El reciclatge s’estanca lluny dels objectius europeus

Barcelona“Ens cal una sacsejada col·lectiva”. Així valorava ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, les dades de reciclatge a Catalunya durant la presentació del balanç dels residus municipals del 2015. El motiu és clar, perquè, tot i que el 38,9% de la brossa es recicla i això representa una millora respecte a l’any anterior, el percentatge encara està a nivells del 2012 i per sota del 2010. A més a més, els objectius europeus de cara al 2020 d’arribar fins al 50% semblen massa lluny, basant-se en l’evolució de l’última dècada, tal com admetia el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost. “Estem estancats”, deia.

Ara bé, el que Rull va batejar com “la segona revolució del reciclatge” no és “impossible”, segons assegura. Per això, el conseller va reivindicar que ja hi ha un total de sis comarques que ja compleixen amb els objectius europeus de cara al final de la dècada: Osona -que supera el 60% de recollida selectiva-, la Segarra, el Montsià, el Pallars Sobirà, el Moianès i la Terra Alta. Rull avisa, però, que els més de 300 municipis que ja s’han ajustat als objectius encara “no són satisfactoris” i que cal ser “molt més ambiciosos”.

Perquè arribi un punt d’inflexió el Govern proposa, entre altres coses, una potent campanya de sensibilització “trencadora i impactant que expliqui bé les conseqüències de no reciclar”. El director de l’ARC hi coincideix, i va posar com a exemple la campanya del Servei Català de Trànsit (SCT) contra els accidents, amb històries de sinistres reals.

Reciclar més, pagar menys

Però els membres del Govern van assegurar que no es quedaran només en la comunicació. “Cal treure de l’anonimat la gestió de residus”, va defensar Tost. Per arribar als objectius de la UE, el govern aposta per una nova llei de reciclatge que estableixi nous mecanismes coercitius per a qui menys recicli, alhora que en complementi alguns d’existents com el sistema de recollida “porta a porta” o targetes que permetin saber qui fa ús dels contenidors. A més, el Govern aposta per apujar el cànon que paga cada ajuntament per cada tona que no recicla, des dels 20 euros actuals fins als 47 l’any 2020. “Si qui més recicla paga el mateix que qui no ho fa tindrà menys incentius per seguir separant correctament”, va avisar Tost, que va afegir que qui no separa no ho ha de poder fer impunement.

Reciclar tindrà encara més importància ara que hi ha una certa millora econòmica, també reflectida en la generació de residus. La caiguda del consum que va portar la crisi va fer caure en picat els quilos de brossa que generava cada català, però fa dos anys es va frenar la tendència a la baixa, i les dades del 2015 reflecteixen un increment de l’1,7% respecte a l’any anterior, encara un 14% per sota de les del 2007. Tost va mostrar el seu desig que la recuperació econòmica no comporti recuperar els nivells de generació de residus.

A més de millorar en quantitat de residus recollits de manera selectiva, també cal millorar en “eficiència i qualitat”, segons va afegir Rull. Si es tenen en compte només els residus que acaben al contenidor que toca, i no tots els que s’hi aboquen, la xifra real de reciclatge seria del 30,4% i no del 38,9%. En la mateixa línia, el director de l’ARC va lamentar l’alt percentatge d’objectes que acaben al contenidor groc de manera equivocada, un 30,5% del total. Aquesta xifra és inferior al contenidor orgànic -13,1%- però sobretot al del vidre, que té un 98% de recollida neta.

Pel que fa al contenidor de paper i cartró, la taxa d’“impropis” és del 6%, però el que més crida l’atenció són els robatoris, que han fet caure els residus recollits en més de 150.000 tones des del 2010, segons la Generalitat. Tost assegura que si això no passés la taxa de reciclatge total arribaria al 43%, molt més a prop dels objectius marcats per la UE. Sigui com sigui, Rull va afirmar que no es planteja l’escenari de no complir amb el 50%, i per això emplaça a aconseguir un punt d’inflexió com el dels anys 90.