La Marxa per la Ciència es converteix en un debat a Barcelona

BarcelonaLa imatge romàntica del científic genial que viu en una torre de vori aïllat de la societat està en vies d'extinció. Això suggereixen esdeveniments com la Marxa per la Ciència, un acte reivindicatiu que es fa avui a més de 600 ciutats de tot el món per reclamar una presència més gran de les evidències científiques en la presa de decisions polítiques. A Barcelona, la protesta, lluny dels lemes simples de qualsevol manifestació, s'ha centrat en un debat sobre el paper social de la ciència. La reflexió, la discussió i l'assumpció de matisos són ingredients necessaris per arribar a un consens que es materialitzi en demandes clares sobre el rol de la ciència en la societat. Aquest consens i la mobilització consegüent han tingut lloc a moltes ciutats del món, però no aquí. La bona notícia és que com a mínim es pot dir que ja hem començat el debat.

"A casa nostra la ciència és relativament jove i encara no ha demostrat la seva vàlua. La majoria de gent, polítics inclosos, no la coneixen prou. I sense aquest coneixement és difícil que s'hi confiï", explicava abans del debat el divulgador Pere Estupinyà. "Però fixa't que aquest acte", afegia amb ull crític, "el celebrem al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, és a dir, estem fent venir la gent a la ciència en lloc que la ciència s'apropi a la gent, i això és un dels errors clàssics en la comunicació de la ciència".

Pere Puigdomènech, investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica, ha constatat que "en comparació amb països com Anglaterra o els Estats Units, al nostre país hi ha poca tradició d'utilitzar els resultats científics per fer política". I ha afegit que als països anglosaxons, "com que la recerca pública compta amb més recursos, hi hagut sempre més mecanismes de comunicació entre ciència i política".

"L'obstacle principal amb què topa la ciència per influir en la política és el sistema d'incentius en què es basa la recerca", ha explicat Joan Subirats, catedràtic de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona. "Aquest sistema no dona prou valor als resultats amb un impacte social directe, sinó que prioritza les publicacions en revistes privades i la transferència de patents, també a empreses privades".

Mara Dierssen, neurobiòloga del Centre de Regulació Genòmica, ha estat més contundent: "La política hauria d'aprendre de la ciència. A la ciència no hi entres si no has demostrat la teva excel·lència". "L'acte d'avui és un toc d'alerta", ha conclòs a tall d'avís l'endocrinòloga del Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris Carme Valls, "però a llarg termini cal una aliança estratègica entre la ciutadania i les comunitats científica i política".

La Marxa per la Ciència l'han seguida a Barcelona uns pocs centenars de persones, una xifra minsa que dona una idea de la poca maduresa de la cultura científica del país i que contrasta amb les protestes multitudinàries que s'han fet a altres països. Caldrà, doncs, molta feina per aconseguir un impacte efectiu de les evidències científiques en l'activitat política.

Més de 600 protestes repartides per tot el món

Entre terror i ultradreta a París

Les crítiques al govern francès per les promeses trencades i a l'actitud de l'administració Trump amb el canvi climàtic han mobilitzat avui unes 5.000 persones a París, segons els organitzadors. La protesta s'ha fet entre l'atemptat dels Camps Elisis en què va morir un policia i unes eleccions que prometen per a l'extrema dreta de Marine le Pen.

Reacció contra Trump a Washington

La principal convocatòria dels centenars de marxes per la ciència que s'havien convocat avui era la de Washington DC. Desenes de milers persones s'han manifestat com a resposta a decisions de Donald Trump com la de situar un escèptic del canvi climàtic al capdavant de l'Agència de Protecció Ambiental i a les retallades de pressupost i suport als investigadors nord-americans.

Suport de l'alcalde de Berlín

L'alcalde de Berlín, Michael Müller, s'ha manifestat amb uns onze mil conciutadans, segons els organitzadors, a la marxa de la capital alemanya. "Nosaltres sabem què significa la repressió de la llibertat", ha dit l'alcalde, "per això tenim la responsabilitat de mobilitzar-nos per la ciència lliure i per una societat oberta i tolerant".