Cops, amenaces, bosses de plàstic al cap… el Consell d'Europa denuncia maltractaments als centres espanyols de detinguts

BarcelonaCops al cap i als testicles, ulls embenats, obligació de realitzar exercicis físics extenuants, amenaces... Molts creien que eren pràctiques pròpies de les policies de règims dictatorials però, segons el comitè que estudia el tracte que es dóna als detinguts a les comissaries i presons d'Europa, es tracta de pràctiques encara presents als centres de detenció de Catalunya i Espanya. Tot i que en cap moment diu que siguin pràctiques habituals, un informe de la Comissió Europea posa en relleu que els abusos i, en alguns casos, la tortura es continuen practicant. Cap policia se salva de les acusacions dels experts europeus, tot i que les acusacions més greus recauen en la Guàrdia Civil.

Fa temps que els Mossos d'Esquadra treballen sota la sospita que els mètodes emprats per alguns dels seus agents no són els que s'esperen de la policia d'un país del segle XXI. Després de nombroses acusacions de tortures i vexacions a les comissaries, que van portar l'aleshores conseller Saura a instal·lar càmeres de videovigilància en les instal·lacions policials, el cos ha vist la seva reputació seriosament afectada. Després d'un reguitzell de casos que han tingut un ampli ressò mediàtic, els Mossos tornen a trobar-se en l'ull de l'huracà, aquesta vegada com a conseqüència d'un informe del Consell d'Europa que arriba a la conclusió que la policia catalana vulnera els drets dels detinguts i que no investiga de forma adequada les denúncies que es presenten. El Consell carrega contra les autoritats per no reaccionar de forma contundent davant les al·legacions d'abusos policials.

Tot i que l'informe s'ha donat a conèixer ara, el seu origen és d'ara fa dos anys, quan els membres del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i el Càstig o Tractament Inhumà i Degradant van fer una visita de dues setmanes a Catalunya i Espanya. El comitè va visitar diverses comissaries de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, dos centres de detenció per a estrangers –entre els quals el de Barcelona– i sis presons espanyoles, tres d'elles a Madrid. A Catalunya, a més del centre d'estrangers i les dependències centrals de la Policia Nacional, van visitar cinc comissaries dels Mossos –a Barcelona, Badalona, l'Hospitalet i Granollers– i quatre presons –Brians 1, Quatre Camins, Lledoners i la Model–, a més del centre educacional L'Alzina. La delegació es va reunir, entre d'altres càrrecs públics, amb els consellers d'Interior i Justícia de l'època, Felip Puig i Pilar Fernández Bozal, així com amb el director general dels Mossos, Miquel Puig, i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.

"Tolerància zero"

En el seu informe, el comitè apunta que algunes persones han denunciat maltractaments en el moment de la detenció per part dels Mossos, tot i que també hi ha casos a les comissaries. Un detingut va assegurar que havia sigut colpejat al cos i al cap en ser detingut. El comitè considera que els responsables policials i polítics no investiguen les al·legacions i recomana que, mentre s'investiguen els casos, els agents implicats siguin apartats a tasques en què no han de relacionar-se amb el públic. El comitè creu que les autoritats han de reaccionar davant les acusacions de maltractaments per tal de donar un missatge de "tolerància zero" vers els agents que es comporten de forma inadequada. De fet, la crítica no afecta tant agents concrets, ni tan sols el cos, com els seus responsables. Així, i en relació amb la polèmica sobre les accions policials durant les manifestacions, els experts demanen que els Mossos estiguin identificats "de forma visible" i que hi hagi una regulació estricta de les armes que es fan servir per disparar projectils.

L'informe critica que els reconeixements mèdics dels detinguts es fan "sistemàticament" davant dels policies. Una pràctica que hauria de tenir un caràcter excepcional, "quan el metge ho demani". Alguns detinguts asseguren que no han rebut per part dels agents la confirmació que els seus familiars han sigut avisats de la seva detenció. També que els advocats han arribat en ocasions 24 hores després de la detenció i, per tant, s'ha deixat la persona sense assistència legal quan "el risc de patir intimidació i maltractaments és més alt", segons l'experiència dels experts.

El Consell Europeu també denuncia que les condicions higièniques de les cel·les no són les adequades, ja que les mantes es renten un cop per setmana, per exemple. També la ubicació –al soterrani, sense llum natural ni ventilació– resulta poc adequada. L'informe també detalla els casos de reclusos que han denunciat que se'ls han racionat els gots d'aigua i que no se'ls ha avisat que podien dutxar-se si la detenció superava les 24 hores. Els detinguts sí que expliquen que se'ls ha mostrat un fullet amb els seus drets però no se'ls n'ha facilitat una còpia. Les explicacions donades pels agents (que podrien fer-la servir per autolesionar-se) no han resultat creïbles per a la delegació.

Greus acusacions contra la Guàrdia Civil

No només a Catalunya, però, s'observen males pràctiques policials. Després de la visita a dependències policials i institucions penitenciàries espanyoles, el comitè va arribar a la conclusió que hi ha indicis clars de pràctiques inadequades. Els membres del comitè consideren provat el maltractament a deu detinguts durant una operació efectuada per la Guàrdia Civil a començaments del 2011. Després d'estar incomunicats, els detinguts van ser colpejats amb porres i se'ls va cobrir el cap amb bosses de plàstic, per tal de fer-los creure que serien asfixiats. Una dona va assegurar que havia sigut agredida sexualment, mentre que un home va dir que li havien tret els pantalons i els calçotets i havien amenaçat de violar-lo. A les dependències es podien sentir els crits dels detinguts. L'objectiu de la tortura seria forçar la declaració dels detinguts durant el procés d'incomunicació. Els interrogatoris duren hores.