Les nenes de famílies pobres tenen quatre vegades més risc de patir una malaltia greu
El departament de Salut analitza per primer cop amb dades individuals de tota la població de Catalunya les desigualtats sanitàries
BarcelonaEl 80% dels condicionants de salut estan fora del sistema sanitari. És a dir, el nostre estat de salut pot dependre més del nostre codi postal que del nostre codi genètic. I també, del nostre nivell socioeconòmic. L’impacte de les desigualtats socioeconòmiques en la salut és de sobres conegut però, per primer cop, el departament de Salut ha analitzat aquestes desigualtats amb les dades individuals de tota la població de Catalunya i no amb dades provinents d’enquestes o dades agregades, com s’havia fet en la majoria d’estudis anteriors.
L’estudi 'Desigualtats socieconòmiques en la salut i la utilització dels serveis sanitaris públics de la població a Catalunya', que ha presentat aquest dimarts al vespre el conseller Antoni Comín, constata les diferències que hi ha tant en l’ús dels serveis sanitaris com en el consum de fàrmacs, el risc de patir malalties greus o la mortalitat en funció del nivell de renda. Així, les persones amb menys recursos econòmics tenen una probabilitat 4 cops més gran de morir abans dels 65 anys. També experimenten més ingressos hospitalaris per motius psiquiàtrics, consumeixen més fàrmacs i tenen una probabilitat 3 vegades superior de morir per suïcidi.
Però el que és més preocupant, i és una de les conclusions més rellevants de l’estudi, és que el nivell socioeconòmic condiciona la salut des de la primera infància. Els nens de famílies amb un nivell socioeconòmic baix que, per exemple, han esgotat el subsidi d’atur o perceben una renda mínima d’inserció tenen més probabilitats de patir malalties greus que els nens de famílies amb rendes superiors a 100.000 euros anuals. 4 cops més, en el cas de les nenes i 2,8 vegades més en el cas dels nens.
També consumeixen més psicofàrmacs i la taxa d’hospitalització psiquiàtrica d’un nen d’una família amb pocs recursos és 7 vegades superior a la d’un infant d’un família amb rendes més altes. “El concepte de salut s’hereta, tots els indicadors ho constaten. És aclaparador que es vegin aquestes desigualtats entre els nens, en funció del nivell socioeconòmic dels seus pares”, reflexiona Anna García-Altés, responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya i autora de l’estudi.
L’ús dels serveis sanitaris també està fortament relacionat amb el nivell de renda i, en el cas dels més grans de 65 anys, amb les pensions. Visiten més els centres de salut mental i també ingressen més per motius psiquiàtrics. També se’ls hospitalitza més per complicacions mèdiques o malalties cròniques que es podrien haver resolt sense necessitat d’ingressar a l’hospital si la persona tingués un bon suport social. És el que és coneix com a hospitalització evitable en cas de complicacions de la diabetis, insuficiències cardíaques, pneumònia bacteriana, hipertensió o infeccions urinàries, per exemple. La taxa d’hospitalització evitable és entre 8 i 9 vegades superior en persones amb pensions no contributives que els que cobren una pensió de més de 100.000 euros.
El conseller de Salut, Antoni Comín, ha qualificat les xifres d'"esgarrifoses" i "esfereïdores", tot i que ha assegurat que "no són més grans que les desigualtats de les societats del nostre entorn". Segons ha dit, el Govern està centrant els seus esforços a fer un estat del benestar "tan robust" com els sistemes sanitaris del nord d'Europa -que són els que tenen una taxa de desigualtat més baixa- i ho ha vinculat a la necessitat de fer "una nova República".
Atenció primària i urgències
Pel que fa a la freqüentació del CAP i d’Urgències no s’han detectat diferències significatives en funció del nivell socioeconòmic. “L’atenció primària és un dels serveis més utilitzats i l’utilitza tothom, i amb les Urgències passa el mateix”, diu García-Altés. L’autora de l’estudi explica que la crisi no ha afectat, en termes generals, l’estat de salut de la població, però sí en el cas dels col·lectius més vulnerables, com és gent a l’atur o els nens. “I afecta, sobretot, en temes relacionats amb la salut mental. I els nostres resultats ho confirmen. Els grups més vulnerables tenen més problemes i fan més ús del sistema sanitari”, afegeix García-Altés.
Segons la directora de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, els resultats de l’estudi han de servir per “fer polítiques específiques adreçades als col·lectius que més ho necessiten: nens i persones amb malalties mentals”. Per fer l’estudi s’ha creuat la informació del nivell de renda i de prestacions de la seguretat social de 7,5 milions de catalans amb dades de morbiditat, la facturació de farmàcia o el registre de mortalitat.
En aquest sentit, l'estudi és descriptiu i no analitza les causes d'aquestes desigualtats ni es planteja per què són més greus en el cas de les dones que en el cas dels homes. De cara als propers anys, el departament provarà de fixar-se també en les desigualtats territorials.
