Colar-se al metro: 47.000 cops al dia

Són xifres que no agrada fer públiques i que, de fet, es mouen en el terreny dels estudis interns de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Però el fet és que al metro de la ciutat s’hi colen, cada dia, prop de 47.000 viatgers, xifra que suposa deixar d’ingressar més de 10,6 milions d’euros al cap de l’any, segons les últimes estimacions disponibles. El percentatge de persones que viatgen sense haver abonat cap tipus de bitllet, que de mitjana se situa en el 4,1%, no és, òbviament, el mateix cada dia, ni en totes les franges horàries, ni tampoc en totes les línies. El percentatge es dispara les nits de dissabte, quan funciona de manera ininterrompuda i arriba al 16,7% -uns 9.500 viatges-, mentre que els dies feiners se situa en el 3,3%, però suposa més de 41.600 validacions fraudulentes al dia sense comptar ni la primera ni l’última hora de servei.

Les línies de conducció automàtica són les que tenen percentatges més alts de frau. Especialment la 11. Per estacions, la que en dies laborables veu com una proporció més gran de passatgers entren sense pagar és la de Torre Baró-Vallbona, on el frau arriba al 32% en un dels dos accessos. Les nits de dissabte, els passatgers que es colen guanyen protagonisme en parades com Trinitat Vella (55%), Trinitat Nova (40%), Liceu (35%) o Drassanes (28%).

Així es desprèn d’un informe intern de TMB per a l’any 2014 fet a partir de l’observació directa feta durant 20 dies de les validacions que es deixaven de fer i al qual ha tingut accés aquest diari. L’estudi no ha controlat ni la primera ni l’última hora del dia i la xifra de prop de 47.000 viatges fraudulents s’obté de l’estimació total. Sense comptabilitzar aquestes dues franges serien 44.800 viatges sense pagar al dia. L’informe evidencia que el percentatge de gent que es cola va viure un repunt de mig punt l’últim any, que és el més alt dels últims cinc, després que hagués experimentat una disminució notòria anys enrere amb mesures com la d’encarir la multa per viatjar sense bitllet dels 50 als 100 euros, el 2012, o la substitució progressiva dels torns d’accés a les estacions de metro per portes lliscants. Però, ¿és molt un 4% de frau en un mitjà de transport massiu com el metro de Barcelona?

Fonts de TMB remarquen que aquest percentatge està per sota de la mitjana internacional i que el frau és “moderat”. I, de fet, el percentatge és només mig punt més elevat que el de ciutats europees com Berlín, on, això sí, no hi ha tanques de cap mena que regulin l’accés al suburbà. El líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, en canvi, acusa el nou equip de govern de la ciutat de ser “permissiu” amb “l’efecte colada”. El motiu? Les polèmiques declaracions de l’alcaldessa i la regidora de Mobilitat sobre les motivacions dels que viatgen sense pagar. ¿Necessitat o incivisme?

El debat sobre la gent que es cola al metro va agafar volada quan la flamant alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va assegurar en una entrevista a l’ARA que la gent que no paga “no ho fa per caprici o diversió”, sinó per necessitat. I va fer un pas més quan la regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, Mercedes Vidal, va defensar en una entrevista a Catalunya Ràdio que moltes vegades “el frau respon també a uns preus que molta gent, malauradament, no pot pagar”.

Tarifació social

En conversa amb aquest diari i després de la polèmica suscitada, Vidal defensa que el frau s’està controlant i que és important fer-ho, però que al mateix temps és “intolerable” que hi hagi persones que hagin de deixar de viatjar en metro per motius econòmics i apunta, en aquest sentit, que no tots els que s’esmunyen en els torns d’entrada al metro ho fan per incivisme, sinó que alguns no poden afrontar el preu del bitllet.

La regidora defensa que cal abordar un aspecte clau, que és el preu del transport públic. En aquest sentit, lamenta que l’Estat hagi “abandonat” les seves aportacions i està convençuda que l’usuari hauria d’assumir una proporció molt més baixa del preu del bitllet, i que cal entrar en un marc d’estabilitat financera per no discutir anualment grans canvis de tarifes. Un aspecte que, apunta, es pot resoldre amb l’aplicació de la llei del finançament del transport públic que el Parlament va aprovar per unanimitat. Sobre possibles nous canvis tarifaris de cara al 2016, Vidal assegura que és aviat per concretar com seran les tarifes, que es definiran en el marc de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), però l’objectiu del nou equip municipal és poder avançar cap a la tarifació social.

Tot apunta que la seva línia de mínims serà la congelació de preus de títols de transport com el de la T-10, que l’any passat es va fixar en 9,95 euros. “Si toquen les tarifes, tornarem als metros”, adverteixen des de la plataforma Stop Pujades!, que els últims anys ha protagonitzat talls de servei per protestar contra uns increments tarifaris que han considerat del tot excessius.

Sobre la gent que es cola, en una línia similar a la que verbalitza l’equip de govern, una portaveu de la plataforma assegura que “ningú se la juga si pot pagar el bitllet”. I fa els càlculs: anar i venir cada dia de la feina en metro representa pagar una T-10 a la setmana, cosa que a final de mes suposa uns 40 euros, quan “moltíssima gent té sous de menys de 600”.

Vincenç Valentí, consultor de seguretat ciutadana i urbanisme de la UOC, assegura que el frau real és “dificilíssim” de calcular i que molts cops aquestes dades serveixen per justificar la despesa en mitjans tècnics de seguretat. L’elevat preu del transport públic també és, segons Valentí, un punt que cal tenir en compte: “Pots decidir que et surt més a compte arriscar-te a la multa que pagar el bitllet”. Valentí apunta que caldria un estudi acurat de les motivacions que porten la gent a colar-se però que, en qualsevol cas, la clau és abaratir el preu del bitllet perquè, diu, no pot ser que moure’s en moto per la ciutat acabi sortint tan clarament més econòmic que fer-ho en metro o autobús. I aventura que el futur, a curt termini, passarà pels mitjans de control antropomètrics, com la lectura dels iris dels ulls o de l’empremta dactilar.

Consciència de col·lectiu

Irina Casado, que és consultora d’antropologia social i cultural de la UOC, remarca la diferència de percepció entre la necessitat de pagar el transport públic que tenen els ciutadans de Barcelona i els dels països nòrdics: “Allà les fronteres entre el jo i el col·lectiu són molt més difuses que no pas aquí”. En aquest sentit, remarca que tenim una percepció “molt negativa” del retorn que tenen per a nosaltres els diners que donem a l’administració.

A part d’apuntar aspectes com el preu del bitllet o la voluntat de mostrar -sense pagar- el descontentament per aquestes tarifes, Casado també assenyala la cultura del formar part de la col·lectivitat que, diu, s’inculca des que els nens són petits en països com Noruega. Allà, a més, la societat recriminarà de forma pública els comportaments que no consideri adequats, com seria saltar-se el torn del metro, mentre que aquí la majoria de la ciutadania farà veure que no ha vist res. “És una qüestió cultural, d’educació”, insisteix.

L’exemple, diu, és el de les campanyes per a la recollida dels excrements de gos. Quan s’intensifiquen, es veu més conscienciació, però a la que s’abaixa la guàrdia, el problema torna a repuntar i moltes persones no gosen cridar l’atenció a l’incívic.

Les campanyes de conscienciació, de fet, també són un element clau a l’hora de plantar cara al frau al transport públic, segons remarca la regidora de Mobilitat. TMB té en marxa de manera sostinguda una campanya a favor de la utilització cívica del transport. Alguns exemples de les mesures que es van posar en pràctica, de la mà del pla antifrau activat el 2010, són la generalització de les portes automàtiques -el 72% dels vestíbuls en tenen- i la col·locació de vigilants darrere mateix de la línia de pagament en determinats vestíbuls i franges horàries.

El frau detectat va passar del 6,6% el 2009 a un 3,8% l’any següent. Però els últims anys torna a repuntar. De fet, del 2013 al 2014 va baixar, també, el nombre de multes interposades pels agents de control, segons es desprèn del mateix informe de TMB. De gener a novembre, se’n van posar 52.526, unes 3.800 menys que en el mateix període de l’any anterior. I el PP insisteix que la majoria d’aquestes multes no es paguen.