Les flors inunden la vall més tòrrida del planeta

BarcelonaExplosió de flors

Aquells qui aquest febrer tinguin el privilegi de viatjar a aquesta zona de l'oest americà gaudiran d'una estampa ben poc habitual. Les causes de la gran floració, que inunda aquesta setmana les carenes i zones baixes de la vall de la Mort (Death Valley), rauen en l'episodi de pluges torrencials que va afectar aquesta regió a la tardor. Unes precipitacions que van arribar després de diversos anys de sequera extrema i de manca de floració a l'hivern o la primavera.

Durant el mes d'octubre, les pluges van arribar a deixar a l'entorn de 50 litres per metre quadrat, una quantitat que a priori pot no semblar-nos desorbitada, però que al fons de la vall de la Mort s'acosta al que hi sol caure de mitjana al llarg de tot un any. La pluja va causar estralls, va fer créixer sobtadament torrents i rius secs, i va arribar a produir greus inundacions tal i com es pot veure en aquest vídeo publicat pel Parc Nacional.

Els guardes del Parc Nacional asseguren que és molt rar veure una superflorida tan extensa i vistosa a la vall de la Mort, quelcom que tan sols es produeix aproximadament un cop per dècada. Les darreres van produir-se els anys 2005 i 1998. També esmenten que el fenomen del Niño, especialment intens enguany, podria haver afavorit l'episodi de pluges excepcionals de la tardor en aquest àmbit.

Les llavors de les flors, que feia anys que es mantenien en estat latent esperant les condicions adequades, van començar a germinar just després de les pluges. Ara, quatre mesos més tard, les plantes han acabat florint de forma espectacular, afavorides també pels darrers ruixats que aquest mes de febrer han tornat a regar el desert.

La temperatura més alta del planeta

La vall de la Mort es troba al bell mig del Parc Nacional del mateix nom, a l'est de Sierra Nevada i majoritàriament dins de l'estat de Califòrnia, tot i que una petita porció s'engloba a l'estat de Nevada. Aquesta vall està enfonsada per sota del nivell del mar fins a un màxim de 85,5 m a Badwater, considerat el punt més baix de l'Amèrica del Nord.

Les diverses carenes muntanyoses que l'aïllen de l'oceà Pacífic frenen les nuvolades i contribueixen que el seu clima sigui desèrtic, amb encara no 60 litres de precipitació anual al fons de la conca. La vall de la Mort és famosa mundialment pel fet d'haver enregistrat la temperatura més alta en un termòmetre oficial a nivell planetari, concretament 56,7ºC el dia 10 de juliol de l'any 1913 a Furnace Creek. Fins no fa gaire el rècord de calor el tenia la ciutat d'El Azízia, a Líbia, amb 57,8ºC, una dada però que va ser finalment rebutjada per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) per manca de fiabilitat.

Cal apuntar que, curiosament, el termòmetre de Furnace Creek va enregistrar també l'any 1913 la temperatura mínima absoluta de l'observatori, amb un valor de -9,4ºC.

Recentment, l'estiu de 2013, una onada de calor va acostar el mercuri a menys de 3 graus del rècord absolut de temperatura màxima, assolit exactament un segle abans i per les mateixes dates.