El ministre Wert no fa cas de Catalunya i tira endavant la seva reforma
L'avantprojecte segueix el tràmit amb l'únic suport del PP i sense canviar ni una coma
BarcelonaNova i última reunió de la conferència sectorial d'educació a Madrid per donar carpetada definitiva, i sense cap canvi, a la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. Després d'aixecar-se de la taula al novembre i de no assistir a l'última reunió el 19 de desembre, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va reprendre ahir el diàleg amb el ministre i la resta d'autonomies per insistir en el seu rebuig frontal a la proposta de llei educativa del govern espanyol. Però el resultat va ser, segons Rigau, "decebedor". "Hi havíem d'assistir per responsabilitat, però malgrat el gest no hem aconseguit cap senyal de voler modular la voluntat d'imposició", va explicar Rigau a la sortida.
La reunió, en què es va debatre la memòria jurídica i econòmica de l'avantprojecte de llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (Lomce), no va modificar ni una coma del text, que passarà directament al Consell d'Estat per al tràmit consultiu previ a l'aprovació del consell de ministres, tal com va explicar després de la trobada el mateix ministre Wert. Per al que sí que va servir la reunió, però, va ser per visualitzar el trencament polític definitiu en matèria d'educació: només les comunitats autònomes governades pel PP van votar a favor de l'avantprojecte, mentre que Catalunya, Andalusia, el País Basc, les Canàries i Astúries hi van votar en contra. "El suport únic del PP fa pensar que pot ser aprovada", va admetre Rigau, ja que només fa falta majoria absoluta -no cal qualificada- per aprovar la llei a les Corts, "però el futur d'estabilitat és difícil", va advertir, si s'acaba imposant el corró popular.
El text passa el tràmit sense modificar ni una coma i mantenint fins i tot l'obligació de la Generalitat de pagar l'escola privada als pares que demanin escolarització en castellà. "És un dia trist per als que hem col·laborat a crear polítiques pròpies a Catalunya", va reblar Rigau.
Objectiu: homogeneïtzar
La consellera havia arribat a Madrid decidida a treure-li la careta al ministre. I és que l'última versió de la memòria de la Lomce afegia com a primer objectiu de la reforma "homogeneïtzar els requisits i exigències bàsiques del sistema educatiu a tot el territori". L'objectiu de "disminuir les taxes d'abandonament prematur", que era el primer en versions anteriors del text, ha quedat en segon lloc. "L'objectiu ocult de la llei ha esdevingut el primer objectiu declarat", va afirmar Rigau, recordant que el ministre José Ignacio Wert ha insistit sempre a negar cap intenció recentralitzadora de la llei.
"Mai s'havia vist una memòria d'una llei orgànica que dediqués tantes pàgines a analitzar el català a l'escola. Hi ha una intencionalitat claríssima", va dir Rigau, denunciant que la memòria dedica 16 pàgines al català i 9 a la reforma de la secundària. Però el ministre no es va donar per al·ludit.
Catalunya es va oposar també als càlculs econòmics que acompanyen la llei. El ministeri xifra en 408 milions d'euros el que li costarà aplicar la llei en tres anys (23 el primer, 130 el segon i 255 el tercer), sense comptar els costos indirectes que assumiran les comunitats autònomes.
Per Rigau, no s'entén com el ministeri preveu gastar 408 milions quan acaba de retallar-ne 1.735 -en el reial decret d'augment de ràtios-, si no és escurçant encara més les beques i ajudes a l'estudi. Wert vol que la llei entri en vigor el curs 2014-15, "quan encara estaran en plena aplicació les mesures d'estalvi; una despesa incompatible amb els mandats de la UE", va advertir Rigau. A més, va insistir que el càlcul de costos no és realista, ja que, segons la consellera, només a Catalunya caldrien 170 milions el tercer any.
