La mort lenta del conill català

LleidaEls productors de conill ja no poden més. Estan asfixiats després d’un 2015 en què van vendre la carn per sota dels costos de producció i, de moment, no hi ha símptomes de millora. Des de principis d’any la caiguda s’ha accentuat encara més i el sector, que ja estava prou tocat, està a un pas d’acabar enfonsat si no es troben solucions per sortir d’aquesta crisi. El preu del conill va tancar el 2015 a 1,60 €/kg i en només tres setmanes del 2016 es va desplomar fins a 1,30 €/kg, quan, segons els productors, el preu mitjà de producció és d’1,80€/kg. Tot i això, els cunicultors també creuen que la situació actual és fruit d’un cúmul de decisions dels últims anys que ha abocat moltes granges a plegar. Segons l’Idescat, el nombre d’explotacions a Catalunya ha caigut un 70% des del 2007.

Els productors acusen les grans cadenes de distribució de vendre per sota del preu de cost i també es queixen de la falta de contractes amb els escorxadors, cosa que desemboca sovint en incompliments a l’hora de pagar el preu acordat. “El sector ha entrat en un cercle viciós en què les grans distribuïdores tenen cada cop més capacitat de comprar i vendre més barat”, explica Paco Sanz, vicepresident de la Federació d’Associacions de Cunicultors de Catalunya. Sanz assegura que “abans es fixava el preu en funció de l’oferta i la demanda però ara les grans distribuïdores ho fan en funció del que posa el competidor més directe, independentment de si al mercat fa falta carn o en sobra”.

Un sobrepreu exagerat

Segons les últimes dades elaborades pel sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC-COAG), durant l’últim any el preu en destí del conill ha sigut, de mitjana, 3,5 vegades superior al preu en origen que cobra el productor. El sector, a més de denunciar els abusos de la gran distribució, també pateix la falta d’una llotja forta a Catalunya que fixi els preus de venda. Si bé les de Lleida i Bellpuig es van unir l’any passat, encara hi ha pocs productors i escorxadors que en formin part. Al final, la que s’agafa com a referència és la de Madrid, que estipula preus més baixos que la de Lleida. Els productors i els sindicats, però, denuncien que la llotja de Madrid està monopolitzada per pocs productors que condicionen el mercat català.

Per intentar acabar amb la crisi de preus, JARC-COAG ha demanat al ministeri d’Agricultura que adapti les normatives higièniques i sanitàries de les granges perquè els productors hi puguin instal·lar escorxadors i així vendre directament la carn de conill tal com es fa en països com França, Itàlia i Bèlgica. “Això ens permetria vendre directament i de desembossar una part de la carn de conill que tenim a les granges”, explica Rosa Centellas, cap del sector cunícola del sindicat JARC-COAG. Per als agricultors que no tinguin prou recursos per sacrificar els animals a l’explotació, l’organització també proposa que es recuperin els escorxadors locals que estaven actius fa uns anys i que destinaven la producció a l’entorn més pròxim. Centellas creu que una altra solució seria marcar un preu mínim de venda per garantir la subsistència dels ramaders. “Si el sector primari plega a Catalunya ho haurem d’importar tot i els preus vindran marcats des de fora”, afegeix.

Una carn ‘de segona’

La crisi de preus del sector, segons els productors, ve encara de més lluny a causa dels canvis estructurals dels últims anys. Miquel Montanera, propietari de l’explotació Cunimont, explica que l’arribada de la inseminació artificial a principis de segle va permetre produir a gran escala, però de retruc va comportar que el mercat no pogués absorbir tota la carn que produïa. També creu que la gran demanda de pell de conill per fer peces de roba de fa uns dos anys va perjudicar el sector perquè el preu que se’n pagava “tapava tots els problemes de la venda de carn”. A més, Montanera creu que la carn de conill té menys demanda que no pas la de pollastre o de vedella. Segons ell, els productors sempre han hagut “d’empènyer” per vendre la seva carn. “La carn de conill agrada però es veu en pocs restaurants i no sabem què proposar perquè n’ofereixin”, afegeix. “Potser no hem sabut vendre el producte que tenim, perquè és una carn molt alta en proteïnes i baixa en sal que els dietistes recomanen a esportistes i gent gran. És un aliment bàsic de la dieta mediterrània”, explica Rosa Centellas. El sindicat Unió de Pagesos ha demanat reunir-se amb tots els grups del Parlament per presentar propostes que ajudin a pal·liar la situació del sector cunícola davant la greu crisi de preus.