zones costaneres.