15 minuts al dia d'exercici físic allarguen 3 anys la vida, i 6 hores de televisió l'escurcen 5 anys
Dos estudis diferents corroboren la necessitat de dedicar un mínim diari a l'exercici físic i la necessitat de reduir les pràctiques sedentàries, com l'exposició prolongada davant del televisor, per augmentar l'esperança de vida de les persones
BarcelonaQuinze minuts diaris d'activitat física redueixen el risc de mort un 14% i augmenten l'expectativa de vida en tres anys, segons un estudi realitzat per un grup de científics a Taiwan i publicat avui a la revista The LancetThe Lancet. Paral·lelament, el digital nord-americà The Huffington Post es fa ressò avui d'un estudi segons el qual mirar la televisió una mitjana de sis hores al dia pot reduir l'esperança de vida de la persona fins a cinc anys. L'article, publicat a la revista British Journal of Sports Medicine, relaciona el sedentarisme amb un alt risc de parada cardíaca o vessament cerebral.
A l'estudi publicat a The Lancet hi van participar més de 400.000 persones, que van rebre un seguiment durant una mitjana de vuit anys, entre 1996 i 2008. La finalitat de la recerca era esbrinar si un nivell d'exercici inferior als 150 minuts setmanals recomanats podia tenir beneficis per a la salut. Els científics, encapçalats pels doctors Chi-Pang Wen –de l'Institut Nacional d'Investigació de la Salut de Taiwan– i Jackson Pui Man Wai –de la Universitat Nacional de l'Esport de Taiwan– van dividir els participants en cinc categories segons el volum d'exercici practicat –inactius, d'activitat baixa, mitjana, alta o molt alta– i van observar que, comparats amb els inactius, els individus que feien una mitjana de 92 minuts d'exercici a la setmana –uns 15 minuts al dia– tenien un 14% menys de risc de mortalitat per qualsevol causa, un 10% menys de probabilitats de morir a causa d'un càncer i una esperança de vida tres anys superior.
Per altra banda, a l'article publicat a la revista British Journal of Sports Medicine, s'assenyala l'exposició prolongada davant d'un televisor com un problema públic equiparable a l'obesitat o als fumadors, especialment a la societat nord-americana. Utilitzant les dades d'un estudi australià sobre diabetis i obesitat, en el qual van participar més d'11.000 persones d'aproximadament 25 anys, experts de la Universitat de Queensland han conclòs que per cada hora de televisió vista després dels 25 anys es redueixen 22 minuts de l'esperança de vida de la persona, que acaben sent una mitjana de 5 anys menys si la dosi de televisió diària és d'unes 6 hores.