25 anys de l'incendi de Vandellòs I: la central construïda per fer bombes nuclears franceses

BarcelonaAmb el record encara fresc de l'accident de Txernòbil (1986), el 19 d'octubre del 1989 una de les tres centrals nuclears espanyoles d'aquell moment, Vandellòs I –Garoña i Zorita eren les altres–, va patir un incendi molt greu. Tant, que tot i tenir només 17 anys de vida –es va inaugurar el 1972 i tenia una vida útil de 40 anys–, l'Estat va preferir desmantellar la central abans que reparar-la.

No va hi haver cap fuga radioactiva, per sort o per l'habilitat dels tècnics que van saber aturar el reactor de manera manual –l'ordenador s'havia cremat amb l'incendi– abans no fos massa tard. Sense fuita radioactiva l'accident va ser qualificat de nivell 3 –l'Escala Internacional d'Accidents Nuclears té 7 nivells (Txernòbil va ser 7)–, i no va tenir conseqüències per repensar-se la presència de centrals nuclears a Catalunya o Espanya, on actualment n'hi ha sis d'actives, però sí per repensar els protocols d'emergències nuclears, ja que aquell dia es va demostrar que no estaven preparats.

Història: bombes nuclears franceses

L'Espanya del final del franquisme produïa prou energia amb les dues centrals nuclears existents i les hidroelèctriques, però França va convèncer el règim perquè acceptés construir una tercera central a Catalunya –Vandellòs– que feia servir una tecnologia genuïna de la indústria francesa: el reactor de grafit-gas. Marcel Coderch, enginyer expert en energia, explica a l'ARA que l'Espanya franquista va vendre aquella adquisició com la darrera tecnologia, però en realitat era un reactor molt primitiu, dels anys 50, i que França els el va vendre en unes condicions molt favorables, començant perquè el país veí es va comprometre a comprar el 50% de l'excedent d'energia que produís. Per aquest motiu es va construir la primera línia MAT que travessa els Pirineus, i es va projectar la segona, que es va acabar el mes passat. França, però, en aquell moment, ja havia decidit anar eliminant les centrals amb el reactor de grafit. Vandellòs I es va inaugurar el 1972.

França no va fer cap acte caritatiu amb Espanya en vendre-li a preu de saldo una tecnologia ja obsoleta en aquell moment, sinó que es formava part del projecte armamentístic nuclear de l'estat francès. "El reactor de grafit-gas és el que produeix com a residu el plutoni més pur amb el qual es fabricaven les bombes atòmiques", explica Coderch. Durant molts anys, el plutoni que sortia de Vandellòs I viatjava en trens de mercaderies fins a França, passant per sota de Barcelona –el carrer Aragó–, fins que algú va tenir la brillant idea de construir una via per a mercaderies que passava pel Vallès. Anys més tard, França va dir a Espanya que ja no necessitava més plutoni de Vandellòs I, però l'Estat no volia tampoc aquells residus radioactius, ni tenia cap lloc on guardar-los, i va demanar als francesos que els hi guardessin. Espanya paga a França 10.000 euros al dia per guardar aquests residus nuclears, però ja els ha dit que no ho vol fer més, i per això l'Estat ha començat a construir un cementiri nuclear a Villar de Cañas (Conca, Castella la Manxa) –Ascó hi va optar–, i va provocar, i provoca, molta oposició entre la població.

La nit de l'incendi

"La nit del dijous 19 d'octubre de 1989 havíem anat a sopar a Riudoms amb els companys de l'ajuntament després d'haver inaugurat l'institut del poble, i em van trucar al mòbil per avisar-me", recorda Carles Barceló, alcalde de Vandellòs llavors. El 1989 poquíssima gent tenia mòbil, però l'alcalde d'un poble amb una central nuclear

n'havia de tenir. "Vaig trucar a Vandellòs II, que feia poc que s'havia inaugurat (1988) i havia tingut moltes incidències en poc temps, però em van dir que no, que l'incendi era a Vandellòs I". Barceló explica que van agafar el cotxe i van anar fins a la planta, i van entrar fins a la sala de control. "Ens van explicar que havia sigut una averia convencional sense perill radioactiu, tot i ser un incendi molt espectacular", recorda l'exalcalde, per això diu que se'n va anar a casa i va dormir tranquil. "La gent del poble va seguir la informació de l'incendi pels mitjans, però sense patir perquè coneixia el risc; quan vius al costat d'una central no et fa tanta por la paraula 'nuclear'".

Tot i que l'exalcalde de Vandellòs parli d'una "averia convencional", l'enginyer Marcel Coderch hi discrepa: "La tecnologia de Vandellòs I era bastant bàsica. El 1973 quan era estudiant de 'telecos' ens van convidar a fer una visita a la central, i quan ens van ensenyar la sala de l'ordinador vaig quedar sorprès perquè era una computadora antiga fins i tot per aquella època. Un altre dels defectes que tenia la central era que les connexions elèctriques no eren ignífugues, cosa que va ser clau en l'incendi".

L'incendi va començar a última hora del dia. Segons algunes trucades de veïns i de la Guàrdia Civil que van veure flames, va ser a les 21.15 hores d'aquell dijous 19 d'octubre, però el director de la central, Carles Fernández Palomares va dir que el foc va començar a les 21.39 hores, que va avisar a Protecció Civil cinc minuts després, i que a les 22.11 hores va comunicar l'incident al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El motiu de l'accident, que sempre ha sigut considerat així i mai se n'ha responsabilitzat a ningú, va ser per un defecte mecànic de la turbina, que va provocar unes vibracions, que al seu torn van provocar una fuita d'hidrogen que en contacte amb l'aire va explotar i va causar l'incendi, i l'incendi va fer que entrés l'aigua del mar dins el reactor. Les cròniques de l'època indiquen que mai hi va haver perill de fuita radioactiva, però Coderch assegura que de perill n'hi va haver, i molt, però que es va evitar. L'incendi es va propagar per les conduccions elèctriques, i van cremar l'ordinador central, el que controlava el reactor. "Expliquen els que van viure aquella nit a dins de Vandellòs I que es cridava 'el reactor se'ns en va!'", comenta l'enginyer expert en energia. "Amb l'ordinador cremat, els tècnics van haver d'aturar el reactor manualment abans no fos massa tard, i ho van aconseguir a temps, abans que es produís cap fuita radioactiva i haguéssim tingut un Txernòbil 2".

L'any 2009, en el 20è aniversari de l'accident, Ecologistes en acció va realitzar un reportatge amb protagonistes que expliquen què podria haver passat a Vandellòs I.

L'actual alcalde de Vandellòs, Alfons Garcia, tenia 30 anys la nit de l'incendi i estava a casa amb els seus fills. Llavors era professor d'un institut a Reus.

"Vandellós I era com una colònia industrial del Llobregat en què la majoria de treballadors vivien en cases al costat de la central i tenien la seva pròpia escola i transport públic. La nit de l'incendi es van abocar tots per ajudar a apagar el foc", recorda l'actual alcalde, que aquella nit se' va anar a dormir i fins l'endemà no es va adonar de l'abast de l'accident.

L'ordre de tancament i desmantellament de la central nuclear va tardar uns mesos, i durant aquell temps a Vandellós hi va haver incertesa amb els llocs de treball, "però al final es va resoldre bé per part de l'empresa i no va suposar cap daltabaix", recorda Alfons Garcia. Uns treballadors es van reubicar a Vandellós II i a Ascó, d'altres a l'empresa que es va encarregar del desmantellament, ENRESA, i d'altres es van acollir a baixes incentivades.

Què n'hem après, d'aquell accident?

"Doncs que no cal un gran incident per provocar un accident nuclear molt greu", reflexiona l'enginyer Marcel Coderch". Una altra de les lliçons de l'incendi de Vandellòs I és que cal tenir plans d'evacuació precisos, cosa que no hi havia aquell 1989. Tot i això, Coderch afirma que encara ara, no hi ha un pla provat d'evacuació per als ciutadans dels pobles propers a les centrals nuclears. "Va ser un avís important dels perills potencials de les centrals".

Vandellòs no té por

"Als pobles del voltant de la central sí que va haver-hi una reacció contrària després de l'incendi, sobretot pels ecologistes, però al poble n'hi va haver, perquè coneix el risc", explica l'alcalde actual, Alfons Garcia. Segons ells, "els veïns de Vandellós estan contents de poder tenir feina a la central nuclear i disfruten dels ingressos que rep el poble per tenir la central".

Què en fem amb el reactor?

El desmantellament de Vandellós I va ser el primer que es feia a Europa, i per tant, no hi havia experiència de com s'havia de fer. Se'n va encarregar una empresa pública, ENRESA, que en la fase 1 van desmuntar tots els elements externs de la central, i la fase 2 va ser tancar hermèticament el reactor nuclear. La fase 2 es va acabar el 2012, i ara aquest reactor haurà d'anar perdent radioactivitat durant 25 anys, per acabar la fase 3 del desmantellament. Aquesta fase, però, no se sap com es farà, ni on es posaran els residus –en teoria al cementiri de Conca–, ni quan costarà.

Un enginyer que va participar en el desmantellament va fer un vídeo amb un recull de fotografies de l'evolució de les obres.

L'empresa pública ENRESA, encarregada del desmantellament, també va editar un vídeo per explicar com es va fer el procés.

Les empreses elèctriques paguen un cànon des de fa anys per omplir un fons per pagar les tasques d'ENRESA –ara hi ha uns 8.000 milions. És a dir, el desmantellament de Vandellòs I l'estem pagant tots els ciutadans amb la factura de la llum.