Marc Ramentol: “La sensació de provisionalitat constant complica fer recerca”
La inestabilitat ha sigut constant per a Marc Ramentol. El seu MIR, com que era de medicina interna, va prolongar-se cinc anys i, des que va acabar, el maig del 2012, ha enllaçat contractes eventuals als serveis d’urgències que es renovaven, com a molt, cada dos mesos. Pel camí ha aconseguit una beca de recerca en el camp de les malalties autoimmunes a la Vall d’Hebron, cosa que l’ha ajudat a tirar endavant amb els seus dos fills.
Per a un metge internista el contacte constant amb els pacients és “bàsic”, segons diu, i en el seu cas no n’ha tingut tant com voldria. Ara està contractat gràcies al programa de reforç hivernal a l’Hospital Sant Rafael de Barcelona i ha aparcat de moment la seva investigació. “La sensació de provisionalitat constant complica la recerca. No és tant un problema de no trobar feina; en el meu cas s’ha frustrat l’expectativa de desenvolupar un projecte. Hi ha moltes tesis doctorals que han quedat a mitges”, lamenta. Considera que els metges poden sentir-se privilegiats respecte a altres professions, però adverteix dels efectes d’una planificació estatal errònia: “El metge jove està marxant de la sanitat pública, que està ocupada per generacions passades. La privada està oferint més contractes indefinits”.
