"A les màquines els falta sentit comú, no saben resoldre ambigüitats"

Acaba de rebre el premi europeu més prestigiós en intel·ligència artificial (IA), el Distinguished Service Award de la EurAI (European Association for Artificial Intelligence). Ramon López de Mántaras és un dels pioners de la intel·ligència artificial al nostre país i a tot el continent. Entre els seus treballs destaca la recerca en creativitat computacional, especialment en l’àmbit de la música.

¿El preocupen algunes de les projeccions que fa de la IA el transhumanisme?

El transhumanisme és interessant per als filòsofs. És un filó al qual s’han agafat amb entusiasme. Però quan hi treballes i coneixes l’estat de l’art veus moltes de les coses que diuen com una exageració.Quan es diuen aquestes coses es desconeixen les neurociències. Els models computacionals que hi ha ara del funcionament del cervell tan sols s’aproximen de forma molt grollera a l’electricitat que es dóna entre les neurones. Però de l’activitat química, de la qual depèn bona part del seu funcionament, no se’n té prou coneixement i ningú sap com modelar-la. A més, no fa gaire es van descobrir les cèl·lules glials, que tenen una gran influència sobre les neurones. No és cert que les màquines superaran el cervell, hem de tenir en compte que l’activitat elèctrica, la química i les cèl·lules donen al cervell una capacitat de processar informació d’una magnitud molt més gran del que es pensava, i d’una gran complexitat. D’altra banda, la intel·ligència no és només memòria i capacitat de càlcul. Fins i tot els sistemes de reconeixement d’objectes cometen errors garrafals.

Més val que no ens refiem dels robots conductors, ja que poden confondre qualsevol cosa que vegin a la carretera.

Sí. I el mateix passa amb el llenguatge. Google Translator fa grans errors en les traduccions. Per exemple, la frase “El gat va atrapar el ratolí perquè era lent” no la tradueix bé, perquè no sap qui dels dos era lent, es guia per l’ordre de les paraules. I és perquè a les màquines els falta sentit comú. No saben resoldre ambigüitats i el món n’està ple. En definitiva, no tenen el que s’anomena comprensió profunda. El que en realitat ens hauria de preocupar és què fan els robots que analitzen dades. Crec que a les grans empreses els interessa parlar de singularitat per desviar l’atenció de l’autèntic problema de la IA, que és la privacitat.

RISC. Entre el 2006 i el 2011 hi ha hagut 15.000 caigudes de borsa per softwares robòtics que decideixen en mil·lisegons. Mántaras diu que cal regular-ho.