“Els nervis del primer dia també els passem els mestres”

BarcelonaPocs dies abans que s’acabés l’agost, entre els mestres que l’1 de setembre tornaven a la feina després de dos mesos de descans, va començar a circular per WhatsApp una cadena de missatges en to humorístic. El títol, que va arrencar un somriure a més d’un, era Versió no censurada de les instruccions per a l’1 de setembre, i s’hi incloïen tota una sèrie de consells per a aquells primers dies de feina en què els nens encara no han arribat. “No siguis pardilla i estiguis a les 9 menys 10 a la porta de l’escola. A aquella hora és possible que no hi sigui ni el director”, diu un dels missatges. O també: “No et prenguis un cafè, millor dos sol y sombras. Et seran de gran ajuda quan escoltis martellejants les paraules programació, horari, projecte, disseny curricular, memòria i inspector de la boca de la teva directora”.

Bromes a part, els primers dies d’escola o d’institut són per a la majoria de professors uns dies d’anar de bòlit: abans que els nens arribin el dia 12, cal deixar les aules preparades, repassar els horaris, fer claustres i enllestir les programacions. “Els nervis del primer dia també els passem nosaltres. És una sensació que mai se’n va”, explica la Yolanda, mestra en una escola pública del Baix Penedès. Tot i que aprofita les jornades al màxim, quan arriba el 12 de setembre encara té la sensació que queden coses per fer. “Trobo que ara anem una mica més estressats que abans, potser perquè se’ns demana més paperassa”, opina la Yolanda, que tot i així assegura que els primers dies són “essencials” per tornar a les rutines, fer traspàs de classes entre professors i tenir clars tots els detalls de cada grup: quines són les necessitats de cada alumne i quina és la línia de l’escola.

Aquests són alguns dels motius pels quals els professors substituts reclamen entrar a treballar ja des de l’1 de setembre, i no el 12 com es feia fins ara. Tot i que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va anunciar a principis de setembre que aquest any el personal substitut s’incorporaria el dia 8, per al col·lectiu afectat continua sent insuficient. Com a forma de protesta, diversos mestres van estar acampats fins ahir davant la seu del departament. “El primer dia que arribes a una escola no saps ni per quina porta s’entra”, ironitza l’Enric, a qui dimarts van avisar que començava avui en una escola de Girona. “Sort que en aquest centre ja hi vaig ser i me’l conec una mica, però no tenir aquests dies previs d’adaptació pot ser molt problemàtic”, explica. Ara, per exemple, sap que serà tutor de 4t, però poca cosa més. “Arribes i no saps quina línia segueix l’escola, si els grups estan desdoblats o com són els alumnes”, conclou.

“L’adaptació costa una mica”

L’Estela, que durant anys va veure’s en la mateixa situació, opina que “l’adaptació costa una mica”. Professora de secundària al Baix Penedès i en marxa des de l’1 de setembre, en el seu cas estar al dia de la situació és essencial. Un cop fetes les recuperacions, toquen les juntes d’avaluació: allà es discuteix quins alumnes passen de curs o no i s’avaluen les diferents necessitats dels estudiants. “El traspàs de tutor a tutor és un pas molt important”, assegura la Paloma, mestra en una escola concertada de Barcelona. En el seu cas, la major part dels alumnes arriben ja el dia 5. “Mai ho tens tot del tot lligat. Sempre falta una mica de temps, però això és com una actriu que es prepara un personatge; al final arriba un moment en què has de sortir a escena. I sigui com sigui, ho fem amb il·lusió”, conclou.