“Abans teníem un absentisme del 30%, ara només falten tres nens”

BarcelonaDesprés d’haver fet tota l’escolarització a Andalusia, l’Edurne (10 anys) va començar ahir el curs a l’escola Baró de Viver, a Sant Andreu. Fins ara havia viscut amb els seus avis a Jabugo, un petit poble de Huelva on tenia tots els seus amics. Aquest any s’ha traslladat a Barcelona per poder viure amb la seva mare, que treballa a la capital catalana. “Estava molt nerviosa per saber quina professora em tocaria i com seria l’escola”, explicava ahir l’Edurne, que de seguida es va integrar a la seva classe de cinquè de primària.

A l’escola Baró de Viver estan acostumats a rebre nens de fora de Catalunya i viuen amb normalitat que arribin companys nous. Es tracta d’una escola inclusiva de 165 alumnes, amb una línia i un 60% d’immigració. A més, també hi ha alguns alumnes amb discapacitat intel·lectual lleu, amb trastorns autistes i amb endarreriments d’aprenentatge, entre altres problemàtiques. “Si tots fóssim iguals i del mateix lloc seria molt avorrit”, assegura un dels nous companys de classe de l’Edurne, que viu amb total normalitat la seva incorporació.

Després d’anys treballant per renovar-se, l’escola ha augmentat la ràtio d’alumnes, s’ha convertit en un centre innovador punter i ha aconseguit combatre l’absentisme, un dels problemes enquistats del barri. “Abans teníem un absentisme del 30% i ara només tenim 3 alumnes que falten”, assegura la directora de l’escola, Maica Jiménez, que reconeix que els ha costat molt derrotar aquesta plaga. A l’escola Baró de Viver les aules estan separades per ambients, treballen per projectes, no fan deures i no tenen llibres de text. “Ens centrem a respectar el ritme d’alumnes i mestres i a potenciar les capacitats de cadascú”, explica Jiménez, que creu que aquesta és una de les claus de l’èxit.

En aquest sentit, afegeix que els projectes es dissenyen “a partir de la vida de l’aula” i “dels neguits i les il·lusions dels alumnes”. “Volem que sentin que tenen veu i vot, que pertanyen a un grup i que tenen els mateixos drets que qualsevol persona”, insisteix. Un dels obstacles amb què s’ha trobat l’escola és la seva situació. “Estem en un barri aïllat i ens ha costat molt que la gent sàpiga que existim i que som aquí”, explica la directora, que afegeix que l’equip docent ha remogut cel i terra per aconseguir nous projectes i ajudes.

Un dels projectes de què estan més orgullosos és el robòtica i programació, que ha fomentat la integració dels alumnes al centre i els ha cohesionat. “Nosaltres tampoc en sabíem i n’hem hagut d’aprendre”, explica la directora, amb la mateixa il·lusió que tenen els nens el primer dia de curs.

La USTEC creu que falten 11.850 professors

El sindicat USTEC-STES va reclamar ahir la incorporació de 11.850 professors “per estar com abans de la crisi” i fer front al creixement de 82.000 alumnes dels últims sis cursos. El portaveu del sindicat, Ramon Font, va assegurar que de les 6.789 substitucions s’han deixat de cobrir 316 “a causa de perfils inadequats o per falta de personal, sobretot en formació professional”.