Cinema per pensar

Esmorzo amb la Marta Selva i l’Anna Solà en un bar de la plaça Sant Pere. Són membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català des de l’any passat, amb una tasca impressionant darrere seu. Primer amb la cooperativa Drac Màgic i després amb la Mostra de Cinema de Dones, que aquests dies oferirà al públic barceloní les seves noves propostes. La història de Drac Màgic comença l’any 1971, quan uns aficionats als llenguatges visuals decideixen impulsar la importació i el doblatge al català de pel·lícules, i projectar-les al desaparegut Cinema Ars per a grups d’escolars. Són gent pròxima a la renovació pedagògica d’aquell moment i fan servir aquelles vetllades per ensenyar als nens a mirar un producte audiovisual. Amb l’arribada dels primers ajuntaments democràtics la seva tasca es va estendre a altres poblacions de Catalunya. Llavors produïen materials didàctics com fitxes de cada film per a l’alumne i per al professor: “La nostra intenció era promoure espectadors crítics, mitjançant títols que generessin debat i reflexió. Enteníem el cinema com una matèria interdisciplinar, com un intertext”.

En aquells anys col·laboraven amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya i Balears, que era per a secundària el que Rosa Sensat representava per a primària: un focus de renovació docent. Treballaven amb l’alumnat i feien cursos de formació per als mestres, amb cicles com ara cinema i història, cinema i art, o cinema i filosofia. Diverses generacions d’estudiants d’aquest país es van aficionar al setè art gràcies a la feina d’aquesta cooperativa. “L’objectiu final era impulsar la creativitat dels adolescents i mostrar-los la connexió entre les diverses matèries que es poden articular mitjançant els llenguatges visuals”, expliquen.

Fruit de la relació entre Drac Màgic i diversos moviments socials, l’any 1993 va néixer la Mostra de Cinema de Dones, que va incorporar els punts de vista de la crítica feminista al cinema. Aquest va ser el primer festival organitzat de manera autònoma a Catalunya, que va desenvolupar els seus propis criteris de programació: “La mostra vol fer visible i donar valor a la creativitat de les dones en l’àmbit del cinema, un art en el qual han sigut presents des del primer instant. Quan parlem de l’evolució d’aquest mitjà tenim tendència a pensar en els germans Lumière i en Georges Méliès, però ignorem que l’any 1896 la directora Alice Guy va rodar la primera pel·lícula de ficció de la història”.

Les meves amfitriones parlen amb vehemència de la seva feina, saben que han picat molta pedra però també que ha valgut la pena. No volen parlar de sensibilitats diferents, només de recuperar per a la genealogia del cinema l’aportació femenina. Elles diuen que la seva mostra “no és exclusiva, sinó monogràfica”. Els seus seguidors i les seves seguidores saben que en el seu menú s’hi barreja el rescat de pioneres i de material fílmic poc conegut o inèdit, amb visions panoràmiques sobre creadores de tota mena, o les últimes novetats. Aquest any ens proposen un recorregut per la feina de cineastes soviètiques cabdals en el cinema documental d’aquell país, com les pioneres Esfir Xub i el seu film La caiguda de la dinastia Romanov, Olga Preobrajenskaia amb Les camperoles de Riazan, o Iulia Solntseva, coautora amb Aleksandr Dovjenko de Zvenigora. També es dedica un espai a Helena Lumbreras, gran figura de la cinematografia antifranquista dels anys seixanta, o al cinema experimental de la directora grega Daphné Hérétakis. A partir del 9 de juny, a la Filmoteca i a les places de la Virreina, Sant Pere i Salvador Seguí, Barcelona té una cita amb el cinema.