La meitat de la gent gran viu amb privacions materials

BarcelonaLa vellesa és lluny de ser digna per a tothom, perquè gairebé la meitat de les persones que tenen 65 anys o més (un 47,3%) viuen amb privacions materials d’algun tipus. Es tracta d’una de les problemàtiques que destaca el nou informe d’Indicadors Socials a Catalunya (Insocat), Gent gran: pobresa i vulnerabilitat, que va presentar ahir la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Així, un 34% dels avis, per exemple, no es poden fer càrrec de despeses imprevistes. La situació s’agreuja en el cas de les dones, que en un 38% dels casos tenen greus problemes si han de fer front a algun pagament sobrevingut. “Les dones són més pobres que els homes. Les pensions més petites les cobren dones que no han cotitzat prou perquè han tingut trajectòries laborals intermitents, amb jornades parcials i salaris més baixos”, assenyala la presidenta d’ECAS, Teresa Crespo.

Entre les privacions materials que pateixen les persones grans s’hi inclouen també els retards en el pagament del lloguer o la hipoteca (en un 2,6% dels casos), la incapacitat de menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies (1,6%) o la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (6,1%). En aquest últim cas, la xifra gairebé s’ha duplicat respecte al 2013 (3,3%) i, segons els Observatoris de Vulnerabilitat de la Creu Roja, el percentatge de persones grans ateses per l’entitat amb dificultats per mantenir casa seva a una temperatura adequada -25 graus a l’estiu i 18 a l’hivern- va augmentar del 16% al 40% entre el 2012 i el 2013.

A més, segons destaca l’informe d’ECAS, per al 90% dels ancians catalans és impossible estalviar, ja que els seus ingressos depenen majoritàriament de les pensions. “Les pensions són el gran pilar del sistema de protecció social -reitera Elisenda Xifre, de la cooperativa Suara-, però no eviten bosses de pobresa que es concentren en les persones que reben pensions no contributives”, afegeix. Ara bé, lluny dels escenaris més pessimistes sobre la viabilitat futura d’aquestes prestacions, Júlia Montserrat, coautora de l’informe, assenyala que el risc de bancarrota de la Seguretat Social no es deu a la despesa (Espanya gasta menys en pensions que altres països de l’entorn), sinó als ingressos: “Les cotitzacions han minvat per l’atur, la precarietat i els sous baixos”, denuncia.

Menys dones amb pensió

També en aquests aspectes són les dones les que viuen una situació més precària. L’informe d’ECAS assenyala que només un 45% de les dones grans tenen una pensió de jubilació, mentre que en el cas dels homes gairebé el 80% en són beneficiaris. Deixant de banda els gèneres, el 40% de les pensions de jubilació són més aviat minses, amb un import inferior al salari mínim interprofessional (756 euros en 14 pagues), i en un 60% dels casos són inferiors a mil euros. “Per a la gent gran encara no ha passat la crisi”, assegura Júlia Montserrat. Així, que hagi disminuït la taxa de pobresa en la gent gran -del 19,9% al 14,4% en els últims sis anys- no significa que els avis siguin menys pobres. “Tota la població s’ha empobrit i, per tant, cada vegada cal ser més pobre per ser considerat oficialment pobre”, assenyala Teresa Crespo. Així, mentre que el 2009 el llindar per ser considerat pobre més enllà dels 65 anys se situava en els 10.090 euros anuals, el 2015 es va situar en els 9.667 euros anuals.

Les autores de l’informe també han volgut destacar que, sovint, la situació de les persones grans es veu agreujada econòmicament pel fet de tenir a càrrec altres persones del nucli familiar que sovint s’han quedat sense feina. Així, segons Montserrat, un de cada tres matrimonis formats per persones grans està destinant en l’actualitat recursos a ajudar els seus fills, ja sigui per pagar activitats extraescolars, contribuir al lloguer o ajudar amb l’alimentació. “La crisi ho ha sigut menys per a moltes famílies perquè els avis hi han posat molt de la seva part”, ha conclòs Carme Gargallo, de Càritas.